1353078652 facebook 1353078663 twitter 1353078747 linkedin youtube 1353078780 flickr

La XXVI regata Mare Nostrum va finalitzar divendres 17 de juliol amb el dinar oficial i lliurament de premis en el que van assistir-hi regatistes, membres de la Junta Directiva del CN Garraf, encapçalats pel Sr. Tony Colom, President del Club, així com Carme Almirall, regidora d'esports de l'Ajuntament de Sitges, Javier Valencia, Capità Marítim de Barcelona, Xavier Torres, President de la Federació Catalana de Vela, Toni Guiu, President de l'Associació Navegants Solitaris, Joan Cabrero, President del Comitè Català de Creuers i Anna Corbella en representació de la Classe Mini 6.50.

La XXVI Regata Mare Nostrum va tenir dos trets que la van convertir en una edició especial: va ser la primera vegada que va formar part del calendari oficial de Classe Mini 6.50 que acredita milles per a poder participar en la MiniTransat i, excepcionalment a causa de la previsió meteorològica que anunciava fortes encalmades, el Comitè de Regates va prendre la decisió de modificar-ne el recorregut a Garraf - Boia del Besòs - Menorca - Illa de l'Aire - Garraf. Tot i amb aquest recorregut escurçat a 285 milles en lloc de les 480 habituals, participants com el Passion IV de Josep Costa va finalitzar la regata nou hores més tard que en l'edició 2014.

L'Eigth Cube, el prototip del suís Simon Koster, es va proclamar guanyador del grup Mini 6.50 amb un temps real de 66h 31m 34s.

L' Audax, patronejat per Jaume Binimelis (RCNP) amb Miguel Santaursula com a tripulant, va finalitzar la seva participació en la XXVI Regata Mare Nostrum com a primer classificat en Creuer ORC A-Dos i Creuer RI A-Dos. Pel que fa als solitaris, el KYO V de Guillermo Duran (RCNP) s'ha classificat en primera posició en Creuer Solitari ORC i Creuer Solitari RI.

L'èxit d'aquesta edició garanteix que la pròxima edició de la Regata Mare Nostrum també formi part de l'exclusiu calendari oficial de la Classe Mini 6.50 per bé que en l'edició 2016 tornarà a les habituals dates de finals d'agost

Per a més informació (imatges, classificacions...), aquí.

Font: CN Garraf

El camp de regates va oferir el seu millor dia regalant un vent de Garbí perfecte. Més de 500 armadors i propietaris de velers de set països d'Europa i Amèrica van competir amb el litoral barceloní com a teló de fons, per a delit dels seus visitants.

Dissabte a la tarda va finalitzar la darrera jornada de la VIII edició de la regata Puig Vela Clàssica Barcelona, que es va disputar des de dijous passat en aigües barcelonines. Velers i tripulacions de 7 països van competir per un dels trofeus més prestigiosos de la Mediterrània. Els vencedors d'aquesta vuitena edició han estat el Moonbeam III (Big Boats), el Marigold (Època Cangreja), l'Amorita (Època Marconi), l'Emeraude (Clàssics 1) i l'Alba (Clàssics 2).

Colofó per a una regata carregada d'història
Dissabte, el camp de regates va oferir la seva millor versió de la VIII Puig Vela Clàssica Barcelona, regalant un Garbí tèrmic puntual i estable, que va bufar amb una intensitat entre els 9 i 12 nusos.

Puntual com un rellotge de sol, el Comitè de Regates va iniciar el procediment de les cinc sortides a les 13 hores, després de determinar un triangle i cinc trams per als Clàssics, i tres trams per als Època i Big Boats.

Nou duel a ritme de match race entre els dos Moonbeam, que de nou va guanyar el Moonbeam III després de recuperar el desavantatge inicial de la primera cenyida. El seu saber fer a l'empopada i al través final li va permetre navegar dins el marge per a superar al seu germà gran després de la compensació de temps. Tres primers llocs parcials deixen clara la seva superioritat sobre el Moonbeam IV, que no va poder renovar el títol aconseguit en la passada edició.

La igualtat amb la qual començaven els Època Cangreja, Kelpie of Falmouth i Marigold, empatats dissabte al matí a 3 punts, es va decantar a favor de Marigold després de vèncer la tercera i última prova de la Puig Vela Clàssica, amb un marge de 4:45 minuts sobre el seu rival directe després de la compensació de temps. Després d'ells, es repetia idèntic l'empat en la tercera posició, que va desfet el Morwenna en signar en l'última jornada un tercer lloc parcial per un quart del seu contrincant.

Així mateix, no hi va haver canvis a la classificació final dels Època Marconi després de la prova de dissabte, que va guanyar el Manitou amb certa comoditat. Després d'aquest, a 2:08 i 2:18 minuts es classificaven l'Enterprise i l'Amorita; aquest darrer en tenia prou amb un tercer lloc parcial, davant del quart que necessitava el Halloween per rubricar el seu lideratge. El Sonata, cinquè dissabte, va poder mantenir-se al tercer esglaó del podi.

