1353078652 facebook 1353078663 twitter 1353078747 linkedin youtube 1353078780 flickr
Home \ NotĂ­cies \ "Pateixo en els moments que no hi ha vent, i no quan hi ha temporals" - Gerard MarĂ­n
dimecres, 1 de juny de 2011 11:06

"Pateixo en els moments que no hi ha vent, i no quan hi ha temporals" - Gerard MarĂ­n

GERARD MARĂŤN, navegant de la 2a ediciĂł de la Barcelona World Race

Imatge:http://cort.as/0y4A


Va començar a navegar amb europa, embarcació que li ha donat molts títols. El 2007 va fer una de les regates oceàniques internacionals més dures del món, la Ministransat, i el 22 d’abril va ha acabar la Barcelona World Race, acompanyat del francès Ludovic Aglaor, a bord del Fòrum Marítim Català. El Gerard és insaciable, i sembla que amb una volta al món no en té prou. Vol repetir a la tercera edició.



Com has arribat a fer una Barcelona World Race?


Doncs mira, jo venia de navegar amb la classe europa, després vaig fer un salt a la classe mini i finalment he passat aquí.


I quines diferències hi ha entre l’europa, el mini i l’Imoca 60?


Amb l’europa i el mini tu prens les teves pròpies decisions; en canvi quan navegues acompanyat en un Imoca les decisions han de ser compartides i posar-se d’acord és complicat. T’has de portar molt bé.


T’hi has portat?


No. La convivència ha estat molt complicada. El Ludovic té unes maneres de fer molt concretes i hem xocat força. Ell tenia més expectatives, no era conscient que el vaixell era el que era i nosaltres també. Potser això el va frustrar una mica.


A qui van oferir el projecte?


A mi. Em van preguntar amb qui volia anar i jo vaig dir que amb algú amb experiència perquè volia aconseguir una bona posició, i la vam aconseguir. De nou vaixells que van arribar nosaltres vam quedar vuitens. Els cinc vaixells restants van trencar.


Satisfet, doncs?


El nostre objectiu era quedar per davant dels vaixells de la nostra categoria que eren We are water, i Central Lechera Asturiana. AixĂ­ que podem estar contents.


Què vas trobar a faltar?


La convivència. Fer una regata tan bonica com aquesta i no poder-ho compartir amb l’altre és una pena.


Tot Ă©s tan bonic? Vau tenir algun problema al mar?


Vam haver de parar a Wellington perquè teniem un problema amb les potabilitzadores que converteixen l’aigua salada a dolça. Havien de fer 6 litres d’aigua per dia i no en feien!


I què vau fer?


Vam beure molta aigua de la pluja. (riures)


Algun moment que ho volguessis engegar tot a rodar?


Jo pateixo molt durant les calmes, quan el vent comença a baixar i de sobte es para. En canvi els temporals són molt més emocionants.


Vaja, ets d’acció tu.


SĂ­!


Moment més intens de la regata?


Tota la primera etapa fins a Wellington va ser més intensa perquè hi havia més competició i forçàvem el vaixell una mica. A la segona part vam anar més tranquils perquè estàvem a mil milles dels de davant i dels de darrere i no teníem pressió.


Què tal el menjar?


Em vaig capficar amb l’aport calòric dels aliments i els vaig escollir sense pensar en els sabors. Greu equivocació, qüasibé no m’agradava res! I es clar, quan estàs tocat et ve de gust un plat que t’agradi...


I el Ludo no et va oferir menjar seu?


Algun cop sĂ­...quan no tenĂ­em aigua per dissoldre el menjar liofilitzat ell em donava menjar que no necessitava mesclar-se amb aigua.


MantenĂ­eu contacte amb terra?


Sí, podíem trucar, enviar correus,... La distància es fa petita, a diferència de la Minitransat, que estàs 20 dies aïllat del món.


Com us repartĂ­eu les tasques?


Ell portava més la responsabilitat de la tàctica i les reparacions importants. La navegació era amb guàrdies de 4 hores i intentàvem dormir 2 hores i mitja o 3.


Molt poc!


Pensa que a la Minitransat són entre 20 i 40 minuts màxim. Quan vas amb algú sempre un dels dos vigila però si vas sol no.


En algun moment vas sentir que podies cĂłrrer perill?


No, però si que fa respecte quan ets al sud hi ha zones de gel. És de nit, no tens visibilitat i si xoques amb un iceberg....com te’n surts? Però per sort no va passar res.


I quan vas tornar a trepitjar terra què?


Vaig anar en bici, en tenia moltes ganes!


Ah, si?


Després de veure a la família, es clar.


Et va veure diferent la famĂ­lia?


Home doncs havia perdut molt to muscular.


Què has après?


Que en aquests projectes el més important és la preparació prèvia que has de fer a terra. Has de tenir una bona llista de recanvis, un vaixell fiable, que hi tinguis confiança, que l’hagis treballat molt. Tot això és el 50% de la regata.


I a partir d’ara?


Doncs si no em busqués objectius petits no sabria que fer! Estic entrenant per fer una carrera en bicicleta d’aquí dos mesos i sóc entrenador de vela lleugera....faig temps mentre espero un altre gran projecte, com el de la tercera Barcelona World Race.

 

 

MIREIA GUILELLA

Aquest web utilitza cookies per obtenir dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Si vol, pot canviar les seves preferències o ampliar aquesta informació aquí To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.

EU Cookie Directive Module Information