1353078652 facebook 1353078663 twitter 1353078747 linkedin youtube 1353078780 flickr

Un vent de 14 nusos del NW primer impuls de les embarcacions del Gran Prix de l'Atlàntic cap a les illes de Cap Verd, a un ritme de 9 nusos

A les 12:00 hores de dissabte 9 de gener, la flota del Gran Prix de l'Atlàntic, va sortir de Marina Rubicón destí a Puerto del Rey, a Puerto Rico, per a cobrir les 3.300 milles nàutiques que realitzaran els participants en el seu periple atlàntic. A la reunió de patrons realitzada divendres, es va decidir, després d'analitzar les condicions de mèteo a la zona subtropical de l'Atlàntic, realitzar un pas obligatori per l'illa de San Antonio a l'arxipèlag de Cap Verd, deixant-la a estribord. Això és a causa de la gestació d'una profunda borrasca, pressionada per un anticicló septentrional existent, que oblida a la "baixa" a realitzar un recorregut anormalment meridional, que hagués afectat la flota els pròxims dies, amb forts vents de proa en el cas que alguna embarcació hagués volgut realitzar un rumb més directe cap a Puerto Rico, seguint la loxodròmica. Davant aquesta eventualitat el Comitè Organitzador va decidir crear un pas obligat per l'arxipèlag de Cap Verd.

La sortida dissabte a Marin Rubicón va ser espectacular, amb un vent del NW que es va mantenir amb 14 nusos de pressió, fet que va fer que els participants sortissin a un ritme molt ràpid. Es van mantenir molt agrupades les embarcacions des de la sortida, situada davant del Castillo del Aguila i amb una boia de desmarcatge davant la bocana de Marina Rubicón. Després del senyal de sortida, les embarcacions, en cenyida, es van dirigir a la boia de desmarcatge i superada la balisa van posar rumb a les illes de Cap Verd.

El primer a doblar la boia va ser el moody 64 Saliar de l'armador Jorge Tubella, seguit del hanse 461 The Best Skipper d'Enrique Curt, marcat pel sun fast 3600 de la parella formada per Ignacio Arijon i Stephen Marsden. Darrere d'ells els perseguien a molt curta distància un veloç swan 44r Carat de Amador Magraner, el grand soleil 50 Andromina de Jorge Mitjavila i el northwind 51 Longimanus de Iñigo Urigüen.

Després de la virada de balisa, els patrons havien d'escollir si deixar per estribord la propera illa de Fuerteventura, al sud, o superar-la per sobrevent per babord. L'embarcació que va virar primer la boia, Saliar va optar per deixar a babord l'illa de Fuerteventura, així com l'embarcació Andromeda, mentre la resta de la flota va optar per caure a l'Est.

El Gran Prix de l'Atlàntic no ha fet res més que començar. Falten moltes milles i dies d'aventura en aquest viatge al Carib.

Especial atenció en el pas per l'Arxipèlag de Cab Verd
El Gran Prix del Atlántico és la regata de referència de les travesses atlàntiques espanyoles i en ella hi col·laboren aficionats del mar i compta amb l'estimable ajuda de persones com Rafael del Castillo amb el seu Rueda de Navegantes, i en aquesta ocasió es comptarà amb l'apreciable col·laboració de Pulu, col·laborador de Rafael i que serà el contacte dels regatistes a l'illa de San Vicente de l'arxipèlag de Cab Verd en el seu pas per aquesta zona, quan la flota viri direcció al Carib. El Gran Prix de l'Atlàntic és la regata oceànica espanyola, amb vocació d'estar destinada a tripulacions amateurs, que cada dos anys uneix un port espanyol, de les illes Canàries, Marina Rubicón a Lanzarote, amb un port del Carib, que sol canviar segons les edicions. Els ports d'arribada han estat enclavaments ubicats a Puerto Rico, Cuba, Santo Domingo, Martinica i Colòmbia. L'objectiu de la regata és córrer els alisis i arribar al paradisíac mar de les Antilles i gaudir d'una plena navegació transatlàntica.