Pel que fa a Clàssics 1, dissabte va haver-hi un autèntic espectacle en aquesta categoria, quan una col·lisió li va costar el títol a l'Argos. A menys de quatre minuts per al tret de sortida, en un encreuament, buscant posicionar-se per la sortida, l'Argos no va poder evitar el Yanira, que navegava a estribord i va ser desqualificat pel jurat internacional. El cinquè lloc parcial del dia, li valia a l'Argos per imposar-se en la classificació general, empatant a punts amb l'Emeraude, però fent valer els seus millors parcials. Al marge de la decisió del jurat, la prova del dia se l'adjudicava el Yanira, seguit per l'Emeraude i el Guia. Computant les tres jornades de la regata Puig Vela Clàssica Barcelona, la victòria va ser per al francès Emeraude amb 7 punts, enfront dels 9 del Yanira i del Guia, classificats per aquest ordre, fruit dels millors parcials del Yanira.

Finalment, l'Alba va rubricar el seu caseller parcial amb un altre primer lloc a la prova de dissabte, coronant-se a la categoria Clàssics 2. El duel per a la segona posició final la van lliurar el Kanavel i el Diana, que al matí sortien al camp de regates empatats, i el va guanyar el Kanavel, signant un segon lloc parcial davant d'un tercer del Diana. Després d'ells, de nou el Melibea, que amb tres quarts llocs parcials també va finalitzar quart la sèrie.

La història dels guanyadors

Big Boat
Moonbeam III, un gran entre els grans
William Fife es va encarregar de la construcció del que seria el primer dels vaixells coneguts com a Moonbeam, una sèrie el disseny i prestacions de la qual va millorar respecte a l'anterior. El 1903 es construeix el Moonbeam III, que es desplaçarà fins a Cannes el 1920 per establir-se en aquest port. Després de passar per diversos propietaris, el 1989 va ser venut en una de les subhastes Sotheby's i, l'any 2000, el va adquirir el seu actual propietari, Didier Waetcher, que va celebrar amb magnificència el centenari del vaixell el 2003.

Erwan Noblet, patró del Moonbeam III ja va mostrar la seva satisfacció per fer seu el triomf de la passada edició d'aquesta regata, que suposava per al vaixell "un increment en la seva reputació i en el seu valor real, ja que havien demostrat que encara seguia viu i que podia guanyar una competició". Quelcom que a la IV edició va quedar més palès que mai amb la confirmació de la seva victòria a la categoria de Big Boats.

Època Cangreja
Marigold, pura elegància
Restaurat i mantingut. Va ser un dels primers dissenys de Charles Nicholson botat el 1892 a la drassana de Camper i Nicholson, a Gosport. El veler compta amb uns acabats d'autèntic estil victorià, com el seu saló folrat amb panells de caoba i la seva taula central amb seients de pell.

Construït en primera instància com un veler de regates, el Marigold també pot acomodar uns 12 convidats a bord i tres membres de tripulació. Aquesta embarcació atreu l'atenció allà on va i ha estat premiat al "Concours d'Elegance", el guardó més preuat de l'elegància.

Clàssics 1
Emeraude, un corinti amb classe
L'espectacular Emeraude és un corredor oceànic de primera classe IOR. Va ser construït per un propietari francès, va formar part de l'equip gal de la copa Admiral de 1977 i va participar a la copa de Sardenya de 1980. Des del 1997 està en mans del seu actual propietari i capità, i la seva tripulació és íntegrament coríntia.

Època Marconi
Amorita, un guanyador de 32 peus
L'Amorita, construït amb fusta de pi d'Oregon, roure i teca, pertany a la classe One Design ClassCalifornia 32. El nom d'aquesta classe es deriva de l'eslora en flotació, 32 peus (9,75 metres). Igual que els altres vaixells d'aquesta classe, l'Amorita es va construir sobre un motlle invertit (la primera vegada que es va utilitzar aquesta tècnica a Califòrnia). Aquests cascs van obtenir posicions molt respectables a les regates oceàniques del Pacífic. El 1959 i 1960, l'Amorita va guanyar la californiana Lipton Cup. Adquirit en bon estat el 2005 per Claudio Mealli, exdirigent de Latium, a San Francisco, va ser restaurat a les drassanes de Porto Santo Stefano Argentario, a la Toscana, mantenint el pal de pícea (tipus d'avet) original de 1937.

Clàssics 2
Alba, una peça única

L'Alba és un vaixell de pura vela pensat per gaudir dels dolços dies de vent, cosa que probablement va animar el seu primer armador, un americà, a batejar-lo amb el nom de Honey. Tot i ser tan especial, l'Alba no ha pertangut ni a magnats, ni a polítics, ni a estrelles de Hollywood.

