1353078652 facebook 1353078663 twitter 1353078747 linkedin youtube 1353078780 flickr

Un vent de 14 nusos del NW primer impuls de les embarcacions del Gran Prix de l'Atlàntic cap a les illes de Cap Verd, a un ritme de 9 nusos

A les 12:00 hores de dissabte 9 de gener, la flota del Gran Prix de l'Atlàntic, va sortir de Marina Rubicón destí a Puerto del Rey, a Puerto Rico, per a cobrir les 3.300 milles nàutiques que realitzaran els participants en el seu periple atlàntic. A la reunió de patrons realitzada divendres, es va decidir, després d'analitzar les condicions de mèteo a la zona subtropical de l'Atlàntic, realitzar un pas obligatori per l'illa de San Antonio a l'arxipèlag de Cap Verd, deixant-la a estribord. Això és a causa de la gestació d'una profunda borrasca, pressionada per un anticicló septentrional existent, que oblida a la "baixa" a realitzar un recorregut anormalment meridional, que hagués afectat la flota els pròxims dies, amb forts vents de proa en el cas que alguna embarcació hagués volgut realitzar un rumb més directe cap a Puerto Rico, seguint la loxodròmica. Davant aquesta eventualitat el Comitè Organitzador va decidir crear un pas obligat per l'arxipèlag de Cap Verd.

La sortida dissabte a Marin Rubicón va ser espectacular, amb un vent del NW que es va mantenir amb 14 nusos de pressió, fet que va fer que els participants sortissin a un ritme molt ràpid. Es van mantenir molt agrupades les embarcacions des de la sortida, situada davant del Castillo del Aguila i amb una boia de desmarcatge davant la bocana de Marina Rubicón. Després del senyal de sortida, les embarcacions, en cenyida, es van dirigir a la boia de desmarcatge i superada la balisa van posar rumb a les illes de Cap Verd.

El primer a doblar la boia va ser el moody 64 Saliar de l'armador Jorge Tubella, seguit del hanse 461 The Best Skipper d'Enrique Curt, marcat pel sun fast 3600 de la parella formada per Ignacio Arijon i Stephen Marsden. Darrere d'ells els perseguien a molt curta distància un veloç swan 44r Carat de Amador Magraner, el grand soleil 50 Andromina de Jorge Mitjavila i el northwind 51 Longimanus de Iñigo Urigüen.

Després de la virada de balisa, els patrons havien d'escollir si deixar per estribord la propera illa de Fuerteventura, al sud, o superar-la per sobrevent per babord. L'embarcació que va virar primer la boia, Saliar va optar per deixar a babord l'illa de Fuerteventura, així com l'embarcació Andromeda, mentre la resta de la flota va optar per caure a l'Est.

El Gran Prix de l'Atlàntic no ha fet res més que començar. Falten moltes milles i dies d'aventura en aquest viatge al Carib.

Especial atenció en el pas per l'Arxipèlag de Cab Verd
El Gran Prix del Atlántico és la regata de referència de les travesses atlàntiques espanyoles i en ella hi col·laboren aficionats del mar i compta amb l'estimable ajuda de persones com Rafael del Castillo amb el seu Rueda de Navegantes, i en aquesta ocasió es comptarà amb l'apreciable col·laboració de Pulu, col·laborador de Rafael i que serà el contacte dels regatistes a l'illa de San Vicente de l'arxipèlag de Cab Verd en el seu pas per aquesta zona, quan la flota viri direcció al Carib. El Gran Prix de l'Atlàntic és la regata oceànica espanyola, amb vocació d'estar destinada a tripulacions amateurs, que cada dos anys uneix un port espanyol, de les illes Canàries, Marina Rubicón a Lanzarote, amb un port del Carib, que sol canviar segons les edicions. Els ports d'arribada han estat enclavaments ubicats a Puerto Rico, Cuba, Santo Domingo, Martinica i Colòmbia. L'objectiu de la regata és córrer els alisis i arribar al paradisíac mar de les Antilles i gaudir d'una plena navegació transatlàntica.

20 anys de Gran Prix de l'Atlàntic
Tal com va assenyalar el director de la prova, Siga Curt, "aquesta edició del Gran Prix tè un significat especial, ja que amb ella se celebra el 20è aniversari, ja que aquesta regata es va iniciar l'any 1996 i continua mantenint la seva vocació i els valors del seu inici, ja que és una regata espanyola per als navegants d'aquí i perquè tinguin fàcil creuar l'Atlàntic". Aquesta prova, ara fa 20 anys, ja va tenir com escala d'arribada caribenya l'illa de Puerto Rico, tal com la té en aquesta nova edició.

