1353078652 facebook 1353078663 twitter 1353078747 linkedin youtube 1353078780 flickr

El camp de regates va oferir el seu millor dia regalant un vent de Garbí perfecte. Més de 500 armadors i propietaris de velers de set països d'Europa i Amèrica van competir amb el litoral barceloní com a teló de fons, per a delit dels seus visitants.

Dissabte a la tarda va finalitzar la darrera jornada de la VIII edició de la regata Puig Vela Clàssica Barcelona, que es va disputar des de dijous passat en aigües barcelonines. Velers i tripulacions de 7 països van competir per un dels trofeus més prestigiosos de la Mediterrània. Els vencedors d'aquesta vuitena edició han estat el Moonbeam III (Big Boats), el Marigold (Època Cangreja), l'Amorita (Època Marconi), l'Emeraude (Clàssics 1) i l'Alba (Clàssics 2).

Colofó per a una regata carregada d'història
Dissabte, el camp de regates va oferir la seva millor versió de la VIII Puig Vela Clàssica Barcelona, regalant un Garbí tèrmic puntual i estable, que va bufar amb una intensitat entre els 9 i 12 nusos.

Puntual com un rellotge de sol, el Comitè de Regates va iniciar el procediment de les cinc sortides a les 13 hores, després de determinar un triangle i cinc trams per als Clàssics, i tres trams per als Època i Big Boats.

Nou duel a ritme de match race entre els dos Moonbeam, que de nou va guanyar el Moonbeam III després de recuperar el desavantatge inicial de la primera cenyida. El seu saber fer a l'empopada i al través final li va permetre navegar dins el marge per a superar al seu germà gran després de la compensació de temps. Tres primers llocs parcials deixen clara la seva superioritat sobre el Moonbeam IV, que no va poder renovar el títol aconseguit en la passada edició.

La igualtat amb la qual començaven els Època Cangreja, Kelpie of Falmouth i Marigold, empatats dissabte al matí a 3 punts, es va decantar a favor de Marigold després de vèncer la tercera i última prova de la Puig Vela Clàssica, amb un marge de 4:45 minuts sobre el seu rival directe després de la compensació de temps. Després d'ells, es repetia idèntic l'empat en la tercera posició, que va desfet el Morwenna en signar en l'última jornada un tercer lloc parcial per un quart del seu contrincant.

Així mateix, no hi va haver canvis a la classificació final dels Època Marconi després de la prova de dissabte, que va guanyar el Manitou amb certa comoditat. Després d'aquest, a 2:08 i 2:18 minuts es classificaven l'Enterprise i l'Amorita; aquest darrer en tenia prou amb un tercer lloc parcial, davant del quart que necessitava el Halloween per rubricar el seu lideratge. El Sonata, cinquè dissabte, va poder mantenir-se al tercer esglaó del podi.

Pel que fa a Clàssics 1, dissabte va haver-hi un autèntic espectacle en aquesta categoria, quan una col·lisió li va costar el títol a l'Argos. A menys de quatre minuts per al tret de sortida, en un encreuament, buscant posicionar-se per la sortida, l'Argos no va poder evitar el Yanira, que navegava a estribord i va ser desqualificat pel jurat internacional. El cinquè lloc parcial del dia, li valia a l'Argos per imposar-se en la classificació general, empatant a punts amb l'Emeraude, però fent valer els seus millors parcials. Al marge de la decisió del jurat, la prova del dia se l'adjudicava el Yanira, seguit per l'Emeraude i el Guia. Computant les tres jornades de la regata Puig Vela Clàssica Barcelona, la victòria va ser per al francès Emeraude amb 7 punts, enfront dels 9 del Yanira i del Guia, classificats per aquest ordre, fruit dels millors parcials del Yanira.

Finalment, l'Alba va rubricar el seu caseller parcial amb un altre primer lloc a la prova de dissabte, coronant-se a la categoria Clàssics 2. El duel per a la segona posició final la van lliurar el Kanavel i el Diana, que al matí sortien al camp de regates empatats, i el va guanyar el Kanavel, signant un segon lloc parcial davant d'un tercer del Diana. Després d'ells, de nou el Melibea, que amb tres quarts llocs parcials també va finalitzar quart la sèrie.

La història dels guanyadors

Big Boat
Moonbeam III, un gran entre els grans
William Fife es va encarregar de la construcció del que seria el primer dels vaixells coneguts com a Moonbeam, una sèrie el disseny i prestacions de la qual va millorar respecte a l'anterior. El 1903 es construeix el Moonbeam III, que es desplaçarà fins a Cannes el 1920 per establir-se en aquest port. Després de passar per diversos propietaris, el 1989 va ser venut en una de les subhastes Sotheby's i, l'any 2000, el va adquirir el seu actual propietari, Didier Waetcher, que va celebrar amb magnificència el centenari del vaixell el 2003.

Erwan Noblet, patró del Moonbeam III ja va mostrar la seva satisfacció per fer seu el triomf de la passada edició d'aquesta regata, que suposava per al vaixell "un increment en la seva reputació i en el seu valor real, ja que havien demostrat que encara seguia viu i que podia guanyar una competició". Quelcom que a la IV edició va quedar més palès que mai amb la confirmació de la seva victòria a la categoria de Big Boats.

Època Cangreja
Marigold, pura elegància
Restaurat i mantingut. Va ser un dels primers dissenys de Charles Nicholson botat el 1892 a la drassana de Camper i Nicholson, a Gosport. El veler compta amb uns acabats d'autèntic estil victorià, com el seu saló folrat amb panells de caoba i la seva taula central amb seients de pell.

Construït en primera instància com un veler de regates, el Marigold també pot acomodar uns 12 convidats a bord i tres membres de tripulació. Aquesta embarcació atreu l'atenció allà on va i ha estat premiat al "Concours d'Elegance", el guardó més preuat de l'elegància.