Botat el 1956, l'Alba és un yawl dissenyat per Phillip Rhodes al seu estudi de Nova York. Allà, es van iniciar els treballs, i el van traslladar amb vaixell de càrrega a Alemanya per continuar la seva construcció a Abeking & Rasmussen, unes prestigioses drassanes que durant els anys de postguerra eren freqüentades pels americans, quan va sorgir la moda dels vaixells de regata de mida mitjana.

L'Alba és un dels pocs vaixells clàssics que conserven les peces originàries. Les ferramentes, grillons, winches... tots ells de bronze, s'han conservat i, en cas de trencament, s'han substituït per peces originals.

Podeu trobar totes les classificacions, aquí.

Descobreix-ne les imatges!

Font: RCNB

Des d'avui i fins al dissabte 18 de juliol, 44 velers clàssics oferiran un espectacle únic sobre les aigües barcelonines. Aquesta prova esportiva s'ha convertit en una de les competicions de referència del calendari internacional de vaixells clàssics i reuneix la millor flota clàssica de diferents països: Argentina, Regne Unit, França, Itàlia i Espanya. Els vaixells competiran agrupats en quatre categories: Clàssics 1 i Clàssics 2, Època Marconi i Època Cangreja. En aquesta edició, els Big Boats s'integraran a la flota dels Època Cangreja.

Al village del Real Club Nàutic Barcelona, ahir a la tarda es va presentar la Regata Puig Vela Clàssica Barcelona 2015 als regatistes, socis del club, aficionats i mitjans de comunicació, que comença avui al matí a les 13 hores en el camp de regates barceloní.

En un breu i informal acte, Ivan Tibau, Conseller d'Esports de la Generalitat de Catalunya, Xavier Torras, President de la Federació Catalana de Vela, al costat d'Enrique Corominas i Damián Ribas, van donar la benvinguda a tots els participants, convidant-los a gaudir de la ciutat i desitjant-los èxits esportius.

El Reial Club Nàutic de Barcelona s'ha estat preparant per acollir la vuitena edició de la regata Puig Vela Clàssica Barcelona, que converteix la ciutat en la capital de la vela clàssica i d'època de la Mediterrània.

Fins al 18 de juliol, més de 500 regatistes procedents del nostre país i d'altres racons del món com Argentina, França, el Regne Unit o Itàlia, competiran en les aigües de la capital catalana per oferir un espectacle únic al cor nàutic de la ciutat, a només cinc minuts de la Sagrada Família i a deu del Barri Gòtic. Quelcom que cap altra capital de la Mediterrània pot oferir als seus regatistes.

Tant els residents a la capital com els turistes tindran el luxe de contemplar, a manera d'exposició flotant, com desfilen els vaixells més llegendaris de la història a menys d'una milla de la costa i des de diferents localitzacions, sigui des del Port Vell o des del Port Olímpic, així com des de la platja de la Barceloneta.

44 embarcacions llestes per competir
La vuitena edició de la Regata Puig Vela Clàssica Barcelona atresora de nou una gran inscripció. 44 vaixells representant Argentina, França, Irlanda, Itàlia, el Regne Unit, Suïssa i Espanya, que competiran aquest cop agrupats en quatre categories: Clàssics 1 i Clàssics 2, Època Marconi i Època Cangreja. En aquesta edició, els Big Boats s'integraran a la flota dels Època Cangreja.

L'edició del 2015 compta amb la presència de l'Època Cangreja Marigold i el Big Boat Moonbeam IV, dos dels vencedors de l'any passat. L'absència del Samurai no entela la inscripció dels Clàssics, ja que hi competiran els sis vencedors anteriors: Yanira (2010, 2011 i 2013), Alba (2008 i 2012) i Argos (2009). Als Època Marconi hi haurà el Manitou (2012) i el Amorita (2008), que intentaran inscriure de nou el seu nom al palmarès de la regata.

Als Època Cangreja no falta l'últim vencedor, Marigold, ni el Gipsy, que ho va fer el 2008 i que, per revalidar títol, tindrà l'al·licient de competir contra el Moonbeam III, vencedor dels Big Boats en quatre ocasions, i el Moonbeam IV.

El programa esportiu preveu la realització de tres proves, disputades en recorreguts entre balises o costaners, segons les condicions de vent en el camp de regates barceloní, i es computaran els ràtings CIM sota el sistema de temps sobre distància. L'hora prevista per a la primera sortida (Clàssics) és a les 13 hores d'avui dijous. Els Època Cangreja i els Època Marconi ho faran a continuació.

L'aroma de l'esperit original
Tots aquests velers mítics tenen una característica en comú: malgrat la seva antiguitat, les diferents mans per les quals han passat i les múltiples reconstruccions que han patit, a les seves cobertes encara s'hi pot respirar l'aroma del seu esperit original. Es tracta d'autèntiques joies de museu de la navegació, dotades de patrimoni i cultura nàutica, que segueixen navegant i que rarament podrem veure en grans ciutats com Barcelona.