Font: CN Skipper

Un vent de 14 nusos del NW primer impuls de les embarcacions del Gran Prix de l'Atlàntic cap a les illes de Cap Verd, a un ritme de 9 nusos

A les 12:00 hores de dissabte 9 de gener, la flota del Gran Prix de l'Atlàntic, va sortir de Marina Rubicón destí a Puerto del Rey, a Puerto Rico, per a cobrir les 3.300 milles nàutiques que realitzaran els participants en el seu periple atlàntic. A la reunió de patrons realitzada divendres, es va decidir, després d'analitzar les condicions de mèteo a la zona subtropical de l'Atlàntic, realitzar un pas obligatori per l'illa de San Antonio a l'arxipèlag de Cap Verd, deixant-la a estribord. Això és a causa de la gestació d'una profunda borrasca, pressionada per un anticicló septentrional existent, que oblida a la "baixa" a realitzar un recorregut anormalment meridional, que hagués afectat la flota els pròxims dies, amb forts vents de proa en el cas que alguna embarcació hagués volgut realitzar un rumb més directe cap a Puerto Rico, seguint la loxodròmica. Davant aquesta eventualitat el Comitè Organitzador va decidir crear un pas obligat per l'arxipèlag de Cap Verd.

La sortida dissabte a Marin Rubicón va ser espectacular, amb un vent del NW que es va mantenir amb 14 nusos de pressió, fet que va fer que els participants sortissin a un ritme molt ràpid. Es van mantenir molt agrupades les embarcacions des de la sortida, situada davant del Castillo del Aguila i amb una boia de desmarcatge davant la bocana de Marina Rubicón. Després del senyal de sortida, les embarcacions, en cenyida, es van dirigir a la boia de desmarcatge i superada la balisa van posar rumb a les illes de Cap Verd.

El primer a doblar la boia va ser el moody 64 Saliar de l'armador Jorge Tubella, seguit del hanse 461 The Best Skipper d'Enrique Curt, marcat pel sun fast 3600 de la parella formada per Ignacio Arijon i Stephen Marsden. Darrere d'ells els perseguien a molt curta distància un veloç swan 44r Carat de Amador Magraner, el grand soleil 50 Andromina de Jorge Mitjavila i el northwind 51 Longimanus de Iñigo Urigüen.

Després de la virada de balisa, els patrons havien d'escollir si deixar per estribord la propera illa de Fuerteventura, al sud, o superar-la per sobrevent per babord. L'embarcació que va virar primer la boia, Saliar va optar per deixar a babord l'illa de Fuerteventura, així com l'embarcació Andromeda, mentre la resta de la flota va optar per caure a l'Est.

El Gran Prix de l'Atlàntic no ha fet res més que començar. Falten moltes milles i dies d'aventura en aquest viatge al Carib.

Especial atenció en el pas per l'Arxipèlag de Cab Verd
El Gran Prix del Atlántico és la regata de referència de les travesses atlàntiques espanyoles i en ella hi col·laboren aficionats del mar i compta amb l'estimable ajuda de persones com Rafael del Castillo amb el seu Rueda de Navegantes, i en aquesta ocasió es comptarà amb l'apreciable col·laboració de Pulu, col·laborador de Rafael i que serà el contacte dels regatistes a l'illa de San Vicente de l'arxipèlag de Cab Verd en el seu pas per aquesta zona, quan la flota viri direcció al Carib. El Gran Prix de l'Atlàntic és la regata oceànica espanyola, amb vocació d'estar destinada a tripulacions amateurs, que cada dos anys uneix un port espanyol, de les illes Canàries, Marina Rubicón a Lanzarote, amb un port del Carib, que sol canviar segons les edicions. Els ports d'arribada han estat enclavaments ubicats a Puerto Rico, Cuba, Santo Domingo, Martinica i Colòmbia. L'objectiu de la regata és córrer els alisis i arribar al paradisíac mar de les Antilles i gaudir d'una plena navegació transatlàntica.

