Ciència marina

La ciència ciutadana és una manera d’implicar als ciutadans, en aquest cas als/les navegants, a recollir dades que els científics puguin fer servir durant les seves recerques. El navegant és una persona que passa moltes hores al mar, que coneix el medi on es mou i que es capaç de detectar canvis. Les plataformes de ciència ciutadana brinden la possibilitat de que aquestes observacions siguin recollides i analitzades per investigadors/es especialitzats en el tema i que posteriorment es puguin extreure conclusions interessants. Els navegants poden ser els ulls dels científics al mar!

 

 

Projecte liderat per l’Institut de Ciències del Mar-CSIC, que té per objectiu recopilar observacions i experiències de ciutadans sobre fenòmens que ocorren en el mar, per fer recerca marina.

 

Es recullen dades sobre distribució i abundància d'espècies marines comunes, aparició d'espècies marines, 'rares' o invasores, o presència d'efectes sobre l'ecosistema (mortalitats d'organismes, contaminació superficial i del fons). Les dades són utilitzades en els projectes de recerca per comprendre millor els efectes que l'escalfament global, la contaminació, els canvis de biodiversitat, les invasions d'espècies exòtiques i la sobrepesca estant tenint sobre el mar.

Aquesta plataforma web compta amb la participació d’experts de diferents centres de recerca nacionals i internacionals que validen i comenten les observacions rebudes. La web es converteix així en un punt de trobada entre ciutadans i científics, que té com a objectiu crear nou coneixement de forma conjunta. 

www.observadorsdelmar.es

 
 

Un altre projecte de ciència ciutadana de recent creació. L’objectiu d’aquesta plataforma és generar una base de dades d’organismes (marins i terrestres) el més ample possible a partir de les observacions d’espècies que fan els seus usuaris. No cal tenir un gran coneixement de la natura ja que la comunitat de Natusfera està conformada per científics i naturalistes que són capaces d’ajudar-te a identificar una espècie. D’aquesta manera, a més d’aprendre nosaltres, ajudem a generar un gran atles de biodiversitat a nivell mundial.

Quan ens donem d’alta a la plataforma podem començar a pujar fotografies d’espècies amb informació sobre la seva ubicació, hàbitat i curiositats. A més, podem crear projectes i generar un espai a la plataforma on pengem observacions de les espècies que podem trobar en un entorn en concret, com al voltant del nostre port o de la nostra platja. 

 

http://natusfera.gbif.es/

 
 

Reptes de la Mediterrània

 

El canvi climàtic o canvi global són totes les conseqüències a nivell local i global que està patint el planeta Terra i tots els organismes que hi viuen en ell per un augment en les temperatures.

Una de les principals raons d’aquest canvi, és l’efecte hivernacle. Aquest efecte es refereix al progressiu i ràpid augment de la temperatura mitja de la Terra observat durant més d’un segle a causa d’accions humanes. Aquest augment de la temperatura es degut a l’acumulació d’alguns gasos a l’atmosfera que construeixen un «sostre» invisible que no deixa sortir la calor que es genera al planeta. Igual que els hivernacles de cultiu de pebrots. La combustió de combustibles d’origen fòssil que genera diòxid de carboni, els canvis en l’ús del sòl (menys sòl naturalitzat i més sòl pavimentat) o les pràctiques de ramaderia intensiva amb altes emissions de gasos com el metà són algunes fonts de gasos d’efecte hivernacle. Els gasos d’efecte més potents són: diòxid de carboni (CO2), metà (CH4) o el vapor d’aigua.

Fa alguns anys que la denominació inicial de canvi climàtic es va canviar a canvi global, ja que aquest fenomen no es veu reflectit només en els canvis de temperatura, sinó en altres efectes com l’agreujament de les pluges, els temporals i els ciclons que originen fortes inundacions i riuades (especialment si tenim en compte que la major part de la població mundial viu a la franja costanera)  o l’augment dels períodes de sequera que genera problemes d'abastiment de menjar i provoca migracions humanes (s’estima que des de l’any 2008 cada any s’han desplaçat més de 21 milions de persones -aproximadament 3 cops la població catalana actual- ).

