1353078652 facebook 1353078663 twitter 1353078747 linkedin youtube 1353078780 flickr

El camp de regates va oferir el seu millor dia regalant un vent de Garbí perfecte. Més de 500 armadors i propietaris de velers de set països d'Europa i Amèrica van competir amb el litoral barceloní com a teló de fons, per a delit dels seus visitants.

Dissabte a la tarda va finalitzar la darrera jornada de la VIII edició de la regata Puig Vela Clàssica Barcelona, que es va disputar des de dijous passat en aigües barcelonines. Velers i tripulacions de 7 països van competir per un dels trofeus més prestigiosos de la Mediterrània. Els vencedors d'aquesta vuitena edició han estat el Moonbeam III (Big Boats), el Marigold (Època Cangreja), l'Amorita (Època Marconi), l'Emeraude (Clàssics 1) i l'Alba (Clàssics 2).

Colofó per a una regata carregada d'història
Dissabte, el camp de regates va oferir la seva millor versió de la VIII Puig Vela Clàssica Barcelona, regalant un Garbí tèrmic puntual i estable, que va bufar amb una intensitat entre els 9 i 12 nusos.

Puntual com un rellotge de sol, el Comitè de Regates va iniciar el procediment de les cinc sortides a les 13 hores, després de determinar un triangle i cinc trams per als Clàssics, i tres trams per als Època i Big Boats.

Nou duel a ritme de match race entre els dos Moonbeam, que de nou va guanyar el Moonbeam III després de recuperar el desavantatge inicial de la primera cenyida. El seu saber fer a l'empopada i al través final li va permetre navegar dins el marge per a superar al seu germà gran després de la compensació de temps. Tres primers llocs parcials deixen clara la seva superioritat sobre el Moonbeam IV, que no va poder renovar el títol aconseguit en la passada edició.

La igualtat amb la qual començaven els Època Cangreja, Kelpie of Falmouth i Marigold, empatats dissabte al matí a 3 punts, es va decantar a favor de Marigold després de vèncer la tercera i última prova de la Puig Vela Clàssica, amb un marge de 4:45 minuts sobre el seu rival directe després de la compensació de temps. Després d'ells, es repetia idèntic l'empat en la tercera posició, que va desfet el Morwenna en signar en l'última jornada un tercer lloc parcial per un quart del seu contrincant.

Així mateix, no hi va haver canvis a la classificació final dels Època Marconi després de la prova de dissabte, que va guanyar el Manitou amb certa comoditat. Després d'aquest, a 2:08 i 2:18 minuts es classificaven l'Enterprise i l'Amorita; aquest darrer en tenia prou amb un tercer lloc parcial, davant del quart que necessitava el Halloween per rubricar el seu lideratge. El Sonata, cinquè dissabte, va poder mantenir-se al tercer esglaó del podi.

Pel que fa a Clàssics 1, dissabte va haver-hi un autèntic espectacle en aquesta categoria, quan una col·lisió li va costar el títol a l'Argos. A menys de quatre minuts per al tret de sortida, en un encreuament, buscant posicionar-se per la sortida, l'Argos no va poder evitar el Yanira, que navegava a estribord i va ser desqualificat pel jurat internacional. El cinquè lloc parcial del dia, li valia a l'Argos per imposar-se en la classificació general, empatant a punts amb l'Emeraude, però fent valer els seus millors parcials. Al marge de la decisió del jurat, la prova del dia se l'adjudicava el Yanira, seguit per l'Emeraude i el Guia. Computant les tres jornades de la regata Puig Vela Clàssica Barcelona, la victòria va ser per al francès Emeraude amb 7 punts, enfront dels 9 del Yanira i del Guia, classificats per aquest ordre, fruit dels millors parcials del Yanira.

Finalment, l'Alba va rubricar el seu caseller parcial amb un altre primer lloc a la prova de dissabte, coronant-se a la categoria Clàssics 2. El duel per a la segona posició final la van lliurar el Kanavel i el Diana, que al matí sortien al camp de regates empatats, i el va guanyar el Kanavel, signant un segon lloc parcial davant d'un tercer del Diana. Després d'ells, de nou el Melibea, que amb tres quarts llocs parcials també va finalitzar quart la sèrie.