Clàssics 1
Emeraude, un corinti amb classe
L'espectacular Emeraude és un corredor oceànic de primera classe IOR. Va ser construït per un propietari francès, va formar part de l'equip gal de la copa Admiral de 1977 i va participar a la copa de Sardenya de 1980. Des del 1997 està en mans del seu actual propietari i capità, i la seva tripulació és íntegrament coríntia.

Època Marconi
Amorita, un guanyador de 32 peus
L'Amorita, construït amb fusta de pi d'Oregon, roure i teca, pertany a la classe One Design ClassCalifornia 32. El nom d'aquesta classe es deriva de l'eslora en flotació, 32 peus (9,75 metres). Igual que els altres vaixells d'aquesta classe, l'Amorita es va construir sobre un motlle invertit (la primera vegada que es va utilitzar aquesta tècnica a Califòrnia). Aquests cascs van obtenir posicions molt respectables a les regates oceàniques del Pacífic. El 1959 i 1960, l'Amorita va guanyar la californiana Lipton Cup. Adquirit en bon estat el 2005 per Claudio Mealli, exdirigent de Latium, a San Francisco, va ser restaurat a les drassanes de Porto Santo Stefano Argentario, a la Toscana, mantenint el pal de pícea (tipus d'avet) original de 1937.

Clàssics 2
Alba, una peça única

L'Alba és un vaixell de pura vela pensat per gaudir dels dolços dies de vent, cosa que probablement va animar el seu primer armador, un americà, a batejar-lo amb el nom de Honey. Tot i ser tan especial, l'Alba no ha pertangut ni a magnats, ni a polítics, ni a estrelles de Hollywood.

Botat el 1956, l'Alba és un yawl dissenyat per Phillip Rhodes al seu estudi de Nova York. Allà, es van iniciar els treballs, i el van traslladar amb vaixell de càrrega a Alemanya per continuar la seva construcció a Abeking & Rasmussen, unes prestigioses drassanes que durant els anys de postguerra eren freqüentades pels americans, quan va sorgir la moda dels vaixells de regata de mida mitjana.

L'Alba és un dels pocs vaixells clàssics que conserven les peces originàries. Les ferramentes, grillons, winches... tots ells de bronze, s'han conservat i, en cas de trencament, s'han substituït per peces originals.

Podeu trobar totes les classificacions, aquí.

Descobreix-ne les imatges!

Font: RCNB

El camp de regates va oferir el seu millor dia regalant un vent de Garbí perfecte. Més de 500 armadors i propietaris de velers de set països d'Europa i Amèrica van competir amb el litoral barceloní com a teló de fons, per a delit dels seus visitants.

Dissabte a la tarda va finalitzar la darrera jornada de la VIII edició de la regata Puig Vela Clàssica Barcelona, que es va disputar des de dijous passat en aigües barcelonines. Velers i tripulacions de 7 països van competir per un dels trofeus més prestigiosos de la Mediterrània. Els vencedors d'aquesta vuitena edició han estat el Moonbeam III (Big Boats), el Marigold (Època Cangreja), l'Amorita (Època Marconi), l'Emeraude (Clàssics 1) i l'Alba (Clàssics 2).

Colofó per a una regata carregada d'història
Dissabte, el camp de regates va oferir la seva millor versió de la VIII Puig Vela Clàssica Barcelona, regalant un Garbí tèrmic puntual i estable, que va bufar amb una intensitat entre els 9 i 12 nusos.

Puntual com un rellotge de sol, el Comitè de Regates va iniciar el procediment de les cinc sortides a les 13 hores, després de determinar un triangle i cinc trams per als Clàssics, i tres trams per als Època i Big Boats.

Nou duel a ritme de match race entre els dos Moonbeam, que de nou va guanyar el Moonbeam III després de recuperar el desavantatge inicial de la primera cenyida. El seu saber fer a l'empopada i al través final li va permetre navegar dins el marge per a superar al seu germà gran després de la compensació de temps. Tres primers llocs parcials deixen clara la seva superioritat sobre el Moonbeam IV, que no va poder renovar el títol aconseguit en la passada edició.

La igualtat amb la qual començaven els Època Cangreja, Kelpie of Falmouth i Marigold, empatats dissabte al matí a 3 punts, es va decantar a favor de Marigold després de vèncer la tercera i última prova de la Puig Vela Clàssica, amb un marge de 4:45 minuts sobre el seu rival directe després de la compensació de temps. Després d'ells, es repetia idèntic l'empat en la tercera posició, que va desfet el Morwenna en signar en l'última jornada un tercer lloc parcial per un quart del seu contrincant.

Així mateix, no hi va haver canvis a la classificació final dels Època Marconi després de la prova de dissabte, que va guanyar el Manitou amb certa comoditat. Després d'aquest, a 2:08 i 2:18 minuts es classificaven l'Enterprise i l'Amorita; aquest darrer en tenia prou amb un tercer lloc parcial, davant del quart que necessitava el Halloween per rubricar el seu lideratge. El Sonata, cinquè dissabte, va poder mantenir-se al tercer esglaó del podi.

Pel que fa a Clàssics 1, dissabte va haver-hi un autèntic espectacle en aquesta categoria, quan una col·lisió li va costar el títol a l'Argos. A menys de quatre minuts per al tret de sortida, en un encreuament, buscant posicionar-se per la sortida, l'Argos no va poder evitar el Yanira, que navegava a estribord i va ser desqualificat pel jurat internacional. El cinquè lloc parcial del dia, li valia a l'Argos per imposar-se en la classificació general, empatant a punts amb l'Emeraude, però fent valer els seus millors parcials. Al marge de la decisió del jurat, la prova del dia se l'adjudicava el Yanira, seguit per l'Emeraude i el Guia. Computant les tres jornades de la regata Puig Vela Clàssica Barcelona, la victòria va ser per al francès Emeraude amb 7 punts, enfront dels 9 del Yanira i del Guia, classificats per aquest ordre, fruit dels millors parcials del Yanira.