20 anys de Gran Prix de l'Atlàntic
Tal com va assenyalar el director de la prova, Siga Curt, "aquesta edició del Gran Prix tè un significat especial, ja que amb ella se celebra el 20è aniversari, ja que aquesta regata es va iniciar l'any 1996 i continua mantenint la seva vocació i els valors del seu inici, ja que és una regata espanyola per als navegants d'aquí i perquè tinguin fàcil creuar l'Atlàntic". Aquesta prova, ara fa 20 anys, ja va tenir com escala d'arribada caribenya l'illa de Puerto Rico, tal com la té en aquesta nova edició.

Font: CN Skipper

Amb la presència de la nova presidenta de la Real Federación Española de Vela, Julia Casanueva es va procedir al lliurament de premis i trofeus dels vencedors de la regata Mil Millas – Campionat d'Espanya d'Altura 2015, que es va desenvolupar aquest estiu en aigües del Mediterrani occidental, amb sortida i arribada al Port Olímpic de Barcelona amb bordejada prèvia a l'illa de Menorca i a l'illa de Sardenya.

A la Classificació General en ORC va vèncer l'embarcació Brujo (Alberto de Castro - Jose Luis Frances), que també va guanyar en temps real, seguit del Mare Nostrum (Enrique Twose – Santi Twose), del Pajuelin XII Benidorm (Miguel Noriega-Julio Tudela), el Nirvana III (José Martín) i el A poc a poc Morenito (Cesar Roch). En la Categoria A2 el vencedor va ser el Brujo, seguit del Mare Nostrum i Pajuelin XIII. En la Categoria Tripulació el vencedor va ser el Nirvana III i en Solitaris el guanyador va ser l'A poc a poc Morenito.

En el Trofeu Ciutadella, va disputar també en ORC, un recorregut de 112 milles entre el Port Olímpic de Barcelona i Ciutadella, el guanyador en la Classificació General va ser l'A poc A poc Morenito, seguit del Pajuelin XIII, el Mare Nostrum, Cometa a Dos, Ziving Badia, Brujo, Nirvana III, Llevant Blau Regata, The Best Skipper, Mourisca. En la Categoria A2 el vencedor va ser el Pajuelin XIII, seguit del Mare Nostrum, el Cometa a 2, Ziving Badia, Brujo. En la Categoria Tripulació el vencedor va ser el Nirvana III, seguit de Llevant Blau Regata i The Best Skipper i en Solitari, el vencedor va ser el A poc a poc Morenito.

El Mare Nostum es va adjudicar la Copa RANC de Navegació d'Altura, en guanyar la classificació general en rating RI.

Acte emotiu i de reconeixement als navegants d'altura
Durant l'acte, van acompanyar als guardonats dels premis, un gran nombre d'amics i aficionats a la navegació, que van omplir l'Espai del Mar on es va celebrar la trobada. En ell també van assistir-hi el gerent del Port Olímpic de Barcelona, Jorge Bonal, el president de la Federació Catalana de Vela, Xavier Torres, els impulsors d'aquesta prova històrica, Enrique Curt, navegant i Rafael Torrent, comodor del CN Ciutadella, ambdós participants a la Mil Millas, de fa ara 30 anys.

El lliurament de premis es va convertir en una emotiva trobada, on es van explicar anècdotes d'aquesta edició, que tal com va explicar Enrique Curt "es va concebre per a posar a l'abast de tots els navegats d'aquella època una regata d'Altura on navegar les mítiques 1.000 milles es fes d'una forma factible i divertida."

Julia Casanueva, nova presidenta de la Real Federación Española de Vela, en aquest, un dels seus primers actes de lliurament de premis a esportistes, va assenyalar "m'agrada estar amb els regatistes de creuer i sempre recordo una travessa pel golf de Biscaia des del port francès d'Arcachón", i va animar als organitzadors de les Mil Millas a "seguir amb aquest projecte de fomentar la navegació d'altura, que compta amb el suport de la Federació", i dirigint-se als regatistes d'altura els va dir "que tots reconeixem el vostre valor i sabem que realitzar una travessa d'aquest tipus és, de per si, tot un repte nàutic i esportiu."

Xavi Torres, President de la Federació Catalana de Vela també va valorar positivament als esportistes de la vela d'altura "perquè tot regatista, en un moment determinat de la seva vida, ja provingui de la vela lleugera, del windsurf, evoluciona també cap al creuer, i sense abandonar altres classes, gaudeix navegant a mar obert, amb regates com aquesta."

