Nora Brugman, subcampiona d’Europa i del Món de 470 mixta: «El meu somni és guanyar una medalla olímpica però soc molt conscient que per aconseguir-ho s’ha de treballar molt i molt dur»

14 des. 2022

Des de la Federació Catalana de Vela hem tingut el plaer i l’honor de xerrar una bona estona amb una de les sensacions més grans de l’esport de la vela d’aquest any 2022: la Nora Brugman Cabot.

En un any, la regatista del Club Vela Blanes s’ha proclamat, fent parella amb el Jordi Xammar, subcampiona d’Europa i del Món de la classe olímpica 470 mixta

Una esportista nascuda ni menys ni més que l’any 1992 que, malgrat els darrers èxits, toca de peus a terra i és conscient que el camí cap a París 2024 és molt llarg i pot passar de tot. 

Us animem a llegir l’entrevista que li hem fet perquè conegueu més de prop l’apassionant història d’aquesta barcelonina de 30 anys, amb sang catalana i estatunidenca a les seves venes, llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i la qual té com a màxim referent esportiu a la tenista americana Serena Williams. 

 

Nora, com i quan va ser el primer contacte amb el món de la vela?

  • Malgrat que els meus pares no eren navegants -el meu pare va ser professional d’hockey gel i la meva mare va competir a alt nivell en esquí de muntanya- el meu pare, que és dels Estats Units, navegava a l’estiu a Boston i li encanta la vela. Un estiu, quan jo tenia 3 anys, el meu pare va decidir comprar un Optimist i portar-lo a Blanes, on estiuejàvem. Les meves dues germanes i jo ens pujàvem al vaixell, ell es lligava l’Optimist a la cintura amb el cap d’arrossegament i mentre ell ens arrossegava nedant al nostre costat, ens anava explicant com funcionava el barco. Inclús també alguna vegada havíem posat l’Optimist a la piscina. Després d’això, ja vam fer cursos d’estiu a Blanes. 

Per què navegues pel Club Vela Blanes?

  • Com et deia, quan érem petites vam començar a fer els cursets a Blanes. Més endavant, vam navegar amb el CN El Masnou i el Reial Club Marítim de Barcelona. Però vam fer uns clínics amb el Juanmi Aguirre, director esportiu del CV Blanes, i ens va agradar molt l’ambient que es respirava a Blanes, molt sa i familiar, i aquest ambient era justament el que buscaven els meus pares de l’esport, valors esportius per sobre de tot, i Blanes representava i representa tots aquests valors. Els hi estem molt agraïts perquè sempre ens han donat el seu suport.

En quines classes has navegat?

  • Optimist quan era petita. Després, com a juvenil,  vaig passar al 420 amb la meva germana, la meva germana va marxar a Estats Units i jo vaig seguir en 420 amb l’Èlia Borrego i posteriorment vam passar al 470. Finalment, vam deixar-ho i vaig estar un parell d’anys navegant en J80. Després vaig navegar en 49erFX amb la Patricia Coro, però ella es va lesionar. Més tard va venir el 470 amb la Sofia Toro fent campanya per Rio. I finalment l’any 2016, amb la meva germana vam iniciar la campanya olímpica per a participar en els Jocs Olímpics de Tòquio representant als Estats Units.

Ens pots explicar la teva experiència als Estats Units?

  • Des de ben petites sempre hem anat cap allà a veure la família i a navegar. Quan ja era més gran, als estius treballava de tècnica a un club de Nova York. L’any 2016, després dels Jocs Olímpics de Rio, els quals no vaig participar-hi, vaig anar a viure als Estats Units amb la meva germana que vivia a San Francisco. Aquell mateix estiu el club de Nova York ens va proposar de fer campanya olímpica per Tòquio a mi i a l'Atlàntic, la meva germana. Com que tenim la doble nacionalitat, vam navegar amb bandera dels Estats Units. Moltes famílies de nens i nenes que havíem entrenat ens van ajudar econòmicament a fer la campanya. L’últim any, arran de la pandèmia, vam fer una campanya molt precària, no teníem pressupost, i finalment, no vam assolir l’objectiu de classificar-nos, però per a nosaltres, participar en el Mundial ja va ser una victòria, gràcies a, entre d’altres, a la nostra amiga Sara López, que ens va entrenar durant aquell any.

Com va ser la trucada del Jordi per proposar-te formar tripulació?

  • El dia abans de la trucada, jo estava treballant, era el dia de la Medal Race dels Jocs Olímpics de Tòquio. Quan va guanyar medalla li vaig enviar un missatge donant-los l’enhorabona. L’endemà, vaig rebre la trucada del Jordi, pensava que seria per donar-me les gràcies pel missatge, però no era el motiu de la trucada… em va dir que volia continuar navegant en 470 i que havia pensat en mi perquè fos la seva tripulant. I clar… malgrat que jo estava treballant, no li podia dir que no a una proposta com aquesta, no hi havia dubte, una campanya així és el que sempre havia desitjat. 