Finalment, l'Alba va rubricar el seu caseller parcial amb un altre primer lloc a la prova de dissabte, coronant-se a la categoria Clàssics 2. El duel per a la segona posició final la van lliurar el Kanavel i el Diana, que al matí sortien al camp de regates empatats, i el va guanyar el Kanavel, signant un segon lloc parcial davant d'un tercer del Diana. Després d'ells, de nou el Melibea, que amb tres quarts llocs parcials també va finalitzar quart la sèrie.

La història dels guanyadors

Big Boat
Moonbeam III, un gran entre els grans
William Fife es va encarregar de la construcció del que seria el primer dels vaixells coneguts com a Moonbeam, una sèrie el disseny i prestacions de la qual va millorar respecte a l'anterior. El 1903 es construeix el Moonbeam III, que es desplaçarà fins a Cannes el 1920 per establir-se en aquest port. Després de passar per diversos propietaris, el 1989 va ser venut en una de les subhastes Sotheby's i, l'any 2000, el va adquirir el seu actual propietari, Didier Waetcher, que va celebrar amb magnificència el centenari del vaixell el 2003.

Erwan Noblet, patró del Moonbeam III ja va mostrar la seva satisfacció per fer seu el triomf de la passada edició d'aquesta regata, que suposava per al vaixell "un increment en la seva reputació i en el seu valor real, ja que havien demostrat que encara seguia viu i que podia guanyar una competició". Quelcom que a la IV edició va quedar més palès que mai amb la confirmació de la seva victòria a la categoria de Big Boats.

Època Cangreja
Marigold, pura elegància
Restaurat i mantingut. Va ser un dels primers dissenys de Charles Nicholson botat el 1892 a la drassana de Camper i Nicholson, a Gosport. El veler compta amb uns acabats d'autèntic estil victorià, com el seu saló folrat amb panells de caoba i la seva taula central amb seients de pell.

Construït en primera instància com un veler de regates, el Marigold també pot acomodar uns 12 convidats a bord i tres membres de tripulació. Aquesta embarcació atreu l'atenció allà on va i ha estat premiat al "Concours d'Elegance", el guardó més preuat de l'elegància.

Clàssics 1
Emeraude, un corinti amb classe
L'espectacular Emeraude és un corredor oceànic de primera classe IOR. Va ser construït per un propietari francès, va formar part de l'equip gal de la copa Admiral de 1977 i va participar a la copa de Sardenya de 1980. Des del 1997 està en mans del seu actual propietari i capità, i la seva tripulació és íntegrament coríntia.

Època Marconi
Amorita, un guanyador de 32 peus
L'Amorita, construït amb fusta de pi d'Oregon, roure i teca, pertany a la classe One Design ClassCalifornia 32. El nom d'aquesta classe es deriva de l'eslora en flotació, 32 peus (9,75 metres). Igual que els altres vaixells d'aquesta classe, l'Amorita es va construir sobre un motlle invertit (la primera vegada que es va utilitzar aquesta tècnica a Califòrnia). Aquests cascs van obtenir posicions molt respectables a les regates oceàniques del Pacífic. El 1959 i 1960, l'Amorita va guanyar la californiana Lipton Cup. Adquirit en bon estat el 2005 per Claudio Mealli, exdirigent de Latium, a San Francisco, va ser restaurat a les drassanes de Porto Santo Stefano Argentario, a la Toscana, mantenint el pal de pícea (tipus d'avet) original de 1937.

Clàssics 2
Alba, una peça única

L'Alba és un vaixell de pura vela pensat per gaudir dels dolços dies de vent, cosa que probablement va animar el seu primer armador, un americà, a batejar-lo amb el nom de Honey. Tot i ser tan especial, l'Alba no ha pertangut ni a magnats, ni a polítics, ni a estrelles de Hollywood.

Botat el 1956, l'Alba és un yawl dissenyat per Phillip Rhodes al seu estudi de Nova York. Allà, es van iniciar els treballs, i el van traslladar amb vaixell de càrrega a Alemanya per continuar la seva construcció a Abeking & Rasmussen, unes prestigioses drassanes que durant els anys de postguerra eren freqüentades pels americans, quan va sorgir la moda dels vaixells de regata de mida mitjana.

L'Alba és un dels pocs vaixells clàssics que conserven les peces originàries. Les ferramentes, grillons, winches... tots ells de bronze, s'han conservat i, en cas de trencament, s'han substituït per peces originals.

Podeu trobar totes les classificacions, aquí.

Descobreix-ne les imatges!

Font: RCNB

  • El vent va bufar l'últim dia de classificació oferint un espectacle únic amb dos camps de regates paral·lels per a cada una de les proves.
  • Més de 600 armadors i mariners de 10 països d'Europa i Amèrica han competit per dos dels trofeus de la vela clàssica més rellevants de l'any.
  • El lliurament de premis va tenir lloc al Reial Club Nàutic de Barcelona, on es van lliurar els guardons als guanyadors de les diferents categories d'ambdues regates.

Dissabte 19 a la tarda va finalitzar l'última jornada tant del Campionat del Món Puig 12mR World Championship com de la VII Puig Vela Clàssica Barcelona, proves que s'han disputat des del passat dilluns – 12 metres – i dijous – clàssics – en aigües barcelonines. Mig centenar de velers i més de 600 navegants d'una desena de països han competit aquests dies per coronar el podi de dues de les regates de clàssics més importants de l'any a Barcelona.