A més, hi ha un grup selecte d'aquestes embarcacions que amaga importants i fabuloses històries i que les fa diferents, sigui perquè han participat en guerres o perquè han passat d'uns armadors a altres, dels quals molts han estat personalitats il·lustres. Entre elles destaquen el Manitou –va ser vaixell presidencial de John F. Kennedy–, el Moonbeam IV –on van passar la seva lluna de mel Rainier de Mònaco i Grace Kelly– o el Marigold, construït el 1892 i habitual del palmarès de la regata en les últimes edicions.

Font: RCNB

divendres, 10 de juliol de 2015 18:43

El Bribón – Movistar subcampió del Món de J80

Rayco Tabares i el seu equip Hotel Princesa Yaiza renoven títol mundial després de desbancar a l'última jornada al Bribón - Movistar de Marc de Antonio i Sofía Bertrand.

El Campionat del Món de J80 disputat a Alemanya parla novament castellà, amb dues de les tres unitats representant a Espanya en el més alt del podi. La flota espanyola continua marcant el ritme mundial entre els J80.

Rayco Tabares i el seu equip ho han tornat a fer. L'equip canari revalida un títol mundial a la classe J80 que ja va aconseguir el 2009 i que va acariciar – amb un subcampionat del món – el 2013.

L'equip Hotel Princesa Yaiza, patronejat per Rayco Tabares, junt amb la seva tripulació s'han emportat un triomf mundial que fins a la jornada final ha estat en mans del Bribón – Movistar de Marc de Antonio i Sofía Bertrand.

Per la seva banda, el Bribón – Movistar, navegant sota la grímpola del RCN de Barcelona i de Sanxenxo, i tot i liderar el campionat del món des del primer dia, s'ha alçat amb la segona posició mundial, en caure en l'última jornada davant l'atac dels canaris.

Els de Rayco Tabares, que sortien en les tres últimes regates a tan sols un punt dels del Bribón - Movistar, tenien una jornada gloriosa en la qual anotaven un primer, un quart i un sisè que els feia superar als de De Antonio i Bertrand.

Tercer a la disputa pel ceptre mundial ha estat el francès Co-Pilotes de Maxime Maxime i quart l'alemany Procedes Diva de Björn Beilken, que ha hagut de veure des de lluny la lluita dels capdavanters.

Novament, Espanya ha demostrat el seu indiscutible poder en la classe J80, en la qual segueix sent referència a escala internacional en qualsevol de les flotes locals que en el litoral espanyol naveguen constantment i amb una gran flota que fa que el domini nacional segueixi sent motiu de conversa.

En un campionat del món marcat per condicions de vent duríssimes per la seva intensitat, els del Princesa Yaiza s'han mantingut en les posicions de podi, en nou de les 10 proves disputades, amb una regularitat increïble contra una flota de 50 embarcacions que les ha dut a coronar-se com a guanyadores del ceptre internacional.

Podi Final
1r Hotel Princesa Yaiza de Rayco TABARES
2n Bribón – Movistar de Marc de ANTONIO
3r Co – pilotes de Maxime MESNIL

Font: Associació Espanyola de J80

Dimecres 8 de juliol, al restaurant La Fonda del Port Olímpic de Barcelona, va dur-se a terme la presentació de la Regata Mil Millas, que començarà el pròxim 19 de juliol al Port Olímpic, per a cobrir el trajecte de 1.000 milles a mar obert, navegant pel Mediterrani Occidental, passant per l'Illa de Menorca, Sardenya, Menorca i arribada de nou al Port Olímpic de Barcelona.

L'acte va comptar amb la presència d'autoritats i personalitats del món de la nàutica esportiva, dels patrocinadors com ISDIN i Amarras de la prova i la premsa, tan generalista com la del sector nàutic.

Enric Curt, creador, ara fa 35 anys i dinamitzador de la prova, va explicar als presents el significat d'aquesta regata, que s'ha volgut re actualitzar en la present edició i va recordar el que representava en aquells anys el fet de cobrir les mil milles, per als que aleshores navegaven en creuer, i com aquesta prova transmediterrània es va convertir en una referència de la navegació d'altura espanyola, que va derivar a altres regates d'altura, com les posteriors regates transatlàntiques. També va assenyalar que ara farà un any, junt amb un grup de veterans participants d'aquesta regata, com Rafel Torrent, Camilo José Cela i el mateix Enric Curt van pensar a rellançar-la de nou, "d'aquí la present edició d'aquesta Mil Millas".

En la presentació s'hi trobaven regatistes que van viure aquella experiència de les primeres Mil Millas, com Santiago García-Cascón, que va ser el primer guanyador d'aquesta prova l'any 1980.