Arribar i moldre. Esperaves que els resultats fossin tan immediats?

  • Sincerament, sí i no. L’objectiu no era assolir resultats de manera immediata, era millorar cada dia per assolir el nostre somni de participar en els Jocs de París i optar a medalla. Així que davant d’un repte tan gran has de focalitzar-te en petits detalls per millorar i créixer en cada regata, en cada entrenament. I, de moment, ho estem aconseguint.

Com vau afrontar la Medal Race del Mundial?

  • Estava molt complicat fer medalla. Teníem molts barcos empatats a punts. Però vam centrar-nos en nosaltres i en guanyar la Medal Race. Si la guanyàvem, aconseguíem el bronze. Sabíem el que havíem de fer, navegar com sabem navegar i procurar controlar allò que sí que estava a les nostres mans. Veníem d’una setmana complicada, no havíem acabat de trobar el nostre lloc al camp de regates i quan ens vam adonar que érem subcampions, la satisfacció va ser molt gran.

Us veieu preparats per lluitar per l’or olímpic?

  • Sí, és el nostre objectiu. Però ens ho prenem com un repte a llarg termini. Malgrat que hem estat subcampions d’Europa i del món, no ens considerem favorits ni pensem que ja ho tenim tot fet, al contrari. La flota cada vegada és millor, va creixent i és més competitiva. L’important és centrar-nos en la nostra millora com equip, continuar treballant i millorant, anar polint els petits detalls. A més a més de competir amb les millors tripulacions del món, a nivell de país tindrem una lluita molt dura per participar en els Jocs de París. S’ha de continuar treballant de valent. 

Com és treballar amb el Jordi?

  • La veritat és que molt bé! En moltes coses ens complementem. Jo estic aprenent un munt. Se m’està enganxant aquesta manera que té ell de treballar. És una persona que pensa les 24 hores en navegar i com millorar tot. I això, al final, és molt important perquè se t’enganxa aquesta manera de fer. No pots estar satisfeta del tot, sempre hi ha marge de millora i s’ha de trobar. Jo sempre he admirat la seva capacitat de treball. I si a tot això li sumes que tenim una relació d’amistat de fa molts anys, doncs l’encaix com a equip és perfecte. Som professionals quan toca i també ens ho passem molt bé. 

Quina és la regata que millor record tens?

  • La ISAF de Buzios, Brasil. M’ho vaig passar molt bé, però el fet d’estar allà dalt, competint amb les millors tripulacions del món… em va obrir els ulls i va refermar el somni olímpic. Vam finalitzar en sisena posició.

Què és allò que t'agrada més de navegar?

  • Hi ha dues coses que m’encanten. Per una banda, el contacte amb la natura i que quan surts a navegar t’oblides de tot. I per l’altra, que el mar t’obliga a sortir de la teva zona de confort, tot és canviant, t’has d’adaptar constantment i això t’ajuda a fer front a tots els obstacles que et trobes a la vida amb una perspectiva molt resolutiva. La vela t’ensenya molts valors de la vida i que si tot canvia… ets tu qui t’has d’adaptar als canvis. 

Què faràs quan deixis de navegar?

  • La veritat és que ja m’hi vaig trobar, abans de la trucada del Jordi. I fa molt de respecte, però un cop estàs treballant t’adones que preparar una campanya olímpica és una preparació molt completa per l’àmbit laboral. És com portar una empresa: pressupostos, logística… tot aplicable en el món laboral. En tot cas, m’agradaria seguir connectada al món de la vela. Però ara per ara, estic tan centrada en l’objectiu, que és difícil parar-me a pensar que faré. 

Quin és el teu somni esportiu?

  • Guanyar una medalla olímpica. Però soc molt conscient que per aconseguir-ho s’ha de treballar molt i molt dur. El camí cap a París és molt llarg i pot passar de tot.

Ja per acabar, com a becada pel Consell Català de l’Esport, pots explicar-nos com és això de viure i entrenar a les instal·lacions del BISC?

  • El BISC és casa meva, porto entrenant aquí des de que el van obrir quan jo estava en Optimist. Després en 420 fèiem molts entrenaments aquí amb la Federació Catalana de Vela i més endavant quan em vaig passar a classes olímpiques ha sigut sempre la meva base d'entrenament. Em sento com a casa perquè sempre m'han obert les portes i m'han donat totes les facilitats per utilitzar les instal·lacions i poder entrenar en les millors condicions. Ara com a becada del Consell Català de l'Esport tinc una habitació aquí que em permet esprémer al màxim el meu temps a Barcelona. Entre blocs d'entrenaments i regates quan no estic a l'aigua, aprofito al màxim per fer treball de força al gimnàs o preparar material i logística pel següent bloc i la veritat que no podria tenir millor lloc on fer-ho que al BISC. M'encanta l'ambient que hi ha aquí, sempre que vinc em sento com a casa.

Moltes gràcies per l'entrevista, des de la Federació us desitgem la millor de les sorts!