Rafael Torrent, que va navegar aquesta regata a principis dels vuitanta, va assenyalar que se sent molt vinculat a ella. "Però hi ha dues coses que em vinculen fortament a aquesta, - va assenyalar – el fet d'haver-la fet fa anys i perquè la Mil Millas també forma part de Menorca – la seva illa – ja que per aquí passen els participants en el seu recorregut de les 1.000 milles." El trajecte des de Barcelona a Ciutadella és el Trofeu Ciutadella, per al primer a passar per la línia de control de Menorca.

Per la seva banda Enrique Curt, impulsor de la prova, va dir que "aquesta regata és per a mi molt especial. Quan es va crear va ser per a fomentar la navegació d'altura i ara aquesta modalitat està ressorgint de nou." I tot i que reconeixent que "no és una regata fàcil, ja que pot ser molt dura, amb canvis meteorològics constants, típics del Mediterrani, és una regata oberta a tothom. Per això crec que té el seu encant i com em va dir un amic, la Mil Millas és una regata que mostra caràcter. I no ho poso en dubte."

Font: CN Skipper

Amb la presència de la nova presidenta de la Real Federación Española de Vela, Julia Casanueva es va procedir al lliurament de premis i trofeus dels vencedors de la regata Mil Millas – Campionat d'Espanya d'Altura 2015, que es va desenvolupar aquest estiu en aigües del Mediterrani occidental, amb sortida i arribada al Port Olímpic de Barcelona amb bordejada prèvia a l'illa de Menorca i a l'illa de Sardenya.

A la Classificació General en ORC va vèncer l'embarcació Brujo (Alberto de Castro - Jose Luis Frances), que també va guanyar en temps real, seguit del Mare Nostrum (Enrique Twose – Santi Twose), del Pajuelin XII Benidorm (Miguel Noriega-Julio Tudela), el Nirvana III (José Martín) i el A poc a poc Morenito (Cesar Roch). En la Categoria A2 el vencedor va ser el Brujo, seguit del Mare Nostrum i Pajuelin XIII. En la Categoria Tripulació el vencedor va ser el Nirvana III i en Solitaris el guanyador va ser l'A poc a poc Morenito.

En el Trofeu Ciutadella, va disputar també en ORC, un recorregut de 112 milles entre el Port Olímpic de Barcelona i Ciutadella, el guanyador en la Classificació General va ser l'A poc A poc Morenito, seguit del Pajuelin XIII, el Mare Nostrum, Cometa a Dos, Ziving Badia, Brujo, Nirvana III, Llevant Blau Regata, The Best Skipper, Mourisca. En la Categoria A2 el vencedor va ser el Pajuelin XIII, seguit del Mare Nostrum, el Cometa a 2, Ziving Badia, Brujo. En la Categoria Tripulació el vencedor va ser el Nirvana III, seguit de Llevant Blau Regata i The Best Skipper i en Solitari, el vencedor va ser el A poc a poc Morenito.

El Mare Nostum es va adjudicar la Copa RANC de Navegació d'Altura, en guanyar la classificació general en rating RI.

Acte emotiu i de reconeixement als navegants d'altura
Durant l'acte, van acompanyar als guardonats dels premis, un gran nombre d'amics i aficionats a la navegació, que van omplir l'Espai del Mar on es va celebrar la trobada. En ell també van assistir-hi el gerent del Port Olímpic de Barcelona, Jorge Bonal, el president de la Federació Catalana de Vela, Xavier Torres, els impulsors d'aquesta prova històrica, Enrique Curt, navegant i Rafael Torrent, comodor del CN Ciutadella, ambdós participants a la Mil Millas, de fa ara 30 anys.

El lliurament de premis es va convertir en una emotiva trobada, on es van explicar anècdotes d'aquesta edició, que tal com va explicar Enrique Curt "es va concebre per a posar a l'abast de tots els navegats d'aquella època una regata d'Altura on navegar les mítiques 1.000 milles es fes d'una forma factible i divertida."

Julia Casanueva, nova presidenta de la Real Federación Española de Vela, en aquest, un dels seus primers actes de lliurament de premis a esportistes, va assenyalar "m'agrada estar amb els regatistes de creuer i sempre recordo una travessa pel golf de Biscaia des del port francès d'Arcachón", i va animar als organitzadors de les Mil Millas a "seguir amb aquest projecte de fomentar la navegació d'altura, que compta amb el suport de la Federació", i dirigint-se als regatistes d'altura els va dir "que tots reconeixem el vostre valor i sabem que realitzar una travessa d'aquest tipus és, de per si, tot un repte nàutic i esportiu."

