1353078652 facebook 1353078663 twitter 1353078747 linkedin youtube 1353078780 flickr
dimarts, 15 de setembre de 2015 14:27

La Mini Transat, l'aventura extrema

La Mini Transat és l'objectiu màxim dels regatistes que naveguen en Mini 6.5. Es tracta d'una regata transatlàntica de més de 4.000 milles (uns 8.000 Km) que consisteix a creuar l'Atlàntic en solitari i sense assistència externa. Un repte descomunal que afronten a bord d'una petita embarcació de tan sols 6,5 metres, fet que ho converteix en l'embarcació oceànica més extrema.

La regata fundada el 1977 se celebra cada dos anys i aquest 2015 arriba a la seva vintena edició en la qual participaran 72 patrons de 16 nacionalitats. Entre ells, dos catalans faran la sortida el pròxim 19 de setembre. Ells són en Guillermo Cañardo del CN Cambrils, que participa per primera vegada en aquesta regata i Pilar Pasanau del CV Calella que ja va participar en l'última edició.

Reconeguda per la seva duresa, en aquesta regata els participants naveguen a bord d'un Mini 6.5, tres vegades més petit que les embarcacions de la Vendeé Globe i la Barcelona World Race. Embarcacions amb molta superfície vèlica, tenen moltíssima potència i, per tant, són molt ràpids amb vents portants. Amb poc espai a l'interior, similar al d'una petita tenda de campanya, el lloc més còmode sol ser a la banyera de coberta si el mar està en calma, ja que l'interior no supera els 1,4 metres d'alçada.

Estar a la línia de sortida d'aquesta regata suposa haver conclòs un intens programa de preparació tant del navegant com de l'embarcació. Abans de poder inscriure's, cada skipper ha hagut de completar 1.000 milles en regata, així com mil milles addicionals en un recorregut de classificació en solitari.

Aquesta exigent preparació garanteix que cada participant té les habilitats necessàries per a creuar l'Atlàntic en solitari. I això, sense comptar amb les dificultats per trobar i ajuntar l'elevat pressupost necessari que els permetrà complir el seu somni. En definitiva, embarcar-se en aquesta aventura exigeix una voluntat de ferro i la convicció que creuer l'Atlàntic mereix fer alguns sacrificis a la seva vida "terrícola".

Tot això fa que es consideri la Classe Mini 6.5 i la Mini Transat en concret, com l'autèntic planter de la navegació oceànica. De fet, navegants avui consolidats com Anna Corbella, Bernard Stamm o Loïck Peyron van iniciar la seva carrera oceànica en aquesta classe.

Font: Base Mini Barcelona

La Transgascogne 6.50 ha suposat el "bateig de l'Atlàntic" del "Peor para el sol" en paraules del seu patró, Guillem Cañardo. La competició ha consistit en creuar el golf de Biscaia, amb sortida i tornada a la localitat francesa de Talmont St Hilaire (Port Bourgenay) i parada intermèdia en el municipi asturià de Luanco.

La primera etapa França-Espanya, havia d'haver començat el 26 de juliol, però les males condicions de mar i vent van obligar a endarrerir l'inici de la competició fins al dia 29. La situació del Golf va seguir sent dura tot i l'espera. La flota es va enfrontar a vents de fins a 23 nusos de popa, tot un repte per a l'estabilitat dels petits classe Mini 6.50. En aquesta primera etapa, l'embarcació del regatista del Club Nàutic Cambrils va patir trencaments de material, raó per la qual Guillem Cañardo va executar una estratègia més conservadora en la segona part de la prova, la de tornada a França.

El final de la Transgascone va estar marcat les primeres 24 hores per vents de proa de fins a 30 nusos i onatge, seguits d'una encalmada. Cañardo arribava Port Bourgenay el dilluns 3 d'agost a les 23h 06 min 40 seg. després de 4 durs dies de navegació per l'Atlàntic. Aquest cop el cambrilenc no ha pogut estar a la part alta de la classificació dels Mini Sèrie, però patró i equip estan satisfets amb l'experiència de la Transgascogne perquè ha suposat un bon entrenament sota condicions dures a l'Atlàntic. En definitiva, una bona prèvia de la Mini Transat 2015, amb sortida el pròxim setembre.