20 anys de Gran Prix de l'Atlàntic
Tal com va assenyalar el director de la prova, Siga Curt, "aquesta edició del Gran Prix tè un significat especial, ja que amb ella se celebra el 20è aniversari, ja que aquesta regata es va iniciar l'any 1996 i continua mantenint la seva vocació i els valors del seu inici, ja que és una regata espanyola per als navegants d'aquí i perquè tinguin fàcil creuar l'Atlàntic". Aquesta prova, ara fa 20 anys, ja va tenir com escala d'arribada caribenya l'illa de Puerto Rico, tal com la té en aquesta nova edició.

Font: CN Skipper

Un vent de 14 nusos del NW primer impuls de les embarcacions del Gran Prix de l'Atlàntic cap a les illes de Cap Verd, a un ritme de 9 nusos

A les 12:00 hores de dissabte 9 de gener, la flota del Gran Prix de l'Atlàntic, va sortir de Marina Rubicón destí a Puerto del Rey, a Puerto Rico, per a cobrir les 3.300 milles nàutiques que realitzaran els participants en el seu periple atlàntic. A la reunió de patrons realitzada divendres, es va decidir, després d'analitzar les condicions de mèteo a la zona subtropical de l'Atlàntic, realitzar un pas obligatori per l'illa de San Antonio a l'arxipèlag de Cap Verd, deixant-la a estribord. Això és a causa de la gestació d'una profunda borrasca, pressionada per un anticicló septentrional existent, que oblida a la "baixa" a realitzar un recorregut anormalment meridional, que hagués afectat la flota els pròxims dies, amb forts vents de proa en el cas que alguna embarcació hagués volgut realitzar un rumb més directe cap a Puerto Rico, seguint la loxodròmica. Davant aquesta eventualitat el Comitè Organitzador va decidir crear un pas obligat per l'arxipèlag de Cap Verd.

La sortida dissabte a Marin Rubicón va ser espectacular, amb un vent del NW que es va mantenir amb 14 nusos de pressió, fet que va fer que els participants sortissin a un ritme molt ràpid. Es van mantenir molt agrupades les embarcacions des de la sortida, situada davant del Castillo del Aguila i amb una boia de desmarcatge davant la bocana de Marina Rubicón. Després del senyal de sortida, les embarcacions, en cenyida, es van dirigir a la boia de desmarcatge i superada la balisa van posar rumb a les illes de Cap Verd.

El primer a doblar la boia va ser el moody 64 Saliar de l'armador Jorge Tubella, seguit del hanse 461 The Best Skipper d'Enrique Curt, marcat pel sun fast 3600 de la parella formada per Ignacio Arijon i Stephen Marsden. Darrere d'ells els perseguien a molt curta distància un veloç swan 44r Carat de Amador Magraner, el grand soleil 50 Andromina de Jorge Mitjavila i el northwind 51 Longimanus de Iñigo Urigüen.

Després de la virada de balisa, els patrons havien d'escollir si deixar per estribord la propera illa de Fuerteventura, al sud, o superar-la per sobrevent per babord. L'embarcació que va virar primer la boia, Saliar va optar per deixar a babord l'illa de Fuerteventura, així com l'embarcació Andromeda, mentre la resta de la flota va optar per caure a l'Est.

El Gran Prix de l'Atlàntic no ha fet res més que començar. Falten moltes milles i dies d'aventura en aquest viatge al Carib.

Especial atenció en el pas per l'Arxipèlag de Cab Verd
El Gran Prix del Atlántico és la regata de referència de les travesses atlàntiques espanyoles i en ella hi col·laboren aficionats del mar i compta amb l'estimable ajuda de persones com Rafael del Castillo amb el seu Rueda de Navegantes, i en aquesta ocasió es comptarà amb l'apreciable col·laboració de Pulu, col·laborador de Rafael i que serà el contacte dels regatistes a l'illa de San Vicente de l'arxipèlag de Cab Verd en el seu pas per aquesta zona, quan la flota viri direcció al Carib. El Gran Prix de l'Atlàntic és la regata oceànica espanyola, amb vocació d'estar destinada a tripulacions amateurs, que cada dos anys uneix un port espanyol, de les illes Canàries, Marina Rubicón a Lanzarote, amb un port del Carib, que sol canviar segons les edicions. Els ports d'arribada han estat enclavaments ubicats a Puerto Rico, Cuba, Santo Domingo, Martinica i Colòmbia. L'objectiu de la regata és córrer els alisis i arribar al paradisíac mar de les Antilles i gaudir d'una plena navegació transatlàntica.

