1353078652 facebook 1353078663 twitter 1353078747 linkedin youtube 1353078780 flickr
Home \ Notícies \ "La Barcelona World Race és un viatge amb un mateix: l'única parada la fas en tu"
dijous, 17 de febrer de 2011 11:14

"La Barcelona World Race és un viatge amb un mateix: l'única parada la fas en tu"

"Tots tenim una volta al món, només que la meva és més gràfica, però tots tenim un somni pendent", diu Albert Bargués. El 2008 va fer la volta al món sense escales, de Barcelona a Barcelona, a bord del veler "Educació Sense Fronteres" i al costat de Servane Escoffier. És el primer espanyol que ha acabat aquesta regata sense fer cap parada. Ara publica "Paraules al voltant del món" un quadern de bitàcora narrat en primera persona on explica la vessant més humana d'una volta al món. El llibre per ell és "el final de la volta" i es pot trobar a la Llibreria nàutica i a www.albertbargues.com. El presenta a La Pedrera dijous 17 de febrer a les 19 hores.

Què et va motivar a fer la volta al món?

Era un somni que es va convertir gairebé en una obsessió.

Volies guanyar?

Guanyar vol dir arribar abans que els altres o fer-ho el màxim de bé amb allò que tens?

Arribar primer, diria.

Per mi és estar compromès amb els teus recursos, estar casat amb els teus objectius i treballar per intentar fer-ho cada dia una mica millor. Guanyar és arribar abans o passar més dies al mar? He tingut l'ocasió de passar 16 dies més al mar i això em fa sentir guanyador.

I sense fer cap parada...

Crec que la BWR és un viatge cap a un mateix. L'única parada la fas en tu. I és un repte donar la volta al món sense parar. Jo puc dir que la terra és rodona perquè vaig sortir, vaig anar sempre en la mateixa direcció i vaig tornar al mateix lloc.

Necessitaves fer un viatge interior?

Penso que fem el que desitgem i desitgem el que necessitem. Fa molts anys que, segurament sense saber-ho, estava immers en aquest viatge interior. Fer la BWR ha estat com obrir una finestra per on entrés una mica de llum i així veure-hi millor.

El primer que vas fer va ser tallar-te els cabells.

Va ser com començar de zero, fer net. El cabells que em creixerien serien els cabells de la volta a món.

Com és l'Albert d'ara?

Ara em sento més a gust amb mi i relativitzo la meva imatge pública.

Què s'ha de tenir per estar 109 dies al mar?

Ganes de fer-ho, claredat d'objectius i estar compromès amb els recursos que tens. Tu perds la motivació si en aquella tasca que fas entres en la dinàmica de queixar-te. Si busques excuses és que no estàs compromès.

Et queixaves de la Servane...

Sí que vam tenir cinc disputes rellevants, però ho trobo molt normal. La Servane i jo vam ajuntar les nostres vides per viure una experiència però l'experiència no va ajuntar les nostres vides.

Vaja.

Hi havia diferències entre nosaltres. La més gran era la generacional. Jo vaig viure la volta d'una manera més tranquil·la. Vaig acceptar quin era el nostre rol esportiu des del principi. Difícilment podíem quedar per davant del penúltim perquè tots els vaixells estaven molt més ben preparats que el nostre. A ella li costava més acceptar aquest paper.

Quin vincle mantenies amb la gent de terra?

El meu contacte va ser amb els meus fills, però tampoc no massa sovint. Em van escriure un parell de frases al vaixell: "Quan tornis fem una mariscada!" i "Disfruta molt amb allò que sempre has perseguit". Al llarg de la volta les reescrivia perquè les onades i la sal les borraven i era la meva manera d'estar prop seu.

Què és el que més vas trobar a faltar?

Riure, riure més.

T'ho vas prendre massa seriosament?

No. Té a veure amb qui fas la volta. Amb la Servane vam compartir coses molt íntimes però trobo que vam riure poc. Per riure dels mals moments has de poder acceptar. Riure del fet que vas últim.

Quants cops vas dutxar-te?

Una sola vegada. Va ser el dia 13 , arribant a l'equador. Però al mar tampoc t'embrutes igual perquè no hi ha pols. I pel que fa a la higiene íntima feia servir tovalloles i oli d'oliva.

Oli d'oliva?

Sí, em va molt bé sobretot per posar-me'n al cul, perquè navegant em surten grans i em fan molt mal.

Més complicacions a banda dels grans?

Em vaig trencar dues costelles i un dit petit del peu quan ja quedava poc per arribar.

I com aguantaves!?

No queixant-te. Si estàs compromès amb els teus recursos aguantes.

Com és la vida a bord d'un vaixell?