A la natura les espècies estan canviat els seus comportaments: espècies d’ocells que han variat les seves rutes migratòries o ja no migren, espècies que es reprodueixen diversos cops a l’any, espècies de climes més càlids són habituals ara a les nostres ciutats i boscos, espècies que no són capaces d’adaptar-se i les seves poblacions es veuen reduïdes, i un llarg etcètera. 

 

A Catalunya el canvi climàtic està afectant de diverses maneres:

A zones de costa baixa, com els Deltes (en especial el Delta de l’Ebre), la pujada del nivell del mar està afavorint la desaparició de platges i el retorcés de la línia de mar.

Migració d’espècies de zones de menys altitud buscant climes més freds.

Pèrdua de collites de menjar.

Agreujament de les sequeres i més pluges torrencials que són molt agressives pel terra i no ajuden a omplir embassaments.

Intensificació de les estacions: hiverns més freds i estius més calents.

 

Dades impactants:

Pot semblar que el canvi global no hagi estat afectant la mar, ja que els mars i els oceans tenen una gran capacitat d’adaptació. Però, ha arribat un moment que la gran absorció de gasos d’efecte hivernacle i de la calor està provocant un seguit de canvis:

Un augment de la temperatura de l’aigua a diferents nivells però de manera desigual a tots els oceans. Des de l’any 1950 la temperatura a les aigües superficials ha augmentat de mitjana uns 0,4ºC. 

L’activitat dels organismes que fan la fotosíntesi (especialment dels microscopis que floten al mar) està disminuït perquè no tenen nutrients fàcilment disponibles. 

La fusió de les glaceres terrestres, del gel de grans illes com Groenlàndia, del gel del permafrost i dels pols, està provocant que més aigua dolça arribi als oceans i mars, variant la seva concentració de sal. Canvis en la salinitat provoca canvis en la densitat de les corrents marines. Les corrents marines són responsables de variacions en el climes locals. Per exemple, la corrent marina del Labrador que prové del polo nord és la causant que les temperatures a Nova York siguin molt més baixes i els hiverns molt més crus que a la ciutat de Santander tot i situar-se a la mateixa latitud.

Es prevé que per a finals de segle, el nivell del mar hagi augmentat 65cm a nivell mitjà.

L’augment de la temperatura provoca canvis de comportament de les espècies. Algunes espècies es reprodueixen abans del moment de l’any en que normalment ho fan, o espècies com les gran balenes estan migrant a aigües més fredes per a trobar el krill, - el seu aliment principal - i que també ha migrat forçadament a zones més fredes. Però no totes es podran adaptar als canvis i hi haurà una disminució de la biodiversitat i una gran mortalitat.

 

Canvis químics a l’aigua. Un dels més rellevant és el canvi del pH de l’aigua de mar. El pH es una mesura de l’acidesa dels oceans amb valors entre 1 i 14. En els oceans, el pH no és constant, però es mou entre uns barems amb un equilibri dinàmic. Quan s'absorbeixen moltes quantitats de CO2, aquest equilibri es trenca i les aigües dels oceans es tornen més àcides, s'acidifiquen. Aquest canvi provoca que algunes estructures d’animals com les closques de molts mol·luscos, es desintegrin o simplement no es puguin crear. La gran barrera de corall d’Austràlia està desapareixent, s’està blanquejat per aquestes fortes variacions. 


 

Alguns consells sobre què podem fer nosaltres:

Reduir el consum d’energies no renovables. Us convidem a compartir cotxe quan sigui possible i a revisar les instal·lacions antigues i poc eficients de les escoles de vela o de casa vostra. Un bon aïllament redueix dràsticament el consum energètic. 

