1353078652 facebook 1353078663 twitter 1353078747 linkedin youtube 1353078780 flickr
Home \ Notícies \ Elements que es mostren per etiqueta: entrevista
Notícies

Oriol Puig, premiat amb la distinció de vela social de la Federació Catalana de Vela a la passada edició de la Festa de la Vela com a impulsor i per la seva generosa aportació del Projecte Inser-Vela de Formació i Inserció laboral per a joves en risc d'exclusió social

- Perquè la vela? Qui et va ensenyar a Navegar?
- Bé vaig aprendre quasi d'una forma autodidàctica. Quan tenia 18 anys vaig tenir un patí de vela que em va ensenyar que això de navegar era una cosa molt difícil i molt interessant.

- Quins valors t'ha ensenyat aquest esport?
- Tots els esports de natura, el que ensenyen és que l'ésser humà és molt petit, que hem de ser molt humils i t'ensenya a gaudir dels èxits i a superar els fracassos. I la vela, doncs és un dels que més ensenya a reconèixer el petits que som i que ens hem d'ajudar entre tots.

- Com se't va acudir finançar el projecte Inser Vela?
- Bé a mi em va caure una herència, que inclús la persona que la deixava demanava que ajudéssim a una fundació que ell havia creat, aquesta fundació havia desaparegut per falta de suport econòmic i es va haver de tancar, per tant no es podia fer. Però vaig pensar que aquests diners s'havien de tornar a la societat i vaig pensar en grans ONG's però també creia que aquests diners, tot i que per mi eren molts, doncs per aquestes ONG's tan grans no representarien el mateix que per mi i vaig buscar un projectes més local, més de contacte i que pogués viure jo una mica més.

- Molt bé, i com ha estat l'experiència?
- L'experiència ha estat una de les més enriquidores que he tingut a la meva vida, perquè jo crec que el projecte ha estat sempre molt ben portat i he pogut tenir un contacte amb el qual veia que s'estava fent i bé, he vist que hi ha un retorn, que persones que pensaves que podrien tenir un camí molt dur a la vida resulta que tenen l'opció de tenir-ne un altre, i bé, això per a mi m'ha enriquit molt, m'ha ensenyat moltes coses que jo no sabia de la solidaritat, cooperativisme i aquestes coses i estic realment molt, molt content. Espero continuar engrescat amb això i anar col·laborant sempre que pugui amb coses d'aquest estil.

- Has participat doncs en el seguiment del projecte? O com t'hi han fet partícip?
- Bé, he participat perquè he anat rebent informacions de què és el que anaven fent els nanos, com ells vivien el projecte, què aprenien, què els costava... aquestes coses. No he tingut un contacte més directe que aquest d'espectador avançat o privilegiat.

- Bé, també vas participar en l'avaluació, no? A l'avaluació del programa amb les entitats, els xavals...
- Si, sí! Vaig assistir a com es feia la selecció, vaig conèixer les fundacions aquestes que jo no coneixia... bé tot això era un món que per a mi era totalment desconegut.

- I has conegut també als joves que han participat?
- Sí, he conegut als joves tots en conjunt i a algun una mica amb més profunditat. Bé sigui a través del projecte perquè me n'he anat assabentant de coses de com anava això, o bé perquè en el seguiment del projecte doncs estic amb contacte i vaig veient el que van fent molts d'ells.

- M'han comentat que la darrera part del projecte és que els/les joves que acaben l'Inser-Vela competeixen en regates socials i que això va ser una idea teva. Perquè penses que pot ser un bon final? Alguns d'ells ja han començat oi?
- Si, sí. Bé, el projecte, sobretot el que a mi m'interessa molt des de la col·laboració que jo pugui tenir, és que uns nanos que han tingut un camí difícil i que el poden tenir més bonic... que no quedin ara com a flor d'un dia. I vaig pensar que participar en regates els podia ajudar a veure que el que han fet és un dels camins que té el mar o que té la vela, però que dins del mar i la vela es poden fer moltes més coses i que inclús hi ha gent que es guanya la vida en el món de les regates, i aleshores jo estic interessat en què aquests nanos doncs puguin participar en regates de creuer i si algun d'ells doncs s'engresca potser arriba a ser un "navegante transoceánico"!

- El projecte ha aconseguit una subvenció de l'obra social de "La Caixa" per a realitzar-se a 5 clubs de diferents municipis del Maresme. I s'està apostant perquè cada any siguin més els municipis i clubs de vela del litoral català que hi participin. La que has liat! Com et sents quan t'adones que has estat l'impulsor perquè aquest "somni" de molts joves sigui una realitat?
- Jeje. Bé, jo estic realment molt, molt content que això vagi avançant i realment jo no he fet gran cosa. L'únic que he fet ha estat poder col·laborar a fer que arrenqués una cosa que ja estava feta, que només li faltava l'empenteta econòmica i espero que arribi a ser d'unes mides desproporcionades i que un dia ni ens podem recordar dels dinerets que jo vaig poder posar aquí.