Els vencedors per categories de la VII Puig Vela Clàssica han estat el Samurai (Clàssics), el Moonbeam IV (Big Boats), el Marigold (Època Cangreja) i el Peter (Marconi). Aquestes embarcacions han recollit el seu guardó de mans de Marc Puig, President de Puig; Xavier Trias, Alcalde de Barcelona, Maite Fandos, Tinent d'Alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l'Ajuntament de Barcelona; Gerard Figueras, director del Consell Català de l'Esport, Xavier Torres, President de la Federació Catalana de Vela; Enrique Corominas i Jordi Puig, President i Vicepresident del RCNB, respectivament. Així mateix, en el Mundial de 12 metres, s'ha unit al lliurament dels guardons Luigi Lang, Vicepresident de la Flota del Sud d'Europa de la ITMA (International Twelve Metre Asociation). En aquesta categoria va resultar guanyador l'italià Nyala de Patrizio Berteli.

Emoció i tensió fins a l'últim moment
Dia complicat per a navegar en el litoral barceloní, en una jornada que prometia molt amb els 12-14 nusos de Llevant (60º-70º) quan les embarcacions arribaven al camp de regates, però que va patir la síndrome de la calor. A mesura que la temperatura augmentava, el vent anava perdent força, complicant encara més les coses la marejada de Llevant que seguia escombrant la zona de competició.

En les majors eslores, la categoria Big Boats, dissabte es va imposar el Mariquita, seguit pel Moonbeam IV, mentre que els Moonbeam III, Rosalind i Eleonora van esgotar la seva paciència en la cada vegada major encalmada, optant per abandonar la competició de l'últim dia. Sumada la prova de la tarda de dissabte a la disputada el dia abans, el Moonbeam IV va sumar 3 punts i es va proclamar vencedor de la regata. Darrere seu, i amb 4 punts, el Mariquita es va classificar segon amb 4 punts, completant el podi de vencedors el Moonbeam III.

El Marigold va confirmar la seva condició de líder entre els època Cangreja, repetint triomf parcial i acumulant 2 punts en el seu caseller parcial. També van repetir dissabte els resultats, el Kelpie i el Malabar X, els quals van sumar de nou un segon i un tercer, respectivament, en els seus comptes particulars, que els valia la segona i tercera posició en la classificació final.

La flota d'Època aparellada en Marconi va confirmar al Peter com a guanyador de la categoria després de repetir victòria l'última jornada. Darrere seu, l'intercanvi de posicions entre el Sonata i el Samurai va alterar també el seu ordre en la classificació final. Empatats a 5 punts, el Manitou desfeia el desempat a favor seu gràcies al millor parcial que el seu rival en l'última prova, doncs també empataven a major nombre de segones o terceres posicions parcials. En quarta posició es classificava el Sonny i cinquè va ser l'Almaran New York.

La victòria de dissabte li va permetre al Samurai imposar-se a la categoria de Clàssics, després d'afegir en l'última jornada un tercer al seu compte particular, mentre l'Emeraude, segon dissabte, va repetir posicions per a signar els mateixos 4 punts que el vencedor. La tercera posició final va ser per l'Argos, mentre el Galvana va pujar a la quarta posició després de guanyar l'última prova, mentre el Yanira també remuntava gràcies a la quarta posició de la tarda.

L'italià Nyala Campió Mundial de 12 Metres
Dissabte es va disputar la cinquena jornada del Puig Campionat del Món de 12 Metres, amb dues noves proves. La tripulació del Nyala, liderada per Francesco Bruni, va confirmar els pronòstics, imposant-se en la primera prova del dia i completar uns envejables parcials, que li asseguraven el triomf sense necessitat de completar l'última prova. Armat per Ernesto Bertelli, el Nyala succeeix al tron de la màxima competició de la Classe 12 metres al danès Vanity V de Patrick Howaldt, guanyador de l'anterior mundial disputat a Flensfurg (Alemanya, 2011).

Si la primera posició tenia nom propi abans d'iniciar-se en l'última jornada, les espases estaven en alt per a les dues restants posicions de podi, a les que aspiraven tres embarcacions. L'alemany Trivia arrencava al matí cap al camp de regates amb un punt d'avantatge sobre el Vanity V i 2 punts respecte al britànic Wings. En la primera mànega del dia, el Trivia augmentava el seu avantatge al creuar la meta segona, justament davant del Vanity V, mentre el Wings era cinquè i s'allunyava del podi a falta de l'última mànega.

La història dels campions

Època Cangreja: Marigold, pura elegància
Marigold és un cutter d'època cangreja magníficament restaurat i mantingut. Va ser un dels primers dissenys de Charles Nicholson botat el 1982 a l'astiller de Camper i Nicholson a Gosport. El veler compta amb uns acabats d'autèntic estil victorià com el seu saló panelat de caoba i la seva taula central amb seients de pell.

Construït en primera instancia com un veler de regates, el Marigold també pot acomodar uns 12 convidats a bord i tres membres de tripulació. Aquesta embarcació atrau l'atenció allà on va i ha estat premiat al "Concours D'Elegance" el guardó més preuat de l'elegància.

Època Marconi: Peter, un finlandès de luxe
Dissenyat per Jary Lindblom i construït per Abo Batvarf, Peter és un dels cutter d'aparell Marconi més ràpids i lleugers de la seva categoria a Finlàndia. Aquesta embarcació va obtenir un palmarès estel·lar en les carreres del CIM, guanyant el Campionat del Mediterrani Occidental i el Trofeu Panerai el 2009. A més de ser una excel·lent embarcació de regates, va ser construït amb l'espai suficient per albergar de quatre a sis persones. Té veles i màstils de fusta fina de recent construcció que segueixen els planells originals.

