La Federació Catalana de Vela és una entitat privada d'interès públic, civil i social constituïda per clubs, esportistes, tècnics, jutges i associacions esportives dedicades a la pràctica i el foment de l'esport de la vela en les seves diverses manifestacions.
Quatre elements fonamentals de la missió de la Federació:
1. Foment i promoció de la pràctica de la vela subsidiàriament.
2. Èxits esportius.
3. Representació del món de la nàutica a Catalunya.
4. Realització de projectes per la millora psicològica i física de col·lectius en risc d'exclusió social, a través de l'esport de la vela.
Convertir la vela a Catalunya en un esport gaudit per més gent, de pràctica més freqüent i durant tota la vida, a clubs i espais motivats i preparats per engrescar i mantenir a la població en el gaudiment de la vela.
Junta Directiva de la Federació Catalana de Vela
President
Xavier Torres i Isach
Vice-president 1r
Sergi Cadenas Homs
Vice-president 2n
Josep Ma. Isern Sala
Vice-president 3r
Joaquim Barenys de Lacha
Secretaria
Meritxell Cornudella Felip
Tresorer
Jordi Parés Olivet
Vocals
Xavier Manresa Gras, Ana Pujol Rius, Sònia Oliveras Buenvaron, Francesc de Haro i Uribe, Joan Sanfeliu Sabater, Jordi Ponjoan del Molino, Miquel Avinyó Valor, Amadeu Oliva Uriel, José Aznar Salatti, Toni Gallart Gallego. Francesc Rafart Estela i Ramon Vallverdú.
Convidats
Joan Ma Roig Claret i Joan Alsina Dachs
Delegats Territorial:
Vocals Comitès i Comissions de la Federació Catalana de Vela
Sergi Cadenas Homs
Comitè de Jutges
Comitè d'Ensenyament
Comissió de Màrqueting i Comunicació
Josep Ma. Isern Sala
Comitè de Relacions Institucionals
Comissió de Vela de Lleure
Joaquim Barenys de Lacha
Comitè de Premis i Distincions
Meritxell Cornudella Felip
Comitè de Tècnics
Jordi Parés Olivet
Comissió Econòmica
Amadeu Oliva Uriel
Comitè de Creuer
Ana Pujol Rius
Comitè de Patí de Vela
Francesc De Haro i Uribe
Comitè de Cultura, Memòria històrica i Arxius
Comissió Jurídico - Administrativa
Francesc Rafart Estela
Comissió de Centres Propis
Jordi Ponjoan del Molino
Comissió de Concessions de Port
José Aznar Salatti
Comissió de la Setmana Catalana de Vela
Comitè de Radiocontrol
Miquel Avinyó Valor
Comissió de Vela Olímpica
Sònia Oliveras Buenvaron
Comitè de Windsurf i Kitesurf
Comissió de Concessions de Platja
Toni Gallart Gallego
Comissió de Vela Accessible
Xavier Manresa Gras
Comitè de Vela Lleugera
Joan Ma Roig Claret
Comissió de Compromís Social
Joan Alsina Dachs
Comitè d'Apel·lació
Jesús Selma
Comitè de Competició i Disciplina Esportiva
* Tots els càrrecs de la Junta Directiva són càrrecs NO remunerats
En aquest apartat hi podreu trobar informació referent a documentació de la Federació, com és el cas dels estatuts i el pla estratègic 2010. També hi podreu consultar les properes actes d'assemblea i altra documentació pública.
Reglament d'ús i normativa de la Pràctica del Kitesurf i Activitats Similars
Exemple de Pla de Seguretat de Zona de Kitesurf
Els inicis de la Federació Catalana de Vela
Abans que nasqués la Federació tal com ara la coneixem hi ha tota una història de clubs darrere, entitats que agrupaven amants del mar i de la vela.
Donem una ullada al passat per entendre el nostre present.
Escolteu aquí l'entrevista de ràdio en l'emissora 360 ràdio, realitzada al Sr. Francesc de Haro membre de Junta Directiva de la Federació i Responsable de l'Arxiu Històric de la Vela Catalana.
Club Nàutic Tarragona, el pioner
El primer club nàutic català es va constituir als fons de la dàrsena comercial del port de Tarragona. Aprofitant el rabeig del port va néixer el Club Nàutic Tarragona, rebatejat anys després com Reial Club Nàutic de Tarragona. Era l’any 1878 i va ser denominat pels ciutadans de Tarragona com “el club dels guillats” perquè no entenien com un grup de joves es podia divertir navegant i remant com si fossin pescadors.
El Yacht Club de Barcelona
A Barcelona, per la mateixa època, impulsat per José Elola Olaso, després compte de Fígols, va iniciar la seva singladura el Yacht Club, que es va instal·lar al Port de Barcelona. Era una còpia dels clubs anglesos de vela, com els que albergaven els iots que havien perdut anys enrere la Copa Britànica en un match contra la goleta nord-americana.
José Elola-Olaso era un enginyer de mines que havia estat llargues temporades a Anglaterra, estudiant el sistema de rendibilitat econòmica per l’extracció de carbó. Era un entusiasta de la navegació a vela i juntament amb els altres yachtmen barcelonins van muntar a bord d’un buc bergantí anomenat “Eugenia” atracat en un port de Barcelona, un club per poder practicar l’esport de la vela.
Fusió important Real Club de Barcelona
L’any 1881, set anys abans de la primera Exposició Universal de Barcelona de 1888, també existia un Club de Regates al port de Barcelona. Aquest es va fusionar amb el Yacht Club i els dos van formar el Real Club de Barcelona, dedicat a activitats nàutiques el 1902.
El 1908 s’adopta el reglament de la IYRU
No va ser fins a l’any 1908 que els diferents clubs que organitzaven regates de vela que funcionaven a Espanya va decidir adoptar el reglament de la acabada de crear a Londres International Yacht Racing Union (IYRU). D’aquest any sabem que es feien regates tant a Tarragona com a Barcelona aprofitant les boies ubicades a les rodalies de les cales portuàries, seguint les normes de la IYRU.
Regates dins del port
A principis de segle els membres del Real Club de Barcelona feien regularment regates sortint del club, a la dàrsena nacional, per virar una boia que estava a prop de la desembocadura del riu Llobregat.
El 1910 els skippers més agosarats i aventurers organitzaven regates costaneres, tenint com a boia de virada l’embarcació de salvament de nàufrags situada a la costa compresa entre Caldetes i Arenys de Mar, així com a Sitges, al Sud de la costa del Garraf. Precisament durant aquests anys el rei Alfons XIII participava molt sovint en aquestes regates a bord del iot “Osborne”.
Federació Catalana de Vela
Moll de Gregal, s/n
(Port Olímpic)
08005 Barcelona