- Què li diries a la gent que potser vol aportar alguns diners, fer alguna cosa que després pugui tenir aquest seguiment... Què els diries?
- Bé jo els diria que els que si per un moment ho han pensat, que ho facin. I els que no ho han pensat que ho pensin. Perquè inclús només per l'auto satisfacció que es pot obtenir ja val la pena, però és que quan ho mires després des de lluny... jo espero que d'aquí a uns anys puguem veure que això ha iniciat una trajectòria i ha creat una història, jo crec que això pot ser una cosa molt important. Per descomptat, jo penso estar de la manera que pugui, potser no podré d'una manera tan intensa, però de la manera que pugui penso intentar col·laborar cada any sigui personalment o buscant espònsors perquè això tiri endavant i trobo que és una cosa molt interessant per bé de tots, no només dels nois sinó pel nostre propi bé.

- Com a última pregunta, és saber si tenies previst algun projecte de futur?
- Bé, com a projecte de futur... suposo que això s'ha d'anar navegant, ha d'anar sortint... la meva única intenció és poder col·laborar en el futur, dia a dia, pas a pas amb el que es pugui fer, sempre amb qüestions de contacte pròxim, de proximitat, perquè crec que té un retorn per la societat i per a mi mateix molt enriquidor.

- Moltíssimes gràcies per la teva col·laboració, per tot el suport que has donat, la teva gran implicació en l'àmbit social i l'esport de la vela, per totes les esperances que has donat a aquests joves i esperem seguir en contacte amb tu per a continuar gaudint d'aquestes experiències!
- Gràcies a vosaltres.

 

A continuació, podeu escoltar l'entrevista en format àudio:

GERARD MARÍN, navegant de la 2a edició de la Barcelona World Race

Imatge:http://cort.as/0y4A


Va començar a navegar amb europa, embarcació que li ha donat molts títols. El 2007 va fer una de les regates oceàniques internacionals més dures del món, la Ministransat, i el 22 d’abril va ha acabar la Barcelona World Race, acompanyat del francès Ludovic Aglaor, a bord del Fòrum Marítim Català. El Gerard és insaciable, i sembla que amb una volta al món no en té prou. Vol repetir a la tercera edició.



Com has arribat a fer una Barcelona World Race?


Doncs mira, jo venia de navegar amb la classe europa, després vaig fer un salt a la classe mini i finalment he passat aquí.


I quines diferències hi ha entre l’europa, el mini i l’Imoca 60?


Amb l’europa i el mini tu prens les teves pròpies decisions; en canvi quan navegues acompanyat en un Imoca les decisions han de ser compartides i posar-se d’acord és complicat. T’has de portar molt bé.


T’hi has portat?


No. La convivència ha estat molt complicada. El Ludovic té unes maneres de fer molt concretes i hem xocat força. Ell tenia més expectatives, no era conscient que el vaixell era el que era i nosaltres també. Potser això el va frustrar una mica.


A qui van oferir el projecte?


A mi. Em van preguntar amb qui volia anar i jo vaig dir que amb algú amb experiència perquè volia aconseguir una bona posició, i la vam aconseguir. De nou vaixells que van arribar nosaltres vam quedar vuitens. Els cinc vaixells restants van trencar.


Satisfet, doncs?


El nostre objectiu era quedar per davant dels vaixells de la nostra categoria que eren We are water, i Central Lechera Asturiana. Així que podem estar contents.


Què vas trobar a faltar?


La convivència. Fer una regata tan bonica com aquesta i no poder-ho compartir amb l’altre és una pena.


Tot és tan bonic? Vau tenir algun problema al mar?


Vam haver de parar a Wellington perquè teniem un problema amb les potabilitzadores que converteixen l’aigua salada a dolça. Havien de fer 6 litres d’aigua per dia i no en feien!


I què vau fer?


Vam beure molta aigua de la pluja. (riures)


Algun moment que ho volguessis engegar tot a rodar?


Jo pateixo molt durant les calmes, quan el vent comença a baixar i de sobte es para. En canvi els temporals són molt més emocionants.


Vaja, ets d’acció tu.


Sí!


Moment més intens de la regata?


Tota la primera etapa fins a Wellington va ser més intensa perquè hi havia més competició i forçàvem el vaixell una mica. A la segona part vam anar més tranquils perquè estàvem a mil milles dels de davant i dels de darrere i no teníem pressió.


Què tal el menjar?


Em vaig capficar amb l’aport calòric dels aliments i els vaig escollir sense pensar en els sabors. Greu equivocació, qüasibé no m’agradava res! I es clar, quan estàs tocat et ve de gust un plat que t’agradi...