Clàssics: Samurai, una embarcació familiar
Este Sloop Marconi de 1962, va ser dissenyat per Cesare Sangermani i construït pel seu propi amo, Secondo Pavese, un italià enamorat de la vela clàssica. Des de l'any 1992, els tres germans Pavese van agafar el relleu i van seguir competint en el circuit de regates del Mediterrani. L'original nom de Samurai, el va escollir el patriarca perquè "ha de guanyar i si no es fa l'harakiri".

Big Boat: Moonbeam IV, un impressionant veler centenari
Aquest impressionant veler, dissenyat pel re anomenat William Fife III, és un dels pocs cutter àurics clàssics que segueixen navegant avui dia. Es tracta d'una de les embarcacions més belles del món, no només pel seu exterior, sinó també pels seus luxosos detalls. Es va començar a construir el 1914, però la Primera Guerra Mundial va provocar que no fos botat fins al 1929. El Moonbeam IV compta amb la peculiaritat d'haver estat l'embarcació escollida per Rainiero de Mónaco i Grace Kelly per passar la seva lluna de mel el 1956.

Aquest 2014 ha estat la coincidència que tant l'embarcació com Puig, organitzador de la regata, complien 100 anys. Per això, dissabte a la tarda es va celebrar el centenari en el Reial Club Nàutic de Barcelona i Marc Puig, president de Puig, va ser l'encarregat d'homenatjar al mític veler amb un pastís amb el número 8, dígit de la vela d'aquesta embarcació carregada d'història.

12 Metres: Nyala, un mític Copa Amèrica
La història del Nyala es remunta a 1938, quan el nord-americà Frederick T. Bedford, president de Standard Oil Corporation, va decidir regalar a la seva filla un iot per festejar la boda d'aquesta amb Briggs Cunningham, un important capità de iot. Va ser la primera embarcació de 12 metres dissenyada per Olin Stephens i des del principi va resultar una embarcació molt veloç, arribant a guanyar dues carreres l'any del seu naixement i cultivant grans marques en diferents competicions d'anys posteriors.

Al llarg de la seva trajectòria, s'ha vist involucrat en diversos infortunis. El 1947, a causa d'una inesperada turmenta mentre competia en la regata de Mackinak, el seu màstil d'alumini va haver de ser substituït per un altre de fusta de Mouette. Anys després, el 1960, va naufragar a les roques de City Island durant l'huracà Donna. Després d'això, va haver de restaurar-se i es van introduir diferents canvis estructurals: es va canviar la popa i el màstil va ser traslladar. Actualment solca els mars europeus amb gran vigor. El seu últim assoliment va ser guanyar, el 2008, el Campionat Mundial d'embarcacions clàssiques, a Flensburg.

Classificació final (trofeus) VII Puig Vela Clàssica Barcelona:

- Època Cangreja:

1r. Marigold
2n. Kelpie of Falmouth
3r. Malabar X

- Època Marconi:

1r. Peter
2n. Manitou
3r. Sonata

- Clàssics:

1r. Samurai
2n. Emeraude
3r. Argos

- Big Boat:

1r. Moonbeam IV
2n. Mariquita
3r. Moonbeam III

- Trofeu Enric Puig: Marigold i Mariquita, Regne Unit

Classificació final (trofeus) Puig 12mR World Championship:

- Divisió Vintage:

1r. Nyala
2n. Trivia
3r. Vanity V

Chandler Havey Memorial Trophy: Nyala

Memorial Robert Tiedmann: Nyala

Azzurra Trophy: Nyala

La llista completa de classificacions:

- Puig Vela Clàssica Barcelona
- 12mR World Championship

Per a més informació i imatges, aquí.

Font: RCNB

  • El vent va bufar l'últim dia de classificació oferint un espectacle únic amb dos camps de regates paral·lels per a cada una de les proves.
  • Més de 600 armadors i mariners de 10 països d'Europa i Amèrica han competit per dos dels trofeus de la vela clàssica més rellevants de l'any.
  • El lliurament de premis va tenir lloc al Reial Club Nàutic de Barcelona, on es van lliurar els guardons als guanyadors de les diferents categories d'ambdues regates.

Dissabte 19 a la tarda va finalitzar l'última jornada tant del Campionat del Món Puig 12mR World Championship com de la VII Puig Vela Clàssica Barcelona, proves que s'han disputat des del passat dilluns – 12 metres – i dijous – clàssics – en aigües barcelonines. Mig centenar de velers i més de 600 navegants d'una desena de països han competit aquests dies per coronar el podi de dues de les regates de clàssics més importants de l'any a Barcelona.

Els vencedors per categories de la VII Puig Vela Clàssica han estat el Samurai (Clàssics), el Moonbeam IV (Big Boats), el Marigold (Època Cangreja) i el Peter (Marconi). Aquestes embarcacions han recollit el seu guardó de mans de Marc Puig, President de Puig; Xavier Trias, Alcalde de Barcelona, Maite Fandos, Tinent d'Alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports de l'Ajuntament de Barcelona; Gerard Figueras, director del Consell Català de l'Esport, Xavier Torres, President de la Federació Catalana de Vela; Enrique Corominas i Jordi Puig, President i Vicepresident del RCNB, respectivament. Així mateix, en el Mundial de 12 metres, s'ha unit al lliurament dels guardons Luigi Lang, Vicepresident de la Flota del Sud d'Europa de la ITMA (International Twelve Metre Asociation). En aquesta categoria va resultar guanyador l'italià Nyala de Patrizio Berteli.

Emoció i tensió fins a l'últim moment
Dia complicat per a navegar en el litoral barceloní, en una jornada que prometia molt amb els 12-14 nusos de Llevant (60º-70º) quan les embarcacions arribaven al camp de regates, però que va patir la síndrome de la calor. A mesura que la temperatura augmentava, el vent anava perdent força, complicant encara més les coses la marejada de Llevant que seguia escombrant la zona de competició.

