1353078652 facebook 1353078663 twitter 1353078747 linkedin youtube 1353078780 flickr
Home \ Notícies \ XXIX Lake Garda Optimist Meeting – del 21 al 24 d’abril de 2011
dimecres, 4 de maig de 2011 10:28

XXIX Lake Garda Optimist Meeting – del 21 al 24 d’abril de 2011

La primera consideració és: ¿recomanaríem que vinguessin al Lake Garda Optimist Meeting? Absolutament sí. Tot aquell que es dediqui a la vela ha de veure alguna vegada aquesta impressionant festa de la vela. En aquesta edició, la 29ena, van competir 849 Optimists d'Europa, Àsia, América i Oceania en un escenari incomparable, a més a més de la quantitat d'equips olímpics (470s, 49ers, RS:x) que van estar entrenant cada dia a les mateixes aigües. Quan es pujaven les banderes de "¡al aigua!", es veia com començaven a sortir centenars d'Optimists dels diferents ports, no només de Fraglia Della Vela Riva: de San Nicolo, de Torbole... de tots cantons.

A nivell de la competició, pot ser que una regata tant gran (636 Juniors i 213 Cadetti) no sigui el més recomanable, ja que dificulta molt la prova, però ens hem de treure el barret pels campions i per Marcelo Cairo del CN Cambrils, que va quedar 9è en Cadetti.

La competició a Garda es més complicada de lo habitual, un pantà rodejat de muntanyes (just per sobre hi ha una estació d'esquí) provoca que hi hagi moltes variacions en el camp de regata.

Pot ser que per qui vulgui competir, plantejar 4 flotes en Junior en un camp de regata no sigui el més satisfactori, a més de les pre-sortides, on el comité donava senyal d'atenció mentres els nois pujaven de la pre-sortida i el que feia que a vegades arribessin tard. Qualsevol plantejament seriós i estudiat d'una estratègia de sortida era difícil, i això, als competidors i als entrenadors no ens agrada. Per la gran poca estabilitat del vent el comitè no podia reaccionar a tots els canvis sobtats en les condicions del camp i regates ja començades es tornaven poc o gens equitatives. Fos com fos s'ha d'estar en el lloc dels organitzadors, que van tirar endavant una regata tant gran: 855 inscrits, 160 entrenadors acreditats i 200 llanxes de recolzament, 10 proves en Juniors i 8 en Cadetti.

I aleshores tornem a preguntar-nos: val la pena fer tants quilometres fins a Garda? Doncs sí. Tot i això, és just dir que tots hem gaudit moltíssim i après d'aquesta experiència. Lo primer és que la preparació física (allò que se sol deixar tant oblidat al Optimist) és important: cenyides que semblen d'una milla (i no és exagerat), popes encara més llargues i un vent del sud que anava pujant a partir del migdia fins arribar a puntes de 18-20 nusos (i amb ell una onada curta i alta, difícil de manejar), per a després anar caient al llarg de la tarda. Tres regates quilomètriques per dia per als Juniors, dos per als Cadetti. El manual diu que Garda és previsible, que s'ha de sortir i tirar a la dreta fins les pedres, per agafar el rol amb estribord cap a la primera balisa. Sí, és lo que diu el llibre, però no qualsevol punt de la costa dreta serveix, i quant el vent queia i entrava només per l'esquerra, ¡Ai dels que estiguessin a la dreta! Es podia saber que el vent anava a rolar i caure, però el tema era saber quan: ¿ara o en la següent regata? ¿quan arribi a la dreta o després? El camp de regates, enorme, no admetia dubtes ni estratègies conservadores. S'havia de tenir molt clar. I això és un gran aprenentatge que serveix per totes les regates en general.

Per altra banda, i a un nivell més humà, tots sabem l'important que és que els nois obrin el seu mon, que surtin, que vegin altra gent, altres maneres de fer les coses, que s'enfrontin a nous reptes, que posin a prova el seu poder d'adaptació i concentració en un escenari important i que intentin fer-se entendre en un altra idioma.

Al nostre equip anaven tres nens de Grup 3 (Marta Pujol, Guille Simó e Ignacio Martí, tots del CMAltafulla) i per ells aquesta experiència ha estat al•lucinant: han navegat i aguantat en regates molt més llargues del que estan acostumats i en condicions a les que no s'havien enfrontat en regates locals. Per als del Grup 2 (Marina Sanfeliu, Martina Urquizu, Jan Sanfeliu, Max Urquizu, tots CMA; Edu Ferrer, CMTorredembarra; i Mar Vergens CNCB), va ser també una experiència de resistència física i mental. I per als del Grup 1 (Jan Urquizu, Jero Pujol, Victor Simó, tots CMA; Flavia Robles CNEB, Arnau Guillemat CNSalou; Marcelo Cairo i Tere Morató, ambdós CNCB), va ser tot això i sobretot, un exercici de maneig de la frustració. Van haver-hi més representants catalans del CN El Balís, del CN Arenys, del CN El Masnou i del CN Garraf, que probablement van gaudir i patir d'una manera semblant. Per altra banda, per aquells que han tingut proves memorables amb un 1er (Flavia Robles en Plata), un 2on (Jan Urquizu en Bronze) i un 3er (Marina Sanfeliu en Esmeralda) ¡segur que mai oblidaran la adrenalina que se sent al anar navegant amb 159 embarcacions darrera!

Aquesta tradicional regata se celebra sempre per Setmana Santa i per això no és una preferida entre els regatistes espanyols, perquè coincideix sempre amb la Copa d'Espanya.

Podeu veure les classificacions aquí.

Lola Resano – Entrenadora Optimist del Club Marítim Altafulla

gardaoptimist

Aquest web utilitza cookies per obtenir dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Si vol, pot canviar les seves preferències o ampliar aquesta informació aquí To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.

EU Cookie Directive Module Information