20 anys de Gran Prix de l'Atlàntic
Tal com va assenyalar el director de la prova, Siga Curt, "aquesta edició del Gran Prix tè un significat especial, ja que amb ella se celebra el 20è aniversari, ja que aquesta regata es va iniciar l'any 1996 i continua mantenint la seva vocació i els valors del seu inici, ja que és una regata espanyola per als navegants d'aquí i perquè tinguin fàcil creuar l'Atlàntic". Aquesta prova, ara fa 20 anys, ja va tenir com escala d'arribada caribenya l'illa de Puerto Rico, tal com la té en aquesta nova edició.

Font: CN Skipper

dimarts, 15 de setembre de 2015 15:16

La Mini Transat, l'aventura extrema

La Mini Transat és l'objectiu màxim dels regatistes que naveguen en Mini 6.5. Es tracta d'una regata transatlàntica de més de 4.000 milles (uns 8.000 Km) que consisteix a creuar l'Atlàntic en solitari i sense assistència externa. Un repte descomunal que afronten a bord d'una petita embarcació de tan sols 6,5 metres, fet que ho converteix en l'embarcació oceànica més extrema.

La regata fundada el 1977 se celebra cada dos anys i aquest 2015 arriba a la seva vintena edició en la qual participaran 72 patrons de 16 nacionalitats. Entre ells, dos catalans faran la sortida el pròxim 19 de setembre. Ells són en Guillermo Cañardo del CN Cambrils, que participa per primera vegada en aquesta regata i Pilar Pasanau del CV Calella que ja va participar en l'última edició.

Reconeguda per la seva duresa, en aquesta regata els participants naveguen a bord d'un Mini 6.5, tres vegades més petit que les embarcacions de la Vendeé Globe i la Barcelona World Race. Embarcacions amb molta superfície vèlica, tenen moltíssima potència i, per tant, són molt ràpids amb vents portants. Amb poc espai a l'interior, similar al d'una petita tenda de campanya, el lloc més còmode sol ser a la banyera de coberta si el mar està en calma, ja que l'interior no supera els 1,4 metres d'alçada.

Estar a la línia de sortida d'aquesta regata suposa haver conclòs un intens programa de preparació tant del navegant com de l'embarcació. Abans de poder inscriure's, cada skipper ha hagut de completar 1.000 milles en regata, així com mil milles addicionals en un recorregut de classificació en solitari.

Aquesta exigent preparació garanteix que cada participant té les habilitats necessàries per a creuar l'Atlàntic en solitari. I això, sense comptar amb les dificultats per trobar i ajuntar l'elevat pressupost necessari que els permetrà complir el seu somni. En definitiva, embarcar-se en aquesta aventura exigeix una voluntat de ferro i la convicció que creuer l'Atlàntic mereix fer alguns sacrificis a la seva vida "terrícola".

Tot això fa que es consideri la Classe Mini 6.5 i la Mini Transat en concret, com l'autèntic planter de la navegació oceànica. De fet, navegants avui consolidats com Anna Corbella, Bernard Stamm o Loïck Peyron van iniciar la seva carrera oceànica en aquesta classe.

Font: Base Mini Barcelona

dimarts, 15 de setembre de 2015 14:27

La Mini Transat, l'aventura extrema

La Mini Transat és l'objectiu màxim dels regatistes que naveguen en Mini 6.5. Es tracta d'una regata transatlàntica de més de 4.000 milles (uns 8.000 Km) que consisteix a creuar l'Atlàntic en solitari i sense assistència externa. Un repte descomunal que afronten a bord d'una petita embarcació de tan sols 6,5 metres, fet que ho converteix en l'embarcació oceànica més extrema.

La regata fundada el 1977 se celebra cada dos anys i aquest 2015 arriba a la seva vintena edició en la qual participaran 72 patrons de 16 nacionalitats. Entre ells, dos catalans faran la sortida el pròxim 19 de setembre. Ells són en Guillermo Cañardo del CN Cambrils, que participa per primera vegada en aquesta regata i Pilar Pasanau del CV Calella que ja va participar en l'última edició.