La història dels guanyadors

Big Boat
Moonbeam III, un gran entre els grans
William Fife es va encarregar de la construcció del que seria el primer dels vaixells coneguts com a Moonbeam, una sèrie el disseny i prestacions de la qual va millorar respecte a l'anterior. El 1903 es construeix el Moonbeam III, que es desplaçarà fins a Cannes el 1920 per establir-se en aquest port. Després de passar per diversos propietaris, el 1989 va ser venut en una de les subhastes Sotheby's i, l'any 2000, el va adquirir el seu actual propietari, Didier Waetcher, que va celebrar amb magnificència el centenari del vaixell el 2003.

Erwan Noblet, patró del Moonbeam III ja va mostrar la seva satisfacció per fer seu el triomf de la passada edició d'aquesta regata, que suposava per al vaixell "un increment en la seva reputació i en el seu valor real, ja que havien demostrat que encara seguia viu i que podia guanyar una competició". Quelcom que a la IV edició va quedar més palès que mai amb la confirmació de la seva victòria a la categoria de Big Boats.

Època Cangreja
Marigold, pura elegància
Restaurat i mantingut. Va ser un dels primers dissenys de Charles Nicholson botat el 1892 a la drassana de Camper i Nicholson, a Gosport. El veler compta amb uns acabats d'autèntic estil victorià, com el seu saló folrat amb panells de caoba i la seva taula central amb seients de pell.

Construït en primera instància com un veler de regates, el Marigold també pot acomodar uns 12 convidats a bord i tres membres de tripulació. Aquesta embarcació atreu l'atenció allà on va i ha estat premiat al "Concours d'Elegance", el guardó més preuat de l'elegància.

Clàssics 1
Emeraude, un corinti amb classe
L'espectacular Emeraude és un corredor oceànic de primera classe IOR. Va ser construït per un propietari francès, va formar part de l'equip gal de la copa Admiral de 1977 i va participar a la copa de Sardenya de 1980. Des del 1997 està en mans del seu actual propietari i capità, i la seva tripulació és íntegrament coríntia.

Època Marconi
Amorita, un guanyador de 32 peus
L'Amorita, construït amb fusta de pi d'Oregon, roure i teca, pertany a la classe One Design ClassCalifornia 32. El nom d'aquesta classe es deriva de l'eslora en flotació, 32 peus (9,75 metres). Igual que els altres vaixells d'aquesta classe, l'Amorita es va construir sobre un motlle invertit (la primera vegada que es va utilitzar aquesta tècnica a Califòrnia). Aquests cascs van obtenir posicions molt respectables a les regates oceàniques del Pacífic. El 1959 i 1960, l'Amorita va guanyar la californiana Lipton Cup. Adquirit en bon estat el 2005 per Claudio Mealli, exdirigent de Latium, a San Francisco, va ser restaurat a les drassanes de Porto Santo Stefano Argentario, a la Toscana, mantenint el pal de pícea (tipus d'avet) original de 1937.

Clàssics 2
Alba, una peça única

L'Alba és un vaixell de pura vela pensat per gaudir dels dolços dies de vent, cosa que probablement va animar el seu primer armador, un americà, a batejar-lo amb el nom de Honey. Tot i ser tan especial, l'Alba no ha pertangut ni a magnats, ni a polítics, ni a estrelles de Hollywood.

Botat el 1956, l'Alba és un yawl dissenyat per Phillip Rhodes al seu estudi de Nova York. Allà, es van iniciar els treballs, i el van traslladar amb vaixell de càrrega a Alemanya per continuar la seva construcció a Abeking & Rasmussen, unes prestigioses drassanes que durant els anys de postguerra eren freqüentades pels americans, quan va sorgir la moda dels vaixells de regata de mida mitjana.

L'Alba és un dels pocs vaixells clàssics que conserven les peces originàries. Les ferramentes, grillons, winches... tots ells de bronze, s'han conservat i, en cas de trencament, s'han substituït per peces originals.

Podeu trobar totes les classificacions, aquí.

Descobreix-ne les imatges!

