Algunes recomanacions generals
Com a bons amants de la natura i del mar, sempre ens han agradat els animals i mai hem agafat cap. Procurem que la gent que ens acompanyi tingui també aquest comportament responsable vers els animals. A més, per llei, no està permès prendre del medi cap ésser viu, estigui protegit o no, sense tenir cap llicència de pescar professional o recreativa.
És xulo llençar restes de pa o del menjar al mar per a veure com venen els peixos (normalment són oblades, un peix amb una taca negra a la cua) a visitar-nos. Hi ha llocs on sembla que els tinguin ensinistrats per la velocitat en la que acudeixen quan arriba el vaixell, abans de que es tiri res. Tot i que sembli bo pels animals, els estem introduint un aliment que no és part de la seva dieta. Per això, intentarem no llençar cap aliment al mar i per descomptat mai a un port que al ser un lloc tancat ajuda a que l’aigua es podreixi i faci olors.
Si fas una navegació per plaer i fora d’una competició, recorda moderar la velocitat quan t’apropis a la costa, per qüestions de seguretat pròpia i dels altres navegants. Si reduïm la velocitat, a més de contemplar millor el paisatge costaner tan espectacular que tenim, reduïm la contaminació acústica.
Ens recordem de la frase «envàs on vas?»...no la deixem de cantar fins que no hàgim llençat cada deixalla al seu contenidor!
Segur que t’ha passat que vas navegant i una cosa surt volant i o fas «hombre al agua» o es completament impossible rescatar-la. Per això, hem de buscar els millors llocs a l’embarcació o entre la roba que portem (butxaques, armilles, mànigues, a la cordada de les sabates...) per a guardar-nos els possibles envasos o papers que portem.
A què sempre que surts a navegar somnies amb tenir una trobada amb una tortuga o un cetaci? A nosaltres ens passa el mateix! Al següent arxiu ens podem descarregar el manual per conèixer millor com navegar si en veiem un cetaci. Al següent apartat de la web (link a l’apartat d’animals) segur que trobes informació sobre espècies que veus navegant.
Si el ritme de la competició ens permet fer-nos una cigarreta ràpida, buscarem aquell amagatall tancat on poder guardar la burilla fins que arribi al port (a la cordada de la sabata potser un bon lloc). Una burilla pot estar centenars d’anys fins que s’acabi de podrir!
Quan naveguem, i més a prop de zones costaneres, ens podem trobar amb algun animal a la mar que tingui algun problema. Ho primer que hem de fer es trucar al 112. Durant la trucada possiblement ens demanaran el lloc, hora i circumstàncies de la troballa i haurem de proporcionar el màxim d’informació possible als especialistes per a que puguin activar el protocol d’ajuda de la manera més ràpida i precisa possible. Mentre esperem instruccions, evitarem molestar-lo amb sorolls o accions innecessàries i no els tocarem ja que a poden ser portadors de malalties i paràsits.
Imagines que tothom recull sempre la brossa que es troba flotant quan està navegant? En dos dies tindríem el mar molt més net! Si ho comencem a fer, de segur que ens surten molts imitadors.
Fa anys que naveguem i que portem embarcacions i de segur que tenim ja una bona tècnica desenvolupada per ancorar-nos. Ja sabem que es millor no canviar repetidament de lloc de fondeig i que hem d’evitar al màxim possible que la cadena o l’àncora arrossegui pel fons marí per evitar malmetre’l.
És possible que algun cop, l’àncora hagi pujat amb restes d’algues. Segurament siguin restes de fulles de plantes marines com la posidònia (Posidonia oceanica(link)), endèmica de la Mediterrània, o de la corretjola o gram marí (Cymodocea nodosa). És normal que sense voler ancorem sobre elles, ja que formen praderies molt costaneres, i a Catalunya, a molts llocs forma com un cinturó paral·lel a la costa. Són plantes bastant sensibles i s’ha vist que els forats que les àncores deixen són com petites ferides que afavoreixen la seva degradació, ja que són plantes de creixement lent i amb una reduïda capacitat de regeneració.
Amb un gest tan fàcil com consultar la cartografia existent abans de salpar i revisar, si tenim, el sónar abans de llençar l'àncora pot ser suficient per a ajudar a conservar aquesta planta. Sempre que sigui possible buscarem la clapa de sorra i allunyada d’una praderia per a evitar que el garreo de la cadena la pugui afectar.
Arribada de l’embarcació
1. Apropar-se proa a vent
2. Llançar l’àncora
3. Arriar el cap o la cadena (no cal fer marxa enrere per clavar l’àncora).
4. Esperar que l’embarcació torni a l’eix del vent i que no garregi. Si garreja, arriar més cap/cadena. SI calgués tornar a repetir la maniobra.
Sortida de l’embarcació
1. Avançar lentament recollint el cap/cadena fins l’aplom de l’àncora.
2.Un cop a l’aplom de l’àncora, pujar-la fins a l’embarcació.
Quan estem navegant per plaer, és simplement sensacional ancorar-nos a prop d’un penya-segat i llençar-nos al mar a fer snorkel. Els penya-segats són llocs on trobem organismes que pateixen condicions molt dures (molta sal i molt de sol), sempre que sigui possible, evitarem trepitjar-los.
Si naveguem varis dies amb una embarcació amb cambrots i a més fem servir el motor, és important que recordem algunes de les normes MARPOL, un conveni internacional que recull una serie de normatives per a prevenir la contaminació al medi marí:
Si tenim als nostres cambrots convidats, els invitarem a que facin servir sabons i productes d’higiene ecològics, d’aquesta manera, les aigües grises que surten dels rentamans i les dutxes seran menys contaminants. Com no sempre es fan servir aquests productes, com a norma, tractarem les aigües grises com aigües brutes.
Si la nostra ruta és llarga i tenim els dipòsits d'aigües grises i d'aigües negres (amb restes d’orina i excrements) plens, ens haurem d’allunyar al menys 3 milles de la costa per buidar-los. Quan buidem fora de zones tancades, com badies o ports, facilitem la dispersió de la matèria orgànica i evitem que l’aigua es podreixi, perdi la seva qualitat, i morin animals i plantes (eutrofització).
Ah, com sempre que fem aquesta maniobra, ens assegurarem que estem fora de cap zona protegida!
Per molt que no ens agradi, les aigües de la sentina, sempre estan brutes i tenen una alta concentració de olis i hidrocarburs. Afortunadament, als ports i marines hi ha bombes per a xuclar-les i poder tractar-les com a residus perillós. Si per alguna raó no fos possible aquesta maniobra a port, recordem que ens hem allunyar al menys 12 milles i estar fora de qualsevol àrea protegida per a buidar-les.
Heu pensat algun cop que si portem menys pes a l’embarcació podrem estalviar-nos combustible? Segur que si endrecem l’embarcació trobem moltes coses a llençar!
Avui en dia, als supermercats normals trobem un ample gama de productes d’higiene personal, bloquejadors solars, sabó per a vaixells i productes de neteja que són respectuosos amb el mar. Si no ho fem ja, podem començar a ficar-los sempre a la nostra llista de la compra.