En les majors eslores, la categoria Big Boats, dissabte es va imposar el Mariquita, seguit pel Moonbeam IV, mentre que els Moonbeam III, Rosalind i Eleonora van esgotar la seva paciència en la cada vegada major encalmada, optant per abandonar la competició de l'últim dia. Sumada la prova de la tarda de dissabte a la disputada el dia abans, el Moonbeam IV va sumar 3 punts i es va proclamar vencedor de la regata. Darrere seu, i amb 4 punts, el Mariquita es va classificar segon amb 4 punts, completant el podi de vencedors el Moonbeam III.

El Marigold va confirmar la seva condició de líder entre els època Cangreja, repetint triomf parcial i acumulant 2 punts en el seu caseller parcial. També van repetir dissabte els resultats, el Kelpie i el Malabar X, els quals van sumar de nou un segon i un tercer, respectivament, en els seus comptes particulars, que els valia la segona i tercera posició en la classificació final.

La flota d'Època aparellada en Marconi va confirmar al Peter com a guanyador de la categoria després de repetir victòria l'última jornada. Darrere seu, l'intercanvi de posicions entre el Sonata i el Samurai va alterar també el seu ordre en la classificació final. Empatats a 5 punts, el Manitou desfeia el desempat a favor seu gràcies al millor parcial que el seu rival en l'última prova, doncs també empataven a major nombre de segones o terceres posicions parcials. En quarta posició es classificava el Sonny i cinquè va ser l'Almaran New York.

La victòria de dissabte li va permetre al Samurai imposar-se a la categoria de Clàssics, després d'afegir en l'última jornada un tercer al seu compte particular, mentre l'Emeraude, segon dissabte, va repetir posicions per a signar els mateixos 4 punts que el vencedor. La tercera posició final va ser per l'Argos, mentre el Galvana va pujar a la quarta posició després de guanyar l'última prova, mentre el Yanira també remuntava gràcies a la quarta posició de la tarda.

L'italià Nyala Campió Mundial de 12 Metres
Dissabte es va disputar la cinquena jornada del Puig Campionat del Món de 12 Metres, amb dues noves proves. La tripulació del Nyala, liderada per Francesco Bruni, va confirmar els pronòstics, imposant-se en la primera prova del dia i completar uns envejables parcials, que li asseguraven el triomf sense necessitat de completar l'última prova. Armat per Ernesto Bertelli, el Nyala succeeix al tron de la màxima competició de la Classe 12 metres al danès Vanity V de Patrick Howaldt, guanyador de l'anterior mundial disputat a Flensfurg (Alemanya, 2011).

Si la primera posició tenia nom propi abans d'iniciar-se en l'última jornada, les espases estaven en alt per a les dues restants posicions de podi, a les que aspiraven tres embarcacions. L'alemany Trivia arrencava al matí cap al camp de regates amb un punt d'avantatge sobre el Vanity V i 2 punts respecte al britànic Wings. En la primera mànega del dia, el Trivia augmentava el seu avantatge al creuar la meta segona, justament davant del Vanity V, mentre el Wings era cinquè i s'allunyava del podi a falta de l'última mànega.

La història dels campions

Època Cangreja: Marigold, pura elegància
Marigold és un cutter d'època cangreja magníficament restaurat i mantingut. Va ser un dels primers dissenys de Charles Nicholson botat el 1982 a l'astiller de Camper i Nicholson a Gosport. El veler compta amb uns acabats d'autèntic estil victorià com el seu saló panelat de caoba i la seva taula central amb seients de pell.

Construït en primera instancia com un veler de regates, el Marigold també pot acomodar uns 12 convidats a bord i tres membres de tripulació. Aquesta embarcació atrau l'atenció allà on va i ha estat premiat al "Concours D'Elegance" el guardó més preuat de l'elegància.

Època Marconi: Peter, un finlandès de luxe
Dissenyat per Jary Lindblom i construït per Abo Batvarf, Peter és un dels cutter d'aparell Marconi més ràpids i lleugers de la seva categoria a Finlàndia. Aquesta embarcació va obtenir un palmarès estel·lar en les carreres del CIM, guanyant el Campionat del Mediterrani Occidental i el Trofeu Panerai el 2009. A més de ser una excel·lent embarcació de regates, va ser construït amb l'espai suficient per albergar de quatre a sis persones. Té veles i màstils de fusta fina de recent construcció que segueixen els planells originals.

Clàssics: Samurai, una embarcació familiar
Este Sloop Marconi de 1962, va ser dissenyat per Cesare Sangermani i construït pel seu propi amo, Secondo Pavese, un italià enamorat de la vela clàssica. Des de l'any 1992, els tres germans Pavese van agafar el relleu i van seguir competint en el circuit de regates del Mediterrani. L'original nom de Samurai, el va escollir el patriarca perquè "ha de guanyar i si no es fa l'harakiri".

Big Boat: Moonbeam IV, un impressionant veler centenari
Aquest impressionant veler, dissenyat pel re anomenat William Fife III, és un dels pocs cutter àurics clàssics que segueixen navegant avui dia. Es tracta d'una de les embarcacions més belles del món, no només pel seu exterior, sinó també pels seus luxosos detalls. Es va començar a construir el 1914, però la Primera Guerra Mundial va provocar que no fos botat fins al 1929. El Moonbeam IV compta amb la peculiaritat d'haver estat l'embarcació escollida per Rainiero de Mónaco i Grace Kelly per passar la seva lluna de mel el 1956.

Aquest 2014 ha estat la coincidència que tant l'embarcació com Puig, organitzador de la regata, complien 100 anys. Per això, dissabte a la tarda es va celebrar el centenari en el Reial Club Nàutic de Barcelona i Marc Puig, president de Puig, va ser l'encarregat d'homenatjar al mític veler amb un pastís amb el número 8, dígit de la vela d'aquesta embarcació carregada d'història.