Siga Curt, director de la regata va donar detall sobre la component esportiva d'aquesta prova, "una regata dura, per a navegants que els agrada l'aventura". També va destacar el mèrit dels participants en cobrir aquestes 1000 milles, ja que no es tracta d'una regata fàcil. "És dura i un veritable repte per als seus participants. La Reial Federació Espanyola de Vela l'ha assignat com a campionat d'Espanya de navegació d'Altura". Va recordar que la regata comptarà amb un seguiment real, a través de la web, Sailing Control d'on es podrà conèixer el desenvolupament de la prova i la posició de les embarcacions en competició i que paral·lelament s'ha creat un joc de navegació on-line, que permetrà fer una regata virtual en la mateixa zona de recorregut de la prova a tothom qui ho desitgi.

Jorge Bonal, representant del Port Olímpic va destacar "la rellevància que té per al port que la regata surti d'aquí i va donar la benvinguda a tots els participants, i va desitjar que quan arribin es trobin còmodes i com a casa en les nostres instal·lacions, tant els dies abans de la sortida com quan tornin de la travessa".

Al finalitzar la presentació i el menjar que es va convertir a la Fonda del Port Olímpic, tots els presents van realitzar un brindis per la pròxima Mil Millas.

Font: CN Skipper

dijous, 9 de juliol de 2015 16:39

VIII Regata Puig Vela Clàssica Barcelona

Tot a punt a Barcelona per a rebre a l'elit mundial de velers clàssics. Del 15 al 18 de juliol, embarcacions de tots els racons del món atracaran a la capital catalana per a participar en la VIII edició de la regata Puig Vela Clàssica Barcelona. Fins a mig centenar de llegendes del mar provinents d'Argentina, Itàlia, França, Irlanda, Anglaterra o Espanya desplegaran les seves veles en un àmbit de bellesa i sofisticació. Els barcelonins i tots els que es troben a la ciutat aquests dies podran contemplar des de la costa una gran desfilada amb les millors embarcacions clàssiques del Mediterrani.

Barcelona acollirà per vuitè any consecutiu un dels esdeveniments esportius, culturals i socials més destacats dels que gaudeix la ciutat: la regata Puig Vela Clàssica Barcelona. Es tracta d'una de les proves clàssiques més importants del Mediterrani, una festa que reunirà a l'elit internacional de la vela clàssica entre el 15 i el 18 de juliol al RCN de Barcelona.

Les millors embarcacions clàssiques de França, Itàlia, Anglaterra o Espanya navegaran fins a Barcelona per a ser partícips d'aquesta tradicional competició. Belleses com el Manitou o l'Islander – amb gairebé cent anys d'història sobre la seva coberta – junt amb el Moonbeam III o el Marigold són els millors exemples de la rellevància d'aquesta regata que, any rere any, va guanyant protagonisme. Durant aquests quatre dies, tota la ciutat serà testimoni d'un espectacle únic que podrà contemplar-se des de diferents emplaçaments com el Port Vell, la Barceloneta o el Port Olímpic, així com des dels punts més alts de la ciutat. A més a més, aquells que disposin d'una embarcació pròpia o decideixin llogar-lo, tindran el luxe de gaudir de la regata des del mar.

La navegació clàssica és, per sobre de tot, passió per la bellesa, l'estil i l'elegància. No hi ha res que transmeti millor aquestes sensacions que una regata d'embarcacions d'època. Elements com les fustes, els bronzes, o les veles semblen sortir d'un quadre antic d'on prima la sofisticació i el bon gust.

"Amb la regata Puig Vela Clàssica Barcelona confirmem any rere any el compromís de Puig amb la ciutat i amb el món de la vela. Aquest esdeveniment és una ocasió ideal per a poder mostrar a escala internacional la projecció de Barcelona i de la nostra companyia a través d'un espectacle únic", afirma Marc Puig, president de Puig, companyia que organitza conjuntament amb el Reial Club Nàutic de Barcelona des del 2008.

Un espectacle exclusiu per al gaudi de barcelonins i turistes
La VIII edició de la Puig Vela Clàssica Barcelona és una de les escasses oportunitats que existeixen de veure en acció peces històriques i culturals que habitualment són només accessibles a uns privilegiats. Aquesta regata no només està pensada per als armadors, capitans i la tripulació, sinó – sobretot – per al gaudi dels barcelonins i els turistes a tall de museu flotant a l'aire lliure.

En el seu compromís amb Barcelona, Puig ha apostat per apropar als seus ciutadans i visitants un esdeveniment que integra tant la competició esportiva com la constatació de la llarga trajectòria històrica, cultural i social del món de la navegació amb aquesta capital mediterrània. Per això, es tracta d'una oportunitat única perquè tota la ciutat es delecti amb un espectacle que habitualment està a l'abast de molt pocs.

No existeix una altra capital del món que albergui una regata d'embarcacions clàssiques com la que acull cada any Barcelona. D'entre aquesta primera línia de destinacions d'ensomni – on se celebren els esdeveniments d'embarcacions clàssiques com Canes, Antibes, Antigua, Newport o l'Illa de Wight – tan sols una d'elles és una capital d'importància i transcendència internacional: Barcelona.