I el Ludo no et va oferir menjar seu?


Algun cop sí...quan no teníem aigua per dissoldre el menjar liofilitzat ell em donava menjar que no necessitava mesclar-se amb aigua.


Manteníeu contacte amb terra?


Sí, podíem trucar, enviar correus,... La distància es fa petita, a diferència de la Minitransat, que estàs 20 dies aïllat del món.


Com us repartíeu les tasques?


Ell portava més la responsabilitat de la tàctica i les reparacions importants. La navegació era amb guàrdies de 4 hores i intentàvem dormir 2 hores i mitja o 3.


Molt poc!


Pensa que a la Minitransat són entre 20 i 40 minuts màxim. Quan vas amb algú sempre un dels dos vigila però si vas sol no.


En algun moment vas sentir que podies córrer perill?


No, però si que fa respecte quan ets al sud hi ha zones de gel. És de nit, no tens visibilitat i si xoques amb un iceberg....com te’n surts? Però per sort no va passar res.


I quan vas tornar a trepitjar terra què?


Vaig anar en bici, en tenia moltes ganes!


Ah, si?


Després de veure a la família, es clar.


Et va veure diferent la família?


Home doncs havia perdut molt to muscular.


Què has après?


Que en aquests projectes el més important és la preparació prèvia que has de fer a terra. Has de tenir una bona llista de recanvis, un vaixell fiable, que hi tinguis confiança, que l’hagis treballat molt. Tot això és el 50% de la regata.


I a partir d’ara?


Doncs si no em busqués objectius petits no sabria que fer! Estic entrenant per fer una carrera en bicicleta d’aquí dos mesos i sóc entrenador de vela lleugera....faig temps mentre espero un altre gran projecte, com el de la tercera Barcelona World Race.

 

 

MIREIA GUILELLA


 - Els canaris dominen la classificació després de les quatre primeres mànegues -

 

Julián Fernández i Carlos Falcón, del RCNGC, són primers per davant dels seus companys de club Jorge Martínez i Tomás Ugalde

Les bones condicions de mar i vent que bufava a la badia de Las Palmas de Gran Canària van permetre a les 66 tripulacions inscrites iniciar aquest dimecres 20 d'abril la seva participació al Campionat d'Espanya de 420. Els regatistes de l'entitat amfitriona, el Real Club Náutic de Gran Canária (RCNGC), copen les dues primeres places de la classificació general després de disputar quatre mànigues sense registrar incidències.

La tripulació local formada per Julián Fernández i Carlos Falcón encapçala la taula. Dos companys de club, Jorge Martínez i Tomás Ugalde, se situen segons en un progressió de menys a més.

La parella Jordi Xammar / Àlex Clavillé, del CN el Masnou, figura en el tercer lloc de la general i comanden la classificació de juvenils. En ambdues desbanca el duo Adrián Barceló / Pere Terrones, del CN Arenal, que va començar liderant la prova i va acabar caient al quart lloc amb el pas de les mànigues.

Bàrbara Cornudella i Sara López, del CN El Balís, van ser les millors dones en l'arrencada del Campionat d'Espanya de 420. Cinquenes en la taula classificatòria superen a una altra formació de noies, Laura Palazuelos i María Ruiz (RCM Santander), sisenes i líders pel que fa a la categoria juvenil femenina.

En el setè lloc de la classificació trobem una altra tripulació del RCNGC després de quatre mànigues disputades. Ens referim a Luis Benítez-Inglott i Jorge Ramírez, tercers en l'apartat de juvenils. Anna Askaeva / Volodymyr Musatov (CVP Andratx), Carlos Castelao / Jorge Lorenzo (RCN Vigo) i David Charles / Alex Charles (CN El Balís), són les tripulacions que ocupen, respectivament, els llocs vuitè, novè i desè.

 

Avui dijous 21 d'abril continuarà aquest Campionat d'Espanya de 420 en el camp de regates situat a la badia de Las Palmas de Gran Canària. Les previsions de vent són optimistes i l'organització preveu que puguin disputar les tres mànegues diàries previstes. L'activitat començarà a partir de les 11.00 hores.

El desenvolupament de la competició pot seguir-se a Internet, a través de la pàgina www.clubnauticogc.com i de facebook.

Galeria d'Imatges

Video-entrevista als germans Urzaiz durant el Campionat (via @Grancanaria Sailingcenter)

 

Font: Real Club Náutico de Gran Canária

 

campionat_espanya_420_webrcngc

Aquest web utilitza cookies per obtenir dades estadístiques de la navegació dels seus usuaris. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Si vol, pot canviar les seves preferències o ampliar aquesta informació aquí To find out more about the cookies we use and how to delete them, see our privacy policy.

I accept cookies from this site.

EU Cookie Directive Module Information