Home \ Notícies \ La Generalitat acorda amb el sector esportiu català l’impuls d’un Pla Nacional per a la Reactivació de l’Esport i l’Activitat Física
abril 9, 2020 7:02 pm

La Generalitat acorda amb el sector esportiu català l’impuls d’un Pla Nacional per a la Reactivació de l’Esport i l’Activitat Física

Published by Leave your thoughts

La Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física ha acordat avui amb el sector esportiu català l’impuls d’un Pla Nacional per a la Reactivació de l’Esport i l’Activitat Física a Catalunya davant dels efectes de la COVID-19. Un gran acord de país, integrat per administracions i entitats, que comptarà per part del Govern amb la injecció de 61,5 milions d’euros durant el 2020 en forma de subvencions, programes i línies de finançament per preservar l’activitat esportiva i la viabilitat dels agents que la fan possible.

Aquest matí el secretari general de l’Esport i de l’Activitat Física, Gerard Figueras, ha presidit la primera reunió de la Mesa Sectorial de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya, en la qual han participat telemàticament una setantena de representants del món federatiu, associatiu, institucional, públic, privat i professional que integren l’esport català, amb l’objectiu de formalitzar un Pla Nacional, una “resposta global, tenint en compte diversitat del sector”, que aglutini i coordini el conjunt d’accions i mesures a realitzar tant per part de les administracions públiques -Generalitat, Diputacions i Ajuntaments- com del teixit esportiu, -acordades a través de la Mesa Sectorial- per tal de revertir els efectes esportius, econòmics, laborals i socials ocasionats per la pandèmia i contribuir de forma conjunta a la reactivació d’aquest sector a Catalunya.

“La constitució d’aquesta Mesa ens diu que el sector esportiu català vol anar unit” per fer front a la situació, ha expressat Gerard Figueras, per qui el Pla serà un document viu, que anirà incorporant les aportacions que en facin els agents esportius, “amb noves mesures, tant immediates com a mig i llarg termini, a nivell econòmic però també esportiu”. “Hem de reivindicar la importància que té l’esport a la societat i la que pot exercir per a la recuperació en el vessant de salut i econòmica del país quan deixem enrere la pandèmia. Quants més recursos destinem a l’esport, tindrem una ciutadania més sana”, ha reblat.

Després de recordar les mesures ja adoptades i en marxa per la Generalitat de Catalunya fins avui per garantir la continuïtat dels programes, línies d’actuació i activitats esportives, Gerard Figueras ha volgut compartir amb el sector la resta del contingut d’un Pla que inclou un nou paquet de mesures econòmiques i jurídiques previstes. Aquestes passen, en primer lloc, per la injecció per part del Govern al conjunt del teixit esportiu de Catalunya durant l’any 2020 d’un total de 61.571.000 euros, dels quals 51.571.000 es vehicularan a través de programes i subvencions adreçats al teixit esportiu i 10 milions a través de crèdit directe a entitats esportives entre el Consell Català de l’Esport i l’Institut Català de Finances. Aquests recursos van adreçats a esportistes, clubs, federacions, consells esportius, Ajuntaments i organitzadors d’esdeveniments esportius. Aquesta xifra podria augmentar en el cas que durant la tramitació pressupostària s’assoleixin nous ingressos per destinar a política esportiva.

En segon lloc, la SGEAF elaborarà un estudi exhaustiu de l’impacte real en termes econòmics, socials i laborals de la COVID-19 en la globalitat del sector, que permeti guiar la política esportiva del Govern, del conjunt de les administracions i del sector esportiu de les properes temporades i exercicis pressupostaris. Així mateix, el Govern avaluarà la possibilitat de revertir en el pressupost disponible per a política esportiva ingressos procedents de taxes i tributs propis de la Generalitat, així com accions en el marc dels jocs, apostes i loteries propis de la Generalitat de Catalunya.

Coordinació entre el món públic i el privat

En paral·lel a l’actuació liderada per la Generalitat, el Pla Nacional per a la Reactivació de l’Esport i l’Activitat Física vol abordar conjuntament a través de la Mesa Sectorial altres mesures referents al desconfinament esportiu i a la coordinació entre el món públic i privat de l’esport del país.

D’una banda, i tenint en compte la diversitat de casuístiques existents en el sector de l’activitat física i l’esport de Catalunya, la Mesa Sectorial coordinarà el desconfinament del sector esportiu en la globalitat del seu abast. Això implica valorar si es podran (i com) reprendre les competicions esportives federades i escolars de la temporada 2019/2020 a Catalunya; el retorn als entrenaments dels esportistes d’alt nivell tant en els seus propis clubs com en els centres de tecnificació i Centre d’Alt Rendiment de la Generalitat de Catalunya, i l’afectació als grans esdeveniments esportius internacionals previstos a Catalunya durant el 2020.