Una competició carregada d'història
La VIII edició de la regata Puig Vela Clàssica Barcelona s'ha consolidat com un dels principals esdeveniments de la navegació clàssica d'àmbit internacional, tant pels seus participants com pel seu exclusiu ambient que cada any guanya més seguidors incondicionals entre els armadors i aficionats més experts.

Gairebé mig centenar d'embarcacions clàssiques i d'època, procedents del nostre país i d'altres racons del món (Anglaterra, França, Argentina, Itàlia, etc.), navegaran oferint una grandiosa posada en escena de pura tradició marinera, que rarament pugui gaudir-se en grans ciutats com Barcelona.

En aquesta VIII Edició de la Regata s'han establert tres categories diferents en funció del disseny, antiguitat i dimensió de les embarcacions participants:

- Embarcacions d'Època: embarcacions realitzades de fusta o metall botats abans del 31 de desembre de 1949

- Embarcacions Clàssiques: construïdes en fusta o metall conforme als plànols originals i botats entre l'1 de gener de 1950 i el 31 de desembre de 1975

- Embarcacions Big Boat: embarcacions d'època i clàssics amb eslora a partir de 25 metres

Font: RCNB

dijous, 9 de juliol de 2015 15:33

Bona participació Catalana al Mundial d'ORC 2015

Del 27 de juny al 04 de juliol, Barcelona ha estat al punt de mira de la Vela de Creuer amb la celebració del Campionat del Món d'ORC 2015.

Organitzat pel Reial Club Nàutic de Barcelona, amb la col·laboració de la Reial Federació Espanyola de Vela i la Federació Catalana de Vela, s'ha posat Barcelona i la Vela Catalana al mapa Internacional del Creuer.

Amb una inscripció de rècord, comptant amb un centenar d'embarcacions d'altíssim nivell que es van dividir en 3 categories, la representació catalana va ser de 31 embarcacions, demostrant així que la flota catalana gaudeix de molt bona salut.

El divendres 26 de juny, va començar l'activitat a les instal·lacions barcelonines amb els mesuraments obligatoris per a totes les embarcacions, que van seguir dissabte i diumenge, dia en què també es va realitzar la regata d'entrenament.

Dilluns 29 va començar la competició, distribuïda en dos camps de regata davant del litoral Barceloní. El camp Alfa, format pels grups A i C i el camp Bravo on hi havia la flota B. En la primera jornada de competició es van realitzar 2 proves amb moltíssima igualtat entre la flota i on els vaixells preferits van començar a marcar la pauta.

Els dos primers dies, es van realitzar les proves sobrevent - sotavent i es va aconseguir una victòria parcial per part del RATS ON FIRE de Rafael Carbonell del CN Arenys de Mar.

El dimecres 1 de Juliol i sota un sol de justícia, es va intentar realitzar la regata costanera (Offshore), però després de vàries hores d'espera, el comitè es va veure obligat a ajornar-la, per dur-la a terme durant el dia de descans.

Finalment, l'endemà, després de ser escurçada a causa de les previsions de vent fluix, es va poder dur a terme la regata costanera i la gran majoria de participants la va poder completar.

Sense descans, la flota va seguir navegant l'endemà amb un sobrevent - sotavent i deixar-ho tot pendent per a resoldre-ho l'últim dia, en el qual es va poder fer una regata més i on els guanyadors van poder mantenir les seves respectives diferències.

Els campions de cada grup van ser:

En el Grup A, l'Enfant Terrible, del regatista italià Vasco Vascotto. En el Grup B, el Movistar, de Pedro Campos. I en el Grup C, el Low Noise II, de Duccio Colombi.

Catalunya al Mundial
La representació catalana va estar molt ben representada pel RATS ON FIRE de Rafael Carbonell del CN Arenys de Mar, que va aconseguir un espectacular podi en el Grup A adjudicant-se dues victòries parcials. En el mateix grup el SOLETE de Jesús Turró del RCN Barcelona, va fer una molt bona regata i el CORATGE de Manel Jané de l'Escola de Vela Adaptada va tenir una evolució ascendent.

En el grup B, el millor català va ser l'ES TES UNO de Pep Soldevila del RCN Barelona, que sempre va estar en la lluita en el Top 10, de la mateixa manera que el Mataró Marina Barcelona de Santi Monjo del CN Arenys de Mar, que va estar lluitant constantment tot i que no va poder estar més amunt. El DES-AHOGO de Maria Millán del RCN Barcelona va demostrar el seu nivell i el seu esforç de tot l'any amb una meritòria quinzena posició.

En el grup C, la millor embarcació catalana va ser el VERTIGO d'Antonio Guasch del CN el Balís, el qual va anar de menys a més, amb un bon aconseguit sisè lloc en l'últim parcial. El COMET@ de Lluis Blanchar del CN Arenys de Mar, va començar molt fort amb unes grans regates inicials, però a causa de petits detalls van fer que baixés posicions a la general i el DESAFINO de Miquel Colomer del CN el Balís que va demostrar ser un gran lluitador.