Font: RCNB

El camp de regates va oferir el seu millor dia regalant un vent de Garbí perfecte. Més de 500 armadors i propietaris de velers de set països d'Europa i Amèrica van competir amb el litoral barceloní com a teló de fons, per a delit dels seus visitants.

Dissabte a la tarda va finalitzar la darrera jornada de la VIII edició de la regata Puig Vela Clàssica Barcelona, que es va disputar des de dijous passat en aigües barcelonines. Velers i tripulacions de 7 països van competir per un dels trofeus més prestigiosos de la Mediterrània. Els vencedors d'aquesta vuitena edició han estat el Moonbeam III (Big Boats), el Marigold (Època Cangreja), l'Amorita (Època Marconi), l'Emeraude (Clàssics 1) i l'Alba (Clàssics 2).

Colofó per a una regata carregada d'història
Dissabte, el camp de regates va oferir la seva millor versió de la VIII Puig Vela Clàssica Barcelona, regalant un Garbí tèrmic puntual i estable, que va bufar amb una intensitat entre els 9 i 12 nusos.

Puntual com un rellotge de sol, el Comitè de Regates va iniciar el procediment de les cinc sortides a les 13 hores, després de determinar un triangle i cinc trams per als Clàssics, i tres trams per als Època i Big Boats.

Nou duel a ritme de match race entre els dos Moonbeam, que de nou va guanyar el Moonbeam III després de recuperar el desavantatge inicial de la primera cenyida. El seu saber fer a l'empopada i al través final li va permetre navegar dins el marge per a superar al seu germà gran després de la compensació de temps. Tres primers llocs parcials deixen clara la seva superioritat sobre el Moonbeam IV, que no va poder renovar el títol aconseguit en la passada edició.

La igualtat amb la qual començaven els Època Cangreja, Kelpie of Falmouth i Marigold, empatats dissabte al matí a 3 punts, es va decantar a favor de Marigold després de vèncer la tercera i última prova de la Puig Vela Clàssica, amb un marge de 4:45 minuts sobre el seu rival directe després de la compensació de temps. Després d'ells, es repetia idèntic l'empat en la tercera posició, que va desfet el Morwenna en signar en l'última jornada un tercer lloc parcial per un quart del seu contrincant.

Així mateix, no hi va haver canvis a la classificació final dels Època Marconi després de la prova de dissabte, que va guanyar el Manitou amb certa comoditat. Després d'aquest, a 2:08 i 2:18 minuts es classificaven l'Enterprise i l'Amorita; aquest darrer en tenia prou amb un tercer lloc parcial, davant del quart que necessitava el Halloween per rubricar el seu lideratge. El Sonata, cinquè dissabte, va poder mantenir-se al tercer esglaó del podi.

Pel que fa a Clàssics 1, dissabte va haver-hi un autèntic espectacle en aquesta categoria, quan una col·lisió li va costar el títol a l'Argos. A menys de quatre minuts per al tret de sortida, en un encreuament, buscant posicionar-se per la sortida, l'Argos no va poder evitar el Yanira, que navegava a estribord i va ser desqualificat pel jurat internacional. El cinquè lloc parcial del dia, li valia a l'Argos per imposar-se en la classificació general, empatant a punts amb l'Emeraude, però fent valer els seus millors parcials. Al marge de la decisió del jurat, la prova del dia se l'adjudicava el Yanira, seguit per l'Emeraude i el Guia. Computant les tres jornades de la regata Puig Vela Clàssica Barcelona, la victòria va ser per al francès Emeraude amb 7 punts, enfront dels 9 del Yanira i del Guia, classificats per aquest ordre, fruit dels millors parcials del Yanira.

Finalment, l'Alba va rubricar el seu caseller parcial amb un altre primer lloc a la prova de dissabte, coronant-se a la categoria Clàssics 2. El duel per a la segona posició final la van lliurar el Kanavel i el Diana, que al matí sortien al camp de regates empatats, i el va guanyar el Kanavel, signant un segon lloc parcial davant d'un tercer del Diana. Després d'ells, de nou el Melibea, que amb tres quarts llocs parcials també va finalitzar quart la sèrie.