D’altra banda, com ha assegurat Gerard Figueras, el Pla Nacional proposa que “el conjunt d’administracions públiques catalanes treballem de manera coordinada i amb unitat de criteris especialment a l’hora de prioritzar la finalitat dels recursos públics disponibles als pressupostos del 2020 i 2021 per a la política esportiva tant a nivell local com a nivell català”. Amb aquesta priorització, es vol preservar el sistema esportiu català i la supervivència de les seves entitats esportives, així com prioritzar la recuperació de la pràctica d’activitat física i esport tant organitzada com del conjunt de la ciutadania per davant de la construcció de noves infraestructures i instal·lacions esportives. Una proposta de coordinació que també es fa extensiva al teixit esportiu del país a l’hora de plantejar les seves propostes en el marc de la Mesa Sectorial.

Finalment, la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física proposa diverses mesures, que caldrà sol·licitar al Govern estatal, a través del Consejo Superior de Deportes, com ara el no cobrament de les quotes bancàries de les operacions de finançament que ja tinguin contretes les entitats esportives mentre no puguin recuperar l’activitat; la creació d’una línia d’ajuts específica per als treballadors autònoms del sector de l’activitat física i l’esport fins que no puguin recuperar la seva activitat; la creació d’un tipus d’IVA esportiu del 10% en relació a la prestació de serveis vinculats en l’esport i l’activitat física; transferir directament a les comunitats autònomes part de la recaptació de l’Estat a través de loteries, jocs i apostes per tal de poder disposar de més recursos per al desenvolupament de polítiques esportives; la deducció en la declaració de l’IRPF de la totalitat de les quotes abonades pels associats i abonats a qualsevol tipus de centre esportiu; la supressió de l’IVA en obres i inversions que realitzin entitats esportives sense ànim de lucre en les seves instal·lacions; la Declaració d’Utilitat Pública pel conjunt d’entitats esportives sense ànim de lucre; l’ampliació de les desgravacions fiscals per a empreses patrocinadores d’entitats esportives i esdeveniments esportius, i l’impuls de legislació específica per al mecenatge esportiu, així com el compromís institucional i la contribució econòmica del Consejo Superior de Deportes per finançar els grans esdeveniments esportius oficials que puguin ser realitzats tant a Catalunya com a la resta de l’Estat de la mà de les federacions esportives espanyoles corresponents.

Han pres part en la reunió de la mesa sectorial de l’esport català les següents entitats i institucions: Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Unió de Consells Esportius de Catalunya, Col·legi de Llicenciats en Educació Física i Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya, Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, Consell de l’Esport Universitari de Catalunya, Universitat Autònoma de Barcelona, Fundació Catalana per a l’Esport, el clúster de la indústria de l’esport INDESCAT, Gestiona (Gestors Esportius Catalans),  grup DIR, Associació d’Empresaris de Clubs Catalans de Fitness, Federació Catalana de Futbol, Federació Catalana de Basquetbol, Federació Catalana de Natació, Federació Catalana de Vela, Federació Catalana d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Federació Catalana de Voleibol, Federació Catalana d’Esports d’Hivern, Federació ACELL (Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Intel.lectual) i Consell de l’Esport Escolar de Barcelona.

Pel que fa als clubs, hi han participat el FC Barcelona, el RCD Espanyol, la Volta Ciclista a Catalunya Associació Esportiva, el Club Natació Sabadell, el Club Natació Atlètic-Barceloneta, el Club Balonmano Granollers, el Club Bàsquet Manresa, la Unió Esportiva Santboiana, el Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), el Club de Rem Tortosa, la Unió Atlètica Montsià, el Lleida Esportiu, l’Associació Esportiva Sedis Bàsquet, el Club Tennis Taula Borges Blanques, el Reus Deportiu, el Club de Tennis Tarragona, el Club Gimnàstic de Tarragona, el Club Natació Olot, l’Uni Girona i el Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG). De l’àmbit municipal, les quatre diputacions catalanes, l’Associació Catalana de Municipis, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Finalment, també hi han participat representants de diversos organismes esportius que depenen del Govern, com el CAR de Sant Cugat, l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, el Canal Olímpic de Catalunya i el Circuit de Barcelona-Catalunya.

Font: secretaria general de l’Esport i l’Activitat Física

Categorised in:

This post was written by Federació Catalana de Vela