Cal destacar que la flota catalana va viure una experiència única de poder estar amb les millors tripulacions del moment al costat de casa.

Moltes felicitats a tots ells i a per la propera!

El Movistar de Pedro Campos aconsegueix el seu quinzè títol mundial enfront de la costa de Barcelona, en un campionat en què italians i espanyols han dominat.

Un or, una plata i dos bronzes ha estat la collita de l'armada nacional al Barcelona ORC World Championship, el mundial de vela de creuers, que va acabar dissabte després de sis intensos dies de competició en aigües de la Ciutat Comtal. El Movistar de Pedro Campos (RCN Sanxenxo), campió mundial a ORC B; el Pez de Abril de José María Meseguer (CNV San Pedro), subcampió d'ORC B; el Rats on Fire de Rafael Carbonell (CN Arenya), bronze a ORC A, i el Fyord de José Luis Maldonado (Marina Burriananova), tercer a ORC C, són els artífexs d'aquest impressionant resultat per a la vela espanyola en un campionat amb rècord de participació internacional i mitja flota, del centenar de vaixells participants, procedents de l'estranger.

A la cita mundialista organitzada pel Reial Club Nàutic de Barcelona els espanyols també han sumat dos títols de campions intercontinentals no professionals, de la mà del Phonemovil de José Ignacio Vicent (RCN Valencia) a ORC B i del Solventis d'Alberto Moro (MRCY Bayona) a ORC C.

Després d'unes hores al Race Village a l'espera del vent, el quasi centenars de vaixells de 22 països i quatre continents que s'ha citat al Reial Club Nàutic de Barcelona aquesta setmana es va embarcar dissabte al migdia per a la disputa de la darrera i decisiva prova del Barcelona ORC World Championship, que es va desenvolupar enfront de la costa de Barcelona amb vents d'entre set i deu nusos d'intensitat de component SSE.

A ORC A, l'Enfant Terrible-Minoan Lines de l'armador Alberto Rossi va fer honor al seu nom i va revalidar el títol mundial aconseguit l'any passat en aigües de Kiel (Alemanya). Es tracta de la vint-i-quatrena corona intercontinental que aconsegueix l'italià Vasco Vascotto, a càrrec de la tàctica d'aquest TP52, mentre que el seu armador s'emporta el quart or mundial de la seva carrera. El seu màxim rival, el també TP52 Xio armat per Marco Serafini i amb Tommaso Chieffi de tàctic, es va imposar a la prova de l'última jornada però no va tenir-ne suficient per a superar a la taula als d'Alberto Rossi i Vasco Vascotto, que s'emporten el Barcelona ORC World Championship amb un punt d'avantatge sobre el Xio. Puja al tercer esglaó del podi un impressionant Rats on Fire, un vaixell model Swan 45 que va fer front a les unitats regateres de darrera generació. LR 17; embarcació de l'armador català Rafael Carbonell, amb Noluco Doreste de patró i Rayco Tabares a la canya, va signar un setè a la regata final, i s'emporta el bronze mundial amb dos punts de rèdit sobre el GP42 Team Vision Future de bandera suïssa i tripulació francesa. A aquesta divisió, la dels vaixells grans, el nou campió mundial a la categoria no professional és el Random Research Ulika italià, d'Andrea Masi.

A la classe ORC B, el Movistar de Pedro Campos va fer front a la costa de Barcelona amb el seu quinzè títol mundial. L'equip gallec, que navega pel Reial Club Nàutic Sanxenxo, va signar dissabte el seu setè podi parcial a les vuit proves del campionat, fet que li va permetre acabar amb quatre punts menys al seu caseller que el subcampió, el Pez de Abril de José María Meseguer, amb el murcià Carlos Martínez i el valencià Nacho Braqueháis a bord. Els dos vaixells són Swan 42, i el que va llogar Pedro Campos és el que va guanyar l'europeu l'any passat. La tercera plaça va estar pel X41 Sideracordis italià, armat per Pier Vettor Grimani, en tant que el nou campió mundial a la divisió no professional d'aquest grup és el Phonemovil que arma José Ignacio Vicent i navega pel RCN València, també un model X41.

El Low Noise II italià, que arma Giuseppe Giuffre, s'ha coronat campió del Barcelona ORC World Championship a ORC C després de firmar dissabte una victòria parcial. Aquest vaixell model italià 9.98 aconsegueix en aigües de la Ciutat Comtal la seva quarta corona internacional, i ho fa amb una diferència de vuit punts sobre el nou subcampió, el X37 Hansen danès de Michael Mollmann, que l'últim dia es va marcar un tercer. El bronze mundial se l'emporta el X35 Fyord de José Luis Maldonado i amb Javier Serrano de patró. L'embarcació de Marina Burriananova va entrar en setena posició a l'última prova, que no va tenir cap canvi en el podi provisional de dissabte al matí. Es tracta del primer podi internacional que aconsegueix aquest equip de la Comunitat Valenciana, mentre que el X37 Solventis gallec, d'Alberto Moro i Malalo Bermúdez de Castro, s'ha quedat a les portes del podi mundialista final, però s'emporta el títol de millor tripulació no professional.