Revisar la nostra manera de consumir productes. La fabricació i transports de béns comporta alts consums d’energia. Pensem si necessitem canviar de mòbil un altre cop o si podem arreglar l’electrodomèstic abans de llençar-lo.

Fer variacions a la dieta, a més de saludable, és bo pel medi ambient. Consumir local ajuda a reduir el transport dels productes des de l’altre punta del món. Evitar els embolcalls i consumir a granel evita l’ús de plàstics d’un sol ús: sabem que es poden reciclar, però la seva producció i posterior reciclatge necessiten de molta energia.

Acciones més contundents com un activisme ambiental actiu, escollir partits que tinguin polítiques verdes o reduir la natalitat són, segons la ciència, els canvis més efectius que podem fer com a individus. 

La presència de plàstics al medi ambient i al mar és possiblement un dels majors reptes mediambientals als que ens enfrontarem en aquest segle. Es calcula que cada any es produeixen 300 milions de tones de materials plàstics, amb una clara tendència a l’augment en la seva producció, consumint el 20% del petroli produït a nivell mundial i el 15% del carboni. I que aproximadament cada any es generen 275 milions de tones de brossa plàstica, de la qual, aproximadament entre 4,8 i 12,7 arriben als oceans. Els plàstics i microplàstics floten al mar, s’acumulen al sediment i dins dels organismes, causant una alta mortalitat. Aquest problema, com si d’un boomerang es tractés, ens afecta als éssers humans molt directament. 

 

Aproximadament el 92% dels plàstics que es troben a la mar són microplàstics que poden actuar com a vectors de dispersió d’additius químics, contaminants orgànics i contaminants metàl·lics que s’enganxen a la superfície. Els microplàstics són aquelles peces de plàstic que mesuren menys de 5mm, i que es poden haver fabricat ja amb aquesta mida, com les fibres de la roba o els microgrànuls de les pastes de dents i dels productes exfoliants, o poden haver arribat a aquesta mida per la degradació de plàstics més grans degut a l’acció del sol i del mar.  

 

Els plàstics son ingerits per part de tot tipus d’organismes: des dels petits que conformen majoritàriament el plàncton fins als grans animals com són aus o grans mamífers marins. Moltes espècies se’ls mengen de manera conscient, ja que els plàstics són colonitzats per algues i petits organismes que són part del seu aliment natural. Altres organismes, els confonen amb el seu aliment, com és el cas de les tortugues, que es mengen bosses de plàstic perquè semblen meduses i els pot causar la mort per ofegament. 

Les partícules més petites quan són ingerides s’acumulen a l’organisme i passen al següent animal que se les menja, entrant així a formar part de la xarxa tròfica. Finalment, i ens molts casos, poden ser ingerides per l’ésser humà mitjançant l’alimentació o mitjançant productes d’ús tan habitual com la sal marina.

 

La ingesta de plàstics pot provocar problemes digestius i ofegament i efectes tòxics sobre els teixits dels organismes degut als components dels quals estan fets i als hidrocarburs o metalls pesats que se’ls acaben enganxant.  Aquests compostos són capaços de causar desequilibris al sistema hormonal i de causar afectacions, especialment al sistema reproductor.


 Dades Impactants:

Aproximadament el 40% dels plàstics que es generen són envasos d’un sol ús individual. 

El 80% dels plàstics als oceans prové de terra: el 70% queda al fons marí, el 15% a la columna d'aigua i el 15% a la superfície. El que veiem és només la punta de l'iceberg.

A Espanya, el 50% dels plàstics que arriben als sistemes de gestió de residus acaben als abocadors sense ser reciclats.

La Mediterrània és la sisena regió del planeta on més plàstics s’acumulen, darrera dels grans girs oceànics. L’illa de plàstics al gir del Pacífic té una superfície similar a 3 cops la superfície de França!