Font: CN Cambrils

La Transgascogne 6.50 ha suposat el "bateig de l'Atlàntic" del "Peor para el sol" en paraules del seu patró, Guillem Cañardo. La competició ha consistit en creuar el golf de Biscaia, amb sortida i tornada a la localitat francesa de Talmont St Hilaire (Port Bourgenay) i parada intermèdia en el municipi asturià de Luanco.

La primera etapa França-Espanya, havia d'haver començat el 26 de juliol, però les males condicions de mar i vent van obligar a endarrerir l'inici de la competició fins al dia 29. La situació del Golf va seguir sent dura tot i l'espera. La flota es va enfrontar a vents de fins a 23 nusos de popa, tot un repte per a l'estabilitat dels petits classe Mini 6.50. En aquesta primera etapa, l'embarcació del regatista del Club Nàutic Cambrils va patir trencaments de material, raó per la qual Guillem Cañardo va executar una estratègia més conservadora en la segona part de la prova, la de tornada a França.

El final de la Transgascone va estar marcat les primeres 24 hores per vents de proa de fins a 30 nusos i onatge, seguits d'una encalmada. Cañardo arribava Port Bourgenay el dilluns 3 d'agost a les 23h 06 min 40 seg. després de 4 durs dies de navegació per l'Atlàntic. Aquest cop el cambrilenc no ha pogut estar a la part alta de la classificació dels Mini Sèrie, però patró i equip estan satisfets amb l'experiència de la Transgascogne perquè ha suposat un bon entrenament sota condicions dures a l'Atlàntic. En definitiva, una bona prèvia de la Mini Transat 2015, amb sortida el pròxim setembre.

Font: CN Cambrils

divendres, 12 de juny de 2015 12:15

Classe Mini: Round Sardina Race

La següent regata del calendari de la classe mini al Mediterrani ha estat la Round Sardina Race. Una regata amb un recorregut costaner de 510 milles A Dos i que dóna la volta a l'Illa de Sardenya. És una regata totalment costanera i molt més tàctica comparada amb l'anterior regata de Gènova a Cagliari.

Els co-skippers Pilar Pasanau (CV Calella) i Kiku Carbonell (CV Mataró), amb l'embarcació Peter Punk (Mini 240) varen ser els catalans participants en aquesta regata.

Pocs dies abans de la sortida, el temporal del NW feia plantejar un canvi de recorregut cap a Sicília. Però el Mediterrani va tornar a canviar de cop i el recorregut inicial semblava que es podria tornar a fer, tot i que el comitè podia alterar el recorregut en funció de com estiguessin de dures les "boques de Bonifaci".

Dissabte es va donar la sortida a tota la flota mini amb uns 25 nusos de NW. Sortida que la tripulació del Peter Punk no van poder encapçalar però que a poc a poc van anar recuperant fins a arribar al capdavant de la seva classe, els prototips. Després de muntar la boia que els obligava a sortir cenyint, van hissar l'espinnàquer i van trencar el suport del botaló quan aquest es va clavar en una onada. En aquestes condicions estava complicada la reparació així que van preferir tirar endavant i reparar quan el vent baixés, que segons les previsions baixaria i gran part de la regata seria de cenyida, cosa que els beneficiava en aquelles condicions. De moment anaven planejant a 11-12 nusos i alguna punta de 14. La tàctica i la bona sort era la seva estratègia. En aquestes regates la finalitat és arribar. Tots poden trencar perquè són embarcacions per navegar d'empopada i al mediterrani pots trobar fàcilment mal temps de proa.

Al NE de Sardenya, quan van tenir l'oportunitat van fer la reparació del botaló i així poder hissar l'espinnàquer i el gennàquer però van trencar un candeler. Havien de calmar les ganes de córrer, sols necessitaven acabar la regata per a tenir les milles i havien sentit per ràdio que la flota també estava molt tocada. A aquelles alçades s'havien retirat dos minis per avaria. Tenien al davant dos vaixells i s'havia de procurar que no els avances ningú més.