Reconeguda per la seva duresa, en aquesta regata els participants naveguen a bord d'un Mini 6.5, tres vegades més petit que les embarcacions de la Vendeé Globe i la Barcelona World Race. Embarcacions amb molta superfície vèlica, tenen moltíssima potència i, per tant, són molt ràpids amb vents portants. Amb poc espai a l'interior, similar al d'una petita tenda de campanya, el lloc més còmode sol ser a la banyera de coberta si el mar està en calma, ja que l'interior no supera els 1,4 metres d'alçada.

Estar a la línia de sortida d'aquesta regata suposa haver conclòs un intens programa de preparació tant del navegant com de l'embarcació. Abans de poder inscriure's, cada skipper ha hagut de completar 1.000 milles en regata, així com mil milles addicionals en un recorregut de classificació en solitari.

Aquesta exigent preparació garanteix que cada participant té les habilitats necessàries per a creuar l'Atlàntic en solitari. I això, sense comptar amb les dificultats per trobar i ajuntar l'elevat pressupost necessari que els permetrà complir el seu somni. En definitiva, embarcar-se en aquesta aventura exigeix una voluntat de ferro i la convicció que creuer l'Atlàntic mereix fer alguns sacrificis a la seva vida "terrícola".

Tot això fa que es consideri la Classe Mini 6.5 i la Mini Transat en concret, com l'autèntic planter de la navegació oceànica. De fet, navegants avui consolidats com Anna Corbella, Bernard Stamm o Loïck Peyron van iniciar la seva carrera oceànica en aquesta classe.

Font: Base Mini Barcelona

La regata de navegació d'altura mediterrània és puntuable pel Campionat de Catalunya

Falten menys de 10 dies per a la sortida dels velers de la flota de la IV Sitges-Ciutadella. Tot està a punt perquè el pròxim divendres 12 de juny la flota parteixi del Port de Sitges Aiguadolç destinació el port menorquí de Ciutadella.

Hi ha una gran animació entre els participants, sobretot entre els velers que navegaran en categoria A Dos. Un total de vuit embarcacions prendran part en aquesta categoria, fet que mostra el dinamisme de les tripulacions reduïdes (A Dos) en cobrir recorreguts de navegació d'altura.

Entre els participants A Dos seran a la línia de sortida els velers Poa a Poa, el Salona 37 de Jordi Planas, el Jeanneau 54 de Tito Moure Merit, el Lightwave Poc a Poc Morenito de Cesar Roch, els Grand Soleil Grop III de Diego les Heras, Lazy Dogs de Jespen Larsen, i el Gida III de David Rabadán, l'Oceanis 393 YCRE d'Alexander Stukan o l'embarcació de l'atlàntic Gonzalo Vázquez, que després d'haver navegat aquesta temporada les proves del circuit gallec durant aquest hivern-primavera, prendrà part de la Sitges-Ciutadella, regata de navegació d'altura mediterrània, amb la seva nova embarcació Mourisca, un First 45.

També està previst que prenguin la sortida en la categoria de navegació amb tripulació completa el X-332 Magarrufa d'Erik de Wolf, el The Best Skipper i el catamarà Mission.

La regata, organitzada pel Club Nàutic de Ciutadella, Aiguadolç Port de Sitges, Difusió Nàutica i CN Skipper, és puntuable per al Campionat de Catalunya de Navegació d'Altura 2015.

Rafael Torrent, comodor del Club Nàutic Ciutadella ha recordat que aquesta prova: "permet una singladura estupenda, relativament fàcil, oberta a totes les tripulacions i en una època de l'any perfecta per navegar pel nostre mar" i va animar als navegants a gaudir d'aquesta Sitges-Ciutadella, que "s'està consolidant i que compta amb l'atractiu que tots els seus participants podran gaudir del port de Ciutadella, totalment gratis, en una època en què Menorca es converteix en un focus de festes tradicionals, com la Festa del Xai, que se celebra durant la setmana quan hauran arribat les embarcacions de la regata Sitges-Ciutadella, i que és l'avantsala de les Festes de Sant Joan".

<< Inici < Anterior 1 2 Següent > Final >>
Pàgina 1 de 2

Aquest web utilitza cookies per obtenir dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Si vol, pot canviar les seves preferències o ampliar aquesta informació aquí To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.

EU Cookie Directive Module Information