Rafael Carbonell, armador del Rats on Fire (3r ORC A): "Estem molt contents, sabíem que tindríem un mundial difícil, els TP52 són com la fórmula 1, i és molt difícil competir contra ells. Per a nosaltres aquesta tercera posició és com un primer i sens dubte per l'equip aquesta és una experiència per seguir creixent".

El Barcelona ORC World Championship ha estat clausurat amb un rotund èxit en una cerimònia d'entrega de premis que ha coronat als nous campions del món de vela de creuers.

L'acte, que es va celebrar al Race Village del Reial Club Nàutic de Barcelona, va estar presidit pel secretari general de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, Ivan Tibau; el director de Promoció i Esdeveniments Esportius de l'Institut Barcelona Esports de l'Ajuntament de Barcelona, Gabril Arranz; el president de la Federació Catalana de Vela, Xavier Torres; el president del Reial Club Nàutic de Barcelona, Enrique Corominas; el comodor del Reial Club Nàutic de Barcelona, Damian Ribas, i el president de la classe ORC, Bruno Finzi.

Font: RCNB

El Reial Club Nàutic de Barcelona ha inaugurat aquesta tarda el Barcelona ORC World Championship, el campionat del món de vela de la classe ORC de creuer, amb un acte en què s'han presentat els 98 equips participants a través de les 22 banderes dels seus països, una xifra que és un rècord de participació internacional en aquesta cita mundialista que per primera vegada acull Espanya.

La cerimònia ha estat presidida pel president de la Federació Catalana de Vela, Xavier Torres; el president de la classe ORC, Paolo Massarini; el president del Reial Club Nàutic de Barcelona, Enrique Corominas; el comodor del RCN Barcelona, Damián Ribas, i el vicecomodor del club i director del Barcelona ORC World Championship, Joaquín Barenys, entre altres membres de la junta del RCN Barcelona i del comitè organitzador del campionat.

Després de les dues jornades dedicades al registre dels participants i dels entrenaments, les proves oficials comencen avui, dilluns 29 de juny, i es desenvoluparan fins al dissabte 4 de juliol, dia en què es coronaran els tres nous campions del món, un per a cada categoria (ORC A, B i C), a més de la millor tripulació no professional a cada divisió.

Avui, primer dia de regates a la costa Barcelonina!

Font: RCNB

Les calmes patides en aquesta edició de la regata d'altura Barcelona – Maó van fer d'aquest Trofeu Alfons XIII una de les edicions més llargues. 9 de les 18 embarcacions d'ORC sortits i 3 dels 6 RI van aconseguir acabar la prova.

Ni la Tramuntana ni el Ponent pronosticats van empènyer fins a Menorca les 24 embarcacions participants en el Trofeu Alfonso XIII, que va sortir de Barcelona el passat divendres a les 15 hores. 28 hores va ser la marca dels primers en creuer la línia d'arribada, que van augmentar fins a 36 per als últims per a completar les 135 milles del recorregut. L'escàs vent i les encalmades van esgotar la paciència de la meitat de la flota, que optava per retirar-se.

La dèbil brisa de llevant (ESE) que bufava a la sortida marcava la pauta d'una singladura molt lenta, que va posar a prova la paciència dels 24 equips participants. Tant és així, que de les 24 embarcacions que van fer la sortida, la meitat va decidir abandonar i retirar-se de la regata, optant per navegar a motor cap a l'illa de Menorca.

A punt de fer-se de nit, va creuar la línia d'arribada la primera embarcació, no sent fins a la matinada que ho van fer els últims participants. L'honor de ser l'embarcació més ràpida en completar les 135 milles de recorregut i creuar l'arribada va ser per l'Enigma, que va invertir 27:59:48 hores.

Després d'aplicar la compensació de temps, el Blue Oyster (RCM Barcelona) de Robert LLorach s'imposava a la classificació conjunta de la flota ORC, superant per 1:18:05 hores l'Enigma (RCN Barcelona) de LLuis Tort, mentre el Garnatxa III de Miquel Pons acumulava 1:54 minuts més i es classificava tercer. Així mateix, el Blue Oyster s'imposava a la categoria ORC 2-3, mentre l'Enigma ho feia en ORC 1.

En RI el Va Bien Mundoamarre (CM Maó) de Pere Triay es va imposar amb 01:18:48 hores de marge sobre el Lone (CN Port d'Aro) de Ricard Alsina, després d'aplicar la compensació de temps. Completava el podi de la categoria el Ves Que Vinc (CV Badalona) de Joan Piña.

Font: Comunicació i premsa RCN Barcelona

<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>
Pàgina 9 de 14

Aquest web utilitza cookies per obtenir dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Si vol, pot canviar les seves preferències o ampliar aquesta informació aquí To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.

EU Cookie Directive Module Information