A zones remotes com el pol nord o els fons dels canyons submarins s’han detectat grans acumulacions de plàstics. La baixa temperatura i l’elevada pressió dificulten la seva degradació.

En un musclo (Mytillus galloprovincialis) s’han trobat fins a 186 partícules de microplàstics

Es calcula que cada persona cada any ingereix al voltant d’unes 11.000 partícules de microplàstics.

Els plàstics que més sovint es troben a les neteges de platges són:  burilles, trossos de plàstic més petits de 2,5 cm, ampolles de plàstic, embolcalls, taps d’ampolles de plàstic, palletes de beure, cotó per les orelles, altres bosses de plàstic (diferents de les de supermercat), bosses de plàstic de supermercat, taps de plàstic (diferents als de les ampolles). Font: Ocean Conservancy 2016

 

Seguir la norma de les 4R:

Rebutjar els plàstics, especialment els que només farem servir durant una estona curta, com les palletes de les begudes o les bosses dels supermercats.

Reduir el seu consum. Pensem si el producte que volem adquirir te un similar en vidre o si podem trobar un proveïdor que fabriqui amb polímers vegetals com fècules de patates o blat de moro o si la roba que porto pot estar feta amb fibres vegetals.

Reutilitzar. A vegades, els plàstics que adquirim poden tenir un segon ús. Com a testos, per transportar aigua d’aixeta, com a recipient, com axicadors...

Reciclar/Separar. Arriba el moment de separar i portar els nostres plàstics als llocs de recollida correctes. Com a ciutadans som part del primer esglaó de la cadena per aconseguir un correcte reciclatge de tots els materials i envasos. 

 

Aquestes 4R es poden resumir en una última: Repensem.Representem. les nostres accions i siguem conscients del nostre impacte com a consumidors i ciutadans.

Pel fet de ser un mar tancat i la seva ubicació a prop de zones de producció de cru, la Mar Mediterrània és la mar més contaminada del planeta, que anualment rep entre 400.000 i 500.000 tones de petroli i residus oliosos. D’aquesta quantitat, aproximadament unes 280.000 tones anuals provenen d’embarcacions no petrolíferes. Les principals fonts de contaminació per hidrocarburs són degudes al trànsit, operacions rutinàries de càrrega i descàrrega i accidents de grans vaixells, especialment dels que transporten cru. Però no hem d’obviar les petites pèrdues degudes al maneig de motors, o a la realització d’operacions rutinàries com quan omplim el dipòsit del motor o simplement quan naveguem. 

Ara per ara, els hidrocarburs són una font d’energia primordial pel desenvolupament industrial, urbà i domèstic i el trànsit cap a un societat de consum d’energies renovables és lent, tant a nivell d’usuari com a nivell de polítiques governamentals. 

 

Altres tipus d’hidrocarburs presents a les embarcacions i completament necessaris per a un bon funcionament dels motors i moltes parts mòbils són els olis. Un bon manteniment dels motors i del casc de l'embarcació permeten un millor rendiment de les màquines i una menor contaminació del medi. Tampoc hem d’oblidar els olis que es fan servir a les cuines de les embarcacions.

 

Efectes al medi marí per contaminació d’hidrocarburs:

Problemes de salut a les poblacions humanes costaneres. 

Acumulació al sediment dels hidrocarburs pesats com el petroli cru que alliberen lentament tòxics durant anys.

Es bioacumula als teixits dels organismes, afavorint el pas dels tòxics als diferents organismes de la xarxa tròfica.

Provoca la mort dels organismes especialment quan l’hidrocarbur vessat és un dièsel, un hidrocarbur lleuger, ja que són substàncies poc denses i força solubles en aigua, que passen de manera ràpida i efectiva als organismes.

Els olis són substàncies que no es dissolen a l’aigua del mar i són capaces de formar una pel·lícula superficial al mar que afecta a l’intercanvi d’oxigen entre l’aigua i la superfície, «ofegant» el mar.