En un vaixell les condicions de l'entorn poden fer canviar molt ràpid la situació. Un plat a l'aigüera de casa s'hi pot deixar, però en un vaixell a la mínima et cau al cap. Per això sempre estic anticipant. Recordo un dia que vam estar els dos malalts perquè vam menjar bolets que no estaven en bon estat. Vaig fer una ullada a la banyera i estava desendreçada. Això era un símptoma de que no estàvem bé. Quan baixes una mica la guàrdia entres en situació de més risc.

I quan no hi havia vent què feies?

Reparacions, tan del vaixell com de mi mateix. Quan navegues i no hi ha vent l'únic que pots fer és aprofitar el moment per estar amb tu. A la vida massa sovint ens diuen que sempre hem de tenir un objectiu pel qual lluitar. Per mi és un mite que s'ha de desmuntar. Hi ha vegades que no tens objectius, que estàs en un moment de repòs i no avances. Llavors l'unic objectiu és cuidar-te, mimar-te, observar-te.

Què menjàveu?

Menjar liofilitzat que es dissolt en aigua calenta.

...no fa bona pinta

Té menys gust però és prou bo.

En vau tenir suficient per fer tota la volta?

No, de fet ens vam quedar sense dolç i quan vaig arribar a terra vaig estar 2 mesos que em quedava embadalit davant l'aparador de les pastisseries. I quan anava a menjar a algun restaurant demanava dos postres perquè el cos m'ho demanava.

Alguna cosa més que et demanés el cos?

...fer l'amor amb algú. (riu)

Posats a ser francs: on fèieu les vostres necessitats?

Jo ho feia tot per la borda, fins i tot en condicions molt dures. M'asseia al cantó de barlovent de popa i ho feia allà. La Servane era més de fer-ho a la galleda.

I com es porta la son?

Jo amb 4 o 5 hores que dormi en tinc suficient. Sóc un afortunat. Vam arribar a un acord amb la Servane: Ella dormia el que necessitava i jo igual. Jo no podia exigir-li que dormís menys.

Però no ho vas acceptar de seguida...

Al principi em va xocar. La situació demanava un període de comprensió. Vaig associar el fet que ella necessités dormir més amb una falta de motivació. De sobte vaig canviar el punt d'observador i vaig veure que ella tenia la mateixa motivació, només que necessitava dormir més.

Quines cicatrius et va deixar la volta al món?

Em vaig aprimar 9 quilos i d'aquests 3'5 eren massa muscular. Quan vaig arribar semblava el Gandhi.

Un moment que volguessis engegar-ho tot a rodar?

Molts! Però això no t'impedeix seguir. El que si és cert és que quan una cosa dura molt de temps, com en una relació de parella, apareix la fatiga, que jo denomino el cansament que no veus, i et condiciona en la teva manera d'actuar, de pensar i de fer. En una història que dura 109 dies això apareix i canvia en tu moltes coses.

Tens una relació de parella amb la mar?

Tinc una relació amb la mar que m'ajuda a créixer. Mai veuré el mar com un rival, tot el contrari. Me l'estimo perquè té un do: fa que tothom es mostri en l'essència del que és. Al mar no hi ha arbres darrere els quals amagar-se. Tu surts a navegar i acabaràs traient el que tens dins, el que és bo i el que no ho és tant. I això t'ensenya a acceptar-te.

I per això navegues.

Sí, i perquè la vela és universal i està oberta a tothom. La vela enriqueix encara més la relació amb el mar perquè depèn d'un altre fenomen que no controles: el vent. L'acceptació del vent per avançar cap a on tu vols. Un vent que potser ve de cara però tot i així tu pots aprofitar-lo per avançar. Aquesta relació et fa entendre millor la vida.

Quin és el teu compromís amb l'educació?

Moltes vegades basem les coses en fer l'embolcall i no hi posem contingut. Fem l'edifici i som capaços d'aconseguir subvencions i patrocinadors però oblidem la part important que és el contingut en si. I per mi l'educació és un contingut. Ens queixem de tenir escoles en barracons però, en canvi, no ens preocupem de donar més mitjans als professors per formar-se i reciclar-se. No oblidem que els mestres són els transmissors dels continguts. L'educació és un intangible molt important. Hi ha tres coses indispensables: la salut, l'educació i l'amor. Estic casat amb les tres però l'educació considero que és vital perquè et permet ser lliure. Si tens educació podràs triar com individu i també col·lectivament.

La Barcelona World Race et va suposar perdre la feina.

I també apropar-me més als meus fills. He passat molts anys a l'estranger i vaig voler tornar per estar amb ells.

I a partir d'ara què?

Tinc un desig: ajuntar el mar, la vela i les persones. Fer arribar a les persones tots els valors que té el mar, i fer-ho a través de la vela. Que les persones descobreixin el que poden ser a través del mar i de la vela.

Faries una altra volta al món?

Sí! Sens dubte!

 

MIREIA GUILELLA

Aquest web utilitza cookies per obtenir dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Si vol, pot canviar les seves preferències o ampliar aquesta informació aquí To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.

EU Cookie Directive Module Information