Xavi Torres, President de la Federació Catalana de Vela també va valorar positivament als esportistes de la vela d'altura "perquè tot regatista, en un moment determinat de la seva vida, ja provingui de la vela lleugera, del windsurf, evoluciona també cap al creuer, i sense abandonar altres classes, gaudeix navegant a mar obert, amb regates com aquesta."

Rafael Torrent, que va navegar aquesta regata a principis dels vuitanta, va assenyalar que se sent molt vinculat a ella. "Però hi ha dues coses que em vinculen fortament a aquesta, - va assenyalar – el fet d'haver-la fet fa anys i perquè la Mil Millas també forma part de Menorca – la seva illa – ja que per aquí passen els participants en el seu recorregut de les 1.000 milles." El trajecte des de Barcelona a Ciutadella és el Trofeu Ciutadella, per al primer a passar per la línia de control de Menorca.

Per la seva banda Enrique Curt, impulsor de la prova, va dir que "aquesta regata és per a mi molt especial. Quan es va crear va ser per a fomentar la navegació d'altura i ara aquesta modalitat està ressorgint de nou." I tot i que reconeixent que "no és una regata fàcil, ja que pot ser molt dura, amb canvis meteorològics constants, típics del Mediterrani, és una regata oberta a tothom. Per això crec que té el seu encant i com em va dir un amic, la Mil Millas és una regata que mostra caràcter. I no ho poso en dubte."

Font: CN Skipper

dimarts, 15 de setembre de 2015 15:16

La Mini Transat, l'aventura extrema

La Mini Transat és l'objectiu màxim dels regatistes que naveguen en Mini 6.5. Es tracta d'una regata transatlàntica de més de 4.000 milles (uns 8.000 Km) que consisteix a creuar l'Atlàntic en solitari i sense assistència externa. Un repte descomunal que afronten a bord d'una petita embarcació de tan sols 6,5 metres, fet que ho converteix en l'embarcació oceànica més extrema.

La regata fundada el 1977 se celebra cada dos anys i aquest 2015 arriba a la seva vintena edició en la qual participaran 72 patrons de 16 nacionalitats. Entre ells, dos catalans faran la sortida el pròxim 19 de setembre. Ells són en Guillermo Cañardo del CN Cambrils, que participa per primera vegada en aquesta regata i Pilar Pasanau del CV Calella que ja va participar en l'última edició.

Reconeguda per la seva duresa, en aquesta regata els participants naveguen a bord d'un Mini 6.5, tres vegades més petit que les embarcacions de la Vendeé Globe i la Barcelona World Race. Embarcacions amb molta superfície vèlica, tenen moltíssima potència i, per tant, són molt ràpids amb vents portants. Amb poc espai a l'interior, similar al d'una petita tenda de campanya, el lloc més còmode sol ser a la banyera de coberta si el mar està en calma, ja que l'interior no supera els 1,4 metres d'alçada.

Estar a la línia de sortida d'aquesta regata suposa haver conclòs un intens programa de preparació tant del navegant com de l'embarcació. Abans de poder inscriure's, cada skipper ha hagut de completar 1.000 milles en regata, així com mil milles addicionals en un recorregut de classificació en solitari.

Aquesta exigent preparació garanteix que cada participant té les habilitats necessàries per a creuar l'Atlàntic en solitari. I això, sense comptar amb les dificultats per trobar i ajuntar l'elevat pressupost necessari que els permetrà complir el seu somni. En definitiva, embarcar-se en aquesta aventura exigeix una voluntat de ferro i la convicció que creuer l'Atlàntic mereix fer alguns sacrificis a la seva vida "terrícola".

Tot això fa que es consideri la Classe Mini 6.5 i la Mini Transat en concret, com l'autèntic planter de la navegació oceànica. De fet, navegants avui consolidats com Anna Corbella, Bernard Stamm o Loïck Peyron van iniciar la seva carrera oceànica en aquesta classe.

Font: Base Mini Barcelona

<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>
Pàgina 6 de 29

Aquest web utilitza cookies per obtenir dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Si vol, pot canviar les seves preferències o ampliar aquesta informació aquí To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.

EU Cookie Directive Module Information