La història dels guanyadors

Big Boat
Moonbeam III, un gran entre els grans
William Fife es va encarregar de la construcció del que seria el primer dels vaixells coneguts com a Moonbeam, una sèrie el disseny i prestacions de la qual va millorar respecte a l'anterior. El 1903 es construeix el Moonbeam III, que es desplaçarà fins a Cannes el 1920 per establir-se en aquest port. Després de passar per diversos propietaris, el 1989 va ser venut en una de les subhastes Sotheby's i, l'any 2000, el va adquirir el seu actual propietari, Didier Waetcher, que va celebrar amb magnificència el centenari del vaixell el 2003.

Erwan Noblet, patró del Moonbeam III ja va mostrar la seva satisfacció per fer seu el triomf de la passada edició d'aquesta regata, que suposava per al vaixell "un increment en la seva reputació i en el seu valor real, ja que havien demostrat que encara seguia viu i que podia guanyar una competició". Quelcom que a la IV edició va quedar més palès que mai amb la confirmació de la seva victòria a la categoria de Big Boats.

Època Cangreja
Marigold, pura elegància
Restaurat i mantingut. Va ser un dels primers dissenys de Charles Nicholson botat el 1892 a la drassana de Camper i Nicholson, a Gosport. El veler compta amb uns acabats d'autèntic estil victorià, com el seu saló folrat amb panells de caoba i la seva taula central amb seients de pell.

Construït en primera instància com un veler de regates, el Marigold també pot acomodar uns 12 convidats a bord i tres membres de tripulació. Aquesta embarcació atreu l'atenció allà on va i ha estat premiat al "Concours d'Elegance", el guardó més preuat de l'elegància.

Clàssics 1
Emeraude, un corinti amb classe
L'espectacular Emeraude és un corredor oceànic de primera classe IOR. Va ser construït per un propietari francès, va formar part de l'equip gal de la copa Admiral de 1977 i va participar a la copa de Sardenya de 1980. Des del 1997 està en mans del seu actual propietari i capità, i la seva tripulació és íntegrament coríntia.

Època Marconi
Amorita, un guanyador de 32 peus
L'Amorita, construït amb fusta de pi d'Oregon, roure i teca, pertany a la classe One Design ClassCalifornia 32. El nom d'aquesta classe es deriva de l'eslora en flotació, 32 peus (9,75 metres). Igual que els altres vaixells d'aquesta classe, l'Amorita es va construir sobre un motlle invertit (la primera vegada que es va utilitzar aquesta tècnica a Califòrnia). Aquests cascs van obtenir posicions molt respectables a les regates oceàniques del Pacífic. El 1959 i 1960, l'Amorita va guanyar la californiana Lipton Cup. Adquirit en bon estat el 2005 per Claudio Mealli, exdirigent de Latium, a San Francisco, va ser restaurat a les drassanes de Porto Santo Stefano Argentario, a la Toscana, mantenint el pal de pícea (tipus d'avet) original de 1937.

Clàssics 2
Alba, una peça única

L'Alba és un vaixell de pura vela pensat per gaudir dels dolços dies de vent, cosa que probablement va animar el seu primer armador, un americà, a batejar-lo amb el nom de Honey. Tot i ser tan especial, l'Alba no ha pertangut ni a magnats, ni a polítics, ni a estrelles de Hollywood.

Botat el 1956, l'Alba és un yawl dissenyat per Phillip Rhodes al seu estudi de Nova York. Allà, es van iniciar els treballs, i el van traslladar amb vaixell de càrrega a Alemanya per continuar la seva construcció a Abeking & Rasmussen, unes prestigioses drassanes que durant els anys de postguerra eren freqüentades pels americans, quan va sorgir la moda dels vaixells de regata de mida mitjana.

L'Alba és un dels pocs vaixells clàssics que conserven les peces originàries. Les ferramentes, grillons, winches... tots ells de bronze, s'han conservat i, en cas de trencament, s'han substituït per peces originals.

Podeu trobar totes les classificacions, aquí.

Descobreix-ne les imatges!

Font: RCNB

Aquest web utilitza cookies per obtenir dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Si vol, pot canviar les seves preferències o ampliar aquesta informació aquí To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.

EU Cookie Directive Module Information