Si el vessament ocorre a una badia tancada o a un port, s’afavoreix la seva concentració i els efectes s’agreugen. Per això als voltants dels ports, la flora i fauna es veu molt afectada per totes les accions que transcorren dins.

En un vessament, els organismes que viuen a la zona més propera a superfície i a les primeres capes de la columna d’aigua, són més vulnerables, així com els organismes sèssils que no poden desplaçar-se fora de la zona contaminada,com és el cas de les lapes (Patella sp.) de les zones rocoses costaneres. 

Les aus aquàtiques es veuen molt afectades pels hidrocarburs ja que els provoquen la disminució de la capa de protecció aïllant que tenen entre les plomes i el cos provocant la mort per hipotèrmia. Els rèptils com les tortugues, o els mamífers marins com dofins o foques, es veuen  afectats els seus teixits mucosos.

 

 

Dades Impactants

Es troben 5 grams de residu d’hidrocarbur per litre d’aigua de mar, i més de 10 grams per litre als llocs més contaminants. 

Es calcula que a la Mediterrània el 75% de les més de 650.000 tones d’hidrocarburs abocades a aquest mar anualment, procedeixen de les operacions rutinàries de vaixells grans de transport i dels petits.

Mig litre d'oli llençat a l'aigua pot formar una capa que ocupi una extensió d’un camp de futbol.

 

Que podem fer cadascú per a pal·liar el problema

Com a usuaris evitarem al màxim qualsevol vessament d’olis i hidrocarburs durant les accions rutinàries i mantindrem un bon manteniment dels motors.

A la llar i amb els nostres vehicles de transport, intentarem una transició cap a l’ús d’energies renovables, com la solar.

 

Sabons

Els sabons són elements quotidians que fem servir des de que ens aixequem, fins la nit. Actualment contenen moltes substàncies no presents en els sabons tradicionals i que són perilloses pel medi ambient; el triclosan que afecta a la producció d’hormones dels organismes marins, els tensioactius - el que dóna el poder de neteja als productes - i que són molts contaminants i casi impossibles d'eliminar a les depuradores, o els polifosfats que potencien els efectes dels tensioactius i en grans quantitats ajuden al creixement massiu de microalgues que a la llarga poden convertir l’aigua en un entorn poc saludable per viure.

 

1. Productes antifouling (antiincrustant)

Les pintures antifouling es fan servir per a preservar l’obra viva de les incrustacions d’organismes vius que s’adhereixen quan el vaixell està a l’aigua. La problemàtica d’aquestes pintures són fonamentalment els elements biocides (literalment substàncies que maten organismes vius) que eviten que els organismes s’adhereixin. El biocida que més es fa servir és l'òxid de coure que poc a poc es dissol i passa al medi marí on s’acumula en organismes filtradors com els musclos i pot interferir en etapes larvàries d’invertebrats marins i d’algunes espècies de peixos. El perill augmenta en espais tancats com les marines on s’acumula fàcilment. 

 

Dades Impactants

La font principal de coure als mars i oceans són les pintures d’antifouling

Els sabons d’higiene personal augmenten el seu poder contaminant quan tenen petites microplàstics. 

 

Breu explicació del que podem fer cadascú per a pal·liar el problema

Us animem a seguir alguns dels consells que hem recollit per a reduir aquest tipus de contaminació a les nostres embarcacions i a les nostres escoles de vela! Algunes es podem aplicar fàcilment a casa nostra.

 

2.Recursos divulgatius: Pàgina on estarien endreçats per temàtica els diversos tallers i activitats de Vela Sostenible.

Per poder arribar a totes les persones navegants, des de les més petites a les més grans, us oferim un seguit de tallers i activitats de diferent durada per a desenvolupar a l’aula de l’escola o al port o mentre es navega. 

Feu-los una ullada i poseu-los en pràctica!