12 Metres: Nyala, un mític Copa Amèrica
La història del Nyala es remunta a 1938, quan el nord-americà Frederick T. Bedford, president de Standard Oil Corporation, va decidir regalar a la seva filla un iot per festejar la boda d'aquesta amb Briggs Cunningham, un important capità de iot. Va ser la primera embarcació de 12 metres dissenyada per Olin Stephens i des del principi va resultar una embarcació molt veloç, arribant a guanyar dues carreres l'any del seu naixement i cultivant grans marques en diferents competicions d'anys posteriors.

Al llarg de la seva trajectòria, s'ha vist involucrat en diversos infortunis. El 1947, a causa d'una inesperada turmenta mentre competia en la regata de Mackinak, el seu màstil d'alumini va haver de ser substituït per un altre de fusta de Mouette. Anys després, el 1960, va naufragar a les roques de City Island durant l'huracà Donna. Després d'això, va haver de restaurar-se i es van introduir diferents canvis estructurals: es va canviar la popa i el màstil va ser traslladar. Actualment solca els mars europeus amb gran vigor. El seu últim assoliment va ser guanyar, el 2008, el Campionat Mundial d'embarcacions clàssiques, a Flensburg.

Classificació final (trofeus) VII Puig Vela Clàssica Barcelona:

- Època Cangreja:

1r. Marigold
2n. Kelpie of Falmouth
3r. Malabar X

- Època Marconi:

1r. Peter
2n. Manitou
3r. Sonata

- Clàssics:

1r. Samurai
2n. Emeraude
3r. Argos

- Big Boat:

1r. Moonbeam IV
2n. Mariquita
3r. Moonbeam III

- Trofeu Enric Puig: Marigold i Mariquita, Regne Unit

Classificació final (trofeus) Puig 12mR World Championship:

- Divisió Vintage:

1r. Nyala
2n. Trivia
3r. Vanity V

Chandler Havey Memorial Trophy: Nyala

Memorial Robert Tiedmann: Nyala

Azzurra Trophy: Nyala

La llista completa de classificacions:

- Puig Vela Clàssica Barcelona
- 12mR World Championship

Per a més informació i imatges, aquí.

Font: RCNB

Moonbeam III, Yanira, Avel i Peter, vencedors de la VI Puig Vela Clàssica Barcelona

Conclou amb èxit la VI Puig Vela Clàssica i reafirma la seva posició com a competició de referència en el circuit internacional de velers històrics. Més de 700 armadors i mariners de 9 països d'Europa i Amèrica han competit per un dels trofeus més prestigiosos del mon de la nàutica clàssica. La ciutat s'ha transformat durant uns dies en un museu flotant on 49 embarcacions han desplegat les seves veles en un esdeveniment tenyit de tradició i modernitat.

Dissabte a la tarda va finalitzar la última jornada de la VI edició de la regata Puig Vela Clàssica, que s'ha disputat des del passat dijous en aigües barcelonines. Velers i mariners de 9 països han competit per un dels trofeus més prestigiosos del Mediterrani.

Emoció i tensió fins l'últim moment desprès d'un titubeig inicial
Eolo no va voler faltar a la seva cita anual amb la Puig Vela Clàssica Barcelona. A la sortida dels Big Boats bufaven 7-8 nusos, va baixar a 5 a la sortida de clàssica i va tornar a recuperar-se per als d'Època, desprès de rolar una mica a l'esquerra i trobar la seva bona direcció. Així, del 185º es va anar animant fins bufar a 10 nusos, avivant la tercera i última prova, que va transcórrer en un recorregut de 15 milles, muntat sobre 6 trams: un desmarcatge inicial cenyint, un "descuartelar", una empopada, un través, una llarga cenyida des de Badalona fins la bocana del port barcelonès i un "descuartelar" final.

Els barcelonins i turistes que gaudien d'un dia de platja, van poder apreciar les increïbles vistes que oferien alguns dels velers clàssics i d'època més bells dels mon.

El Moonbeam III va poder defensar el liderat a la categoria Big Boats després de vèncer en la última prova. Un triomf ajustat, ja que el Moonbeam IV va acabar a una mica més d'un minut del vencedor i el Mariette of 1915 a dos minuts justos, quedant una mica despenjat, desprès de la compensació de temps, el Mariquita, acumulava un endarreriment de 5:28 minuts.

Sumades les tres proves disputades en aquesta sisena edició de la Puig Vela Clàssica, el Moonbeam III (5 punts) es va proclamar vencedor sobre el seu germà gran Moonbeam IV (7 punts), que dissabte va poder robar-li el segon esglaó del podi final al Mariquita (8 punts). Darrera seu, en quarta posició, es va classificar aquest últim (10 punts) i el Coral (17 punts).

El Yanira també va poder guanyar al Alba en el desenllaç final a la categoria de Clàssics, la més nombrosa i disputada de la VI Puig Vela Clàssica Barcelona. Navegant ambdós molt bé, però a la gran distancia que suposen dos ràtings tant dispars, el Yanira ha sabut aprofitar les seves qualitats en el penúltim tram, una llarga cenyida, on l'Alba tenia poca defensa. Separats 24 minuts a la línia d'arribada, després de la compensació de temps li van faltar 50 segons al Alba per a superar al Yanira a la prova que baixava el teló del camp de regates barceloní.

Tercer de dissabte va ser el Outlaw, un molt ben treballat lloc que el recompensava amb la tercera posició del podi final, al permetre'l superar l'Emeraude i el Glen Mael, els quals sortien a competir millor classificats que ell.