Faltaven poques milles per arribar. Segons les instruccions de regata calia donar la volta a l'Illa de Cavoli (Sud de Carbonara). Ho van fer de nit amb les cartes nàutiques i el GPS. Mirant els fars, les balises, roques, baixos... Un pas complicat i més amb el vent de proa, però són les gràcies de les regates de la classe mini.

Quan van arribar a port els van rebre amb la notícia que eren els primers de la classe prototip. El següent entraria hores més tard.

Ara el Peter Punk ja té 860 milles, faltant-ne només 140 per a poder participar a la Mini Transat del 2015.

Molta sort i felicitats!

divendres, 12 de juny de 2015 12:01

Classe Mini: Round Sardina Race

La següent regata del calendari de la classe mini al Mediterrani ha estat la Round Sardina Race. Una regata amb un recorregut costaner de 510 milles A Dos i que dóna la volta a l'Illa de Sardenya. És una regata totalment costanera i molt més tàctica comparada amb l'anterior regata de Gènova a Cagliari.

Els co-skippers Pilar Pasanau (CV Calella) i Kiku Carbonell (CV Mataró), amb l'embarcació Peter Punk (Mini 240) varen ser els catalans participants en aquesta regata.

Pocs dies abans de la sortida, el temporal del NW feia plantejar un canvi de recorregut cap a Sicília. Però el Mediterrani va tornar a canviar de cop i el recorregut inicial semblava que es podria tornar a fer, tot i que el comitè podia alterar el recorregut en funció de com estiguessin de dures les "boques de Bonifaci".

Dissabte es va donar la sortida a tota la flota mini amb uns 25 nusos de NW. Sortida que la tripulació del Peter Punk no van poder encapçalar però que a poc a poc van anar recuperant fins a arribar al capdavant de la seva classe, els prototips. Després de muntar la boia que els obligava a sortir cenyint, van hissar l'espinnàquer i van trencar el suport del botaló quan aquest es va clavar en una onada. En aquestes condicions estava complicada la reparació així que van preferir tirar endavant i reparar quan el vent baixés, que segons les previsions baixaria i gran part de la regata seria de cenyida, cosa que els beneficiava en aquelles condicions. De moment anaven planejant a 11-12 nusos i alguna punta de 14. La tàctica i la bona sort era la seva estratègia. En aquestes regates la finalitat és arribar. Tots poden trencar perquè són embarcacions per navegar d'empopada i al mediterrani pots trobar fàcilment mal temps de proa.

Al NE de Sardenya, quan van tenir l'oportunitat van fer la reparació del botaló i així poder hissar l'espinnàquer i el gennàquer però van trencar un candeler. Havien de calmar les ganes de córrer, sols necessitaven acabar la regata per a tenir les milles i havien sentit per ràdio que la flota també estava molt tocada. A aquelles alçades s'havien retirat dos minis per avaria. Tenien al davant dos vaixells i s'havia de procurar que no els avances ningú més.

Faltaven poques milles per arribar. Segons les instruccions de regata calia donar la volta a l'Illa de Cavoli (Sud de Carbonara). Ho van fer de nit amb les cartes nàutiques i el GPS. Mirant els fars, les balises, roques, baixos... Un pas complicat i més amb el vent de proa, però són les gràcies de les regates de la classe mini.

Quan van arribar a port els van rebre amb la notícia que eren els primers de la classe prototip. El següent entraria hores més tard.

Ara el Peter Punk ja té 860 milles, faltant-ne només 140 per a poder participar a la Mini Transat del 2015.

Molta sort i felicitats!

<< Inici < Anterior 1 2 3 4 Següent > Final >>
Pàgina 2 de 4

Aquest web utilitza cookies per obtenir dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Si vol, pot canviar les seves preferències o ampliar aquesta informació aquí To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.

EU Cookie Directive Module Information