L'Avel no ha donat treva als seus rivals d'Època Cangreja, aconseguint un ple a la VI Puig Vela Clàssica amb les seves tres victòries parcials. Però no va faltar la emoció a la categoria, doncs el Marigan i el Marigold han lluitat i molt, per secundar al líder. Partint de 2 punts per sota del Marigan, el Marigold ha posat tota la carn a les brases, comptant amb la complicitat del Malabar X, que acabant tercer s'intercalava entre els dos rivals. No obstant, els millors parcials del Marigan li han validat la segona posició, desprès del desempat a 8 punts amb el Marigold, mentre el Malabar X, avui tercer, firmava el seu millor parcial i afiançava la quarta posició final.

El coixí de 3 punts que atresorava el Peter respecte al Manitou i al Mercury li permetien afrontar la tercera i última prova dels Època Marconi amb certa tranquil·litat. Una regata que va tenir un gran protagonisme en l'argentí Horizonte, que s'incorporava dissabte a la Puig Vela Clàssica Barcelona degut al retard en la seva navegació de transport fins la ciutat, conseqüència dels forts vents que el van endarrerir a l'estret de Gibraltar. El Peter va acabar segon i el Manitou tercer, que superava així al Mercury, dissabte sisè, en la classificació final.

La historia dels campions

CLÀSSICS
Yanira, un esperit guanyador. Yanira és un sloop clàssic de 58 peus dissenyat al 1952 i construït a l'any següent per Bjarne Aas, un dels més prestigiosos arquitectes navals de Noruega. Es tracta d'un pura sang de la competició amb un llarg palmarès de 23 victòries des de 1984, incloent les edicions de 2010 i 2011 de la Puig Vela Clàssica Barcelona. Per la seva coberta han passat grans esportistes de la vela que han format part de la tripulació del Bribón o el mític Azur de Puig.

ÉPOCA CANGREJA
Avel, un supervivent. L'Avel és un tipus de vent en bretó. Va ser encarregat al 1896 a Camper & Nicholson per Rene Calame, un ric francès, i construït en només 4 mesos a Gosport, al sud d'Anglaterra, essent botat el 14 de maig d'aquell mateix any. Dissenyat per Charles E Nicholson com a creuer, és una embarcació clàssica del seu temps, amb dues característiques notables: un màstil còncau i la línia de la quilla paral·lela a la línia de flotació, ambdós recursos pensats per a fer front als perills de navegar en baixes marees.

Des de 1927 Avel va estar enterrat en el fang d'un riu al Sud-est d'Anglaterra fins que al 1990 va ser comprat per Maurizio Gucci, plançó del imperi Gucci, qui va encarregar el procediment de restauració a Harry i Clark Spencer Poston, dut a terme a l'astiller de Harry Spencer's owes.

Al 1994 va finalitzar la seva restauració i ara, llueix en perfecte estat i és regularment navegat per les germanes Gucci, filles de Maurizio Gucci, en les regates de clàssics del Mediterrani.

ÉPOCA MARCONI
Peter, un finlandès de luxe. Dissenyat per Jary Lindblom i construït per Abo Batvarf, Peter és un dels cúter d'aparell Marconi més ràpids i lleugers de la seva categoria a Finlàndia. Aquesta embarcació va obtenir un palmarès estel·lar a les carreres del CIM, guanyant el Campionat del Mediterrani Occidental i el Trofeu Panerai al 2009. A més de ser una excel·lent embarcació de regates, va ser construil amb l'espai suficient per albergar de quatre a sis persones. Té veles i màstils de fusta fina de recent construcció que segueixen els plànols originals.

BIG BOAT
Moonbeam III, més viu que mai. William Fife es va encarregar de la construcció del que seria la primera de les embarcacions conegudes com Moonbeam, una sèrie disseny i prestacions de les quals anaven millorant l'anterior. Al 1903 es va construir el Moonbeam III, que es desplaçarà fins a Cannes al 1920 per afincar-se en aquest port. Desprès de passar per diferents propietaris, al 1989 es va vendre en una de les subhastes Sotheby's i l'any 2000 el va adquirir l'actual propietari, Didier Waetcher, qui va celebrar amb magnificència el centenari del barco al 2003.

Erwan Noblet, patró del Moonbeam III ja va mostrar la seva satisfacció per fer-se amb el triomf de la passada edició d'aquesta regata, el que suposava per l'embarcació "un increment en la seva reputació i en el seu valor real, ja que havia demostrat que encara seguia viu i que podia guanyar una competició". Cosa que en la VI edició ha quedat més patent que mai amb la confirmació de la seva victòria en la categoria de Big Boats.

Espectacular fi de festa al ritme de The Tall Tutsies
Desprès del lliurament de premis, el grup The Tall Tutsies va ser l'encarregat d'amenitzar la festa de tancament, que va tancar la VI edició de la Puig Vela Clàssica Barcelona. El grup, que barreja temes clàssics amb altres més moderns, destaca pel seu animat i divertit directe, ple de performance i sorpreses. Aquest inusual espectacle es caracteritza per la professionalitat dels seus músics i ballarines i la seva excel·lent forma d'interactuar amb el públic. La música dels Beatles, The Killers, Creedence Clearwater Revival, David Guetta, Rihanna, Queen o Black Eyed Peas, a més de temes propis, van sonar a cada racó del Reial Club Nàutic de Barcelona per tancar una regata que ha sabut guanyar-se un lloc privilegiat en el circuit internacional de velers clàssics i d'època i ha batut un rècord de participació.

Classificacions finals (trofeus)
1. Classe Big Boat: Moonbeam III
2. Classe Clàssics: Yanira
3. Trofeu Època Marconi: Peter
4. Trofeu Època Cangreja: Avel
5. Trofeu Enrique Puig: España (Yanira i Peter)

La llista complerta de classificacions, aquí.

Per a més informació:

Font: RCNB

Aquest web utilitza cookies per obtenir dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Si vol, pot canviar les seves preferències o ampliar aquesta informació aquí To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.

EU